dimarts, 27 de desembre del 2011

Mas retallades.

No ha fet falta esperar gaire, el President de la Generalitat que fa uns dies enrere deia que no caldrien més retallades surt ara i diu el contrari.
Això evidentment respon a una estratègia electoralista i és que si hagués sortit i hagués dit les retallades i els plans que va anunciar darrerament per tal d’acontentar els mercats i el sector financer de ben segur que haguessin perdut més dels 200.000 vots respecte a les anteriors eleccions generals.
Un cop més les mesures que planteja el partit ultraliberal conservador català no beneficien a ningú més que els mercats, el sector privat i el sector financer. Aquest fet no és arbitrari ni respon a la conjuntura actual, aquest fet forma part dels principis de CIU.
CIU és això, convergència no governa en pro de les classes populars i en benefici de la majoria, convergència governa en pro de les classes dominants i en conseqüència de la minoria.
Quan convergència planteja el co-pagament de la sanitat pública està beneficiant el sector privat, quan CIU retalla metges i hores d’atenció dels centres de salut beneficia al sector privat. És ben curiós que abans que CIU anunciés les retallades en sanitat sortís a la llum pública la noticia on el sector sanitari privat anunciava el seu estancament degut a la crisi financera, no és menys curiós que l’actual conseller de sanitat el sr Boi Ruiz, sigués fins fa poc el president de la patronal sanitària privada.
El que estem vivint no és un fet aïllat, és simplement la continuïtat d’un procés de privatització que ja fa molts anys que va començar de la mà dels diferents partits estatals i catalans que han renunciat a defensar els interessos de les classes populars i actuar al servei del FMI i BM tutelats pels EEUU.
Els serveis públics que van sorgir després de molta lluita per cobrir les necessitats de la població independentment del seu poder adquisitiu no escapen l’òptica capitalista i ara de la mà dels partits de centre dreta o centre esquerra s’estan convertint en una mercaderia més amb què comerciar.
I és que no hi ha negoci més segur que aquell que està relacionat amb les necessitats de la gent, perquè per molta crisi que hi hagi les persones es continuaran posant malaltes o tindran necessitat d’anar a l’escola o menjar. Avui en dia no hi ha negoci més gran que controlar aquests mercats fins ara públics o semi públics fora de l’òptica capitalista i d’accés universal.
Primer va ser el treball, aquest va deixar de ser exclusivament de gestió pública per culpa d’un suposat partit socialista que governa únicament per servir als interessos del capital privat quan va legalitzar les ETT’S i va precaritzar el dret al treball eliminant la paraula digne d’aquest.
El segon pas va ser per part de CIU quan a Catalunya va potenciar la creació de les escoles concertades així com també de les mútues i clíniques privades que reben ajudes públiques i que elititzen l’educació i la sanitat creant ciutadans de primera i de segona.
La situació actual no és una sorpresa, ans al contrari, ara mateix estem a la culminació d’un procés que ja és va iniciar fa molts anys amb el beneplàcit de la gran part dels partits polítics i sota la direcció de la UE, FMI, BM i els EEUU. És per això que cal organitzar-se i actuar conjuntament per tal d’aturar aquest procés de privatització i plantar les bases per instaurar un sistema socialista que defensi les necessitats de la gent per sobre dels interessos financers, un sistema que no mercadegi amb les necessitats de les persones i que instauri una veritable democràcia popular on els ciutadans tinguin el poder polític. 

És per això que cal donar suport i participar directament de les accions de protesta contra la privatització dels serveis públics i un bon exemple va ser la Marxa contra les retallades de diumenge passat, on diferents sectors de l’esquerra anticapitalista i de la societat civil i de l’esquerra independentista revolucionària van juntar-se per mostrar el camí per tal de construir la unitat popular que aconsegueixi l’alliberament com a poble i com a classe