dilluns, 12 de novembre de 2012

Hipòcrites,no us volem.


De tant en tant sentim parlar a suposats personatges que és consideren d'esquerres o lluitadors incansables en favor de les llibertats i de la justícia social. Però si observem bé la realitat ens adonarem que realment no són ni el primer ni el segon. Aquests tipus de personatges que estan més interessats en el seu creixement i interès personal que no pas en el benestar del conjunt de la societat, acostumen a engreixar les files de partits com icv,psc i erc, així com també te’ls pots trobar a sindicats com CCOO i UGT.
El més grotesc de tot és la seva actitud envers dels moviments d'organització popular i anticapitalistes , la seva actitud acostuma a ser xulesca i alliçonadora, sempre acostumen a repetir frases del tipus;
-No és pot ser més purista que el Papa, perquè sinó no es fa res.
-Quan arribeu al poder fareu el mateix que nosaltres home.
-Jo a la teva edat també era així.
-Amb els anys aniràs evolucionant.
-jo vaig ser un revolucionari antifranquista eh!
-si no fos per nosaltres encara retallarien més.
- a nosaltres ens encanta que hagi sortit un partit com la CUP, estem molt contents som companys de lluita.
I tantes i tantes frases que deixen anar.........
Vosaltres els trepes, sou els culpables de la desafecció per la política, sou els culpables de l’abstenció, els que vareu començar la política de retallades en educació,els que vareu aplicar el pla Bolonya i la mercantilització i al·litització de l’ensenyament universitari. Ara en canvi reclameu la baixada de taxes, tard i vergonyós.
Sou els que un dia vareu dir que éreu d'esquerres i de debò, al mateix temps reprimíeu a tots els estudiants que lluitaven en favor d'una universitat pública,gratuïta de qualitat per a tothom.
Els que vareu acceptar la temporalitat en el mercat laboral, els que vareu legalitzar les empreses de treball temporal, els que vareu signar l’entrada a la UE i la pèrdua de sobirania i drets per part del poble. Sí, vosaltres els que ara reclameu en període electoral tantes i tantes coses, els que dieu ser d'esquerres perquè un dia ja molt llunyà veu fer quelcom en favor de les classes populars, però sempre pensant en quina cadireta podríeu ocupar en un futur.
Vosaltres els hipòcrites sou els que convoqueu vaga per tal de rentar la vostra imatge, més condicionats per la convocatòria a nivell europeu que no pas per iniciativa pròpia. Si els CCOO,UGT,ICV,sou ninots al servei de les elits financeres, primer signeu les retallades i les renuncies i després convoqueu una vaga en contra del que heu signat.
Per què totes les vagues que feu són per protestar contra les retallades,per què mai convoqueu una vaga per guanyar drets?
Per què no heu convocat una vaga indefinida?
Per què teniu més alliberats que afiliats?
Per què poseu els interessos del sindicat i personals per sobre de els dels treballadors?
La resposta és dura però senzilla, perquè sou uns titelles que legitimeu a la patronal, atureu les protestes i les accions en contra de les rebaixes als convenis col·lectius, en definitiva perquè CCOO i UGT sou els primers enemics de la classe treballadora i del conjunt dels treballadors i aturats d'aquest país.
I nosaltres què?
Nosaltres som els i les  que estem farts d'aguantar les vostres mentides i les vostres lliçons de democràcia, som els i les  que ens hem cansat de treballar amb contractes temporals i un sou de merda. Som els i les que estem cansats de les polítiques en favor de les elits econòmiques i al servei del capital, els que estem cansats de pagar i veure com desmunteu l’estat del benestar, som els i les que denunciem els casos de corrupció a la sanitat pública catalana, som els i les  que hem denunciat l’especulació urbanística, en definitiva nosaltres som el poble i ho volem tot.
Tot menys a hipòcrites com vosaltres.
Pd: si algú és sent ofès, que no em pregunti a mi, tan sols cal que analitzi la seva consciència.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Al novembre cal una resposta popular, és l’hora del poble!




La història té reservada un altre cop un paper clau per al mes de novembre, si més no amb la propera convocatòria de vaga general, i amb l’avançament de les eleccions al parlament de Catalunya. Venen temps convulsos o si més no temps d’oportunitats de canvi, ja sigui de sigles o d’estatus. El que està clar és que depenent de la resposta i la participació popular el canvi serà en un sentit o en un altre, inapreciable o real.

Convocatòria anticipada d’eleccions;
Sóc dels que penso que l’avançament de les eleccions no és un fet casual sinó que és conseqüència directa del fracàs polític del president Mas i de CIU, en un moment en que la pressió social començava augmentar de forma exponencial ha decidit convocar eleccions responent a una demanda popular.
Evidentment el poble Català té dret a l’autodeterminació així ho venim reivindicant des de fa més de quaranta anys el conjunt de l’esquerra independentista, però no és menys evident que recollir ara aquest clam és un acte oportunista que tan sols pretén desplegar una cortina de fum que tapi per complert les actuals polítiques de retallades.
Un cop més CIU ha posat per davant de tot els seus interessos partidistes convocant aquestes eleccions. Al convocar les eleccions CIU ha aconseguit suspendre i aturar totes les comissions d’investigació que tenia obertes al Parlament pels diferents casos de corrupció. A més a aprofitat l’enrenou que a provocat el gir sobiranista  per censurar i condemnar a diferents mitjans i periodistes que fent periodisme d’investigació havien fet públics casos de corrupció a la sanitat pública catalana.
CIU i el president Mas han fet servir una causa justa i noble com és el dret a decidir per silenciar i contaminar les lluites populars per la defensa dels serveis públics. A ningú se li escapa doncs que la convocatòria d’eleccions és un fet programat  i interessat, realment el que CIU vol és mantenir la centralitat política o en altres paraules el manteniment de la seva quota de poder per sobre de tot.
En un moment on la gestió de la crisi no li era favorable han utilitzat el dret a decidir per a recuperar vots i tapar la política de retallades, fent veure que tots els problemes són per culpa de l’estat espanyol.

Canvi inapreciable o canvi real;
Després del 25 de novembre poden passar moltes coses, però de ben segur és que en la mesura que el repartiment del poder recaigui en els partits que actualment conformen l’arc parlamentari, aquest serà inapreciable. Ho serà ja que cap formació està disposada a trencar amb les actuals polítiques de retallades i a defensar els interessos de les classes populars. Ara mateix la única organització política que defensa obertament els interessos del conjunt de les classes populars catalanes és la CUP.
Si el 25 de novembre vols un canvi inapreciable vota qualsevol formació que actualment conformen l’arc parlamentari autonòmic, si per contra vols la ruptura amb el sistema capitalista i amb l’estat espanyol, tria la CUP.

Per què la CUP és garantia de ruptura?
En primer lloc perquè la CUP és una organització assembleària, això vol dir que s’organitza de forma horitzontal amb assemblees locals,territorials i en darrera instància l’assemblea nacional, que és el màxim òrgan decisori i on cada militant és un vot.
En segon lloc perquè tot el que facin els possibles diputats de la CUP està sota el control i la direcció de l’assemblea i per tant de la militància.
Perquè els possibles diputats de la CUP seran uns simples emissors i representants de l’assemblea , aquests últims serem els que guiarem i configurarem el paper i les decisions que prenguin els futurs diputats.
En tercer lloc perquè anem al Parlament a dir que aquest model no ens representa, que aquesta institució autonomista és un espai antidemocràtic que no promou la participació ciutadana i que resta al servei dels sectors financers i de les elits econòmiques.

10 punts d’acció política;
1. Els diputats tindran mandats limitats a una legislatura.
2. La retribució́ dels parlamentaris serà la retribució́ màxima de les persones assalariades de la CUP (1.600euros nets/mes).
3. La CUP apostarà per l’establiment dels mecanismes per fer efectiva la democràcia directa a nivell parlamentari.
4. El grup parlamentari de la CUP actuarà en estreta col·labora
ció amb les lluites i els moviments populars.
5. La CUP mantindrà la seva independència respecte als grups financers i les elits econòmiques.
7. Les persones que integren la CUP no podran tenir una duplicitat de càrrecs en les institucions ni en la mateixa organització.
8. Els parlamentaris entendran sempre com a marc nacional els Països Catalans.
9. La CUP defensarà la simplificació de les estructures administratives. Dissolució de les diputacions provincials i aposta per les institucions supramunicipals. Comarques i municipis com a base de les polítiques de proximitat.
10. Defensa d'un municipalisme nacional arrelat al territori per endegar un procés de construcció nacional i transformació social que retorni el poder de decisió al poble.

Els 18 eixos programàtics de la CUP #hovolemtot #eslhoradelpoble

- Per la Construcció Nacional

1. Independència nacional per als Països Catalans.
2. Una república dels Països Catalans per una democràcia real i directa.
3. Per l’Europa i la Mediterrània Solidàries dels pobles lliures.
4. Pel català com a llengua comuna i preferent.

- Per un nou model social, econòmic i cultural

5. Una economia al servei del poble. Aturem les retallades.
6. Nacionalització de la banca i les entitats intervingudes amb diners públic.
7. Sobirania econòmica i no pagament del deute il·legítim.
8. Nacionalització i autogestió dels sectors estratègics.
9. La cultura com a eina de transformació social.
10. Per un espai comunicatiu dels Països Catalans.

- Per la igualtat d'oportunitats, les llibertats, i els drets socials i laborals

11. Repartiment dels treballs i de la riquesa.
12. Pels drets i les llibertats. Derogar lleis discriminatòries com ara la d'estrangeria.
13. Per uns serveis públics universals, de qualitats i únics.
14. Pel dret a l'habitatge i a la terra.
15. Cap a una societat no patriarcal. Per unes polítiques públiques que facin efectiu l’avortament lliure i gratuït

- Per la defensa del territori

16. Per un model territorial respectuós amb el medi i al servei de les persones.
17. Uns Països Catalans sense nuclears amb un model energètic ecològic
18. Sobirania alimentària i per una nova cultura de l’aigua i de la terra.

Aquí teniu el programa sencer http://issuu.com/cupnacional/docs/cup-programa_politic_2012 abans d’anar a votar estaria bé que us el llegiu, quatre anys és massa temps com per prendre una determinació sense saber el que s’està votant.
Si us agrada el programa i voleu estar al cas de tot el que fem a Sant Boi podeu consultar la web www.santboi.cup.cat o bé també ens podeu seguir pel facebook de la CUP de Sant Boi, i si voleu formar part activa del canvi i de la ruptura amb l’actual sistema i avançar cap al socialisme i la independència dels Països Catalans doncs us convidem a passar-vos pel carrer Victor Balaguer nº21, allà ens trobareu cada dijous a partir de les 20:00 de vespre.

diumenge, 12 d’agost de 2012

Sánchez Gordillo i la moral burgesa.


Per a molts l’alcalde de Marinaleda i diputat al parlament autonòmic Andalús Juan Manuel Sánchez Gordillo va robar menjar en un supermercat.
Les persones,polítics,periodistes i mitjans de comunicació que pensen i difonen aquesta idea ho fan des d’una òptica i una moral prefixada, la moral burgesa o capitalista.
Aquesta moral respon als interessos de qui té tot el poder, i per tan de qui controla la legalitat vigent o dit més vulgarment de qui imposa les regles del joc. És d’aquesta manera que només és pot entendre que persones pertanyents a les classes dominants i amb alt nivell adquisitiu continuïn en llibertat després d’haver malversat i robat diner públic. 
Els exemples són molts al llarg dels anys en aquesta democràcia o millor dit en aquesta dictadura bipartidista burgesa. De ben segur a totes us venen a la memòria els recents casos de corrupció que fins fa poc ocupaven les primeres planes a ràdio,premsa i televisió Aquestes històries en las que mai acabem de saber ben bé l’origen però que en canvi si sabem el final, i és que totes sabem que en els millors dels casos aquests delinqüents de classe alta acaben reben un càstig que sovint poden pagar. De tant en tant s’enfronten algun jutge que directament els imposa una condemna hi han d’entrar a presó, però ràpidament surten ja que no acostumen a tenir antecedents i per tant gaudeixen de tots els beneficis penitenciaris. També sabem com acaba en el pitjor dels casos, com per exemple el cas del senyor Fabra el qual encara no ha estat jutjat degut a que tots els jutges renuncien a tirar endavant la causa.
Tornant als fets i analitzant per un mateix l’acció feta pel Sindicato Andaluz de Trabajador/as, tinc l’opinió que l’alcalde de Marinaleda no va cometre cap delicte.
L’acció realitzada pel SAT i per l’alcalde de Marinaleda el que vol en un primer moment és posar en qüestió la moral i la legalitat burgesa o capitalista, una moral i una legalitat que està al servei dels poderosos i dels benestants i que el que vol és l’empobriment de la majoria. Així doncs podem veure com ha respost la premsa i els polítics capitalistes davant d’aquesta acció, la qual han qualificat d’inadmissible. Per a ells aquesta acció ha estat un acte delictiu que no és pot tornar a repetir. Per què no és pot tornar a repetir? Doncs perquè posa en evidència la doble moral burgesa i el tracte diferencial que tenen no davant dels delictes sinó davant de qui els comet. És a dir, no és el mateix que jo falsegi els comptes de la empresa on treballo que ho faci el senyor Rato. A mi de ben segur em faran fora i aniré a presó, mentrestant l’altre va dimitir mantenint la seva jubilació amb l’únic inconvenient de comparèixer al congrés.
Sintetitzant una mica, l’acció del SAT té diferents objectius, el primer el més concret, proporcionar aliments bàsics a les famílies per sota del llindar de la pobresa i el segon i per mi el que realment s’està perseguint ,denunciar que polítics,banquers,mitjans de comunicació,BCE,FMI i sindicats majoritaris actuen i legislen per preservar i aprofundir en els seus interessos de classe.
Actuat correctament l’alcalde de Marinaleda i el SAT?
Els dos han actuat en conseqüència amb els ideals que defensen però el que és més important, els dos han actuat en defensa dels interessos de classe, en concret de la classe treballadora. Una classe treballadora de la que en formen part i que com a uns treballadors més actuen amb coherència per defensar els drets i els interessos col·lectius per sobre dels personalismes i de les conseqüències negatives que en forma de repressió legal i de persecució als mitjans de comunicació puguin rebre.
Vaig més enllà i afirmo que l’obligació de les classes populars és recuperar la iniciativa i promoure l’acció directa contra la injustícia del capital, és el moment doncs de la desobediència civil. Per a mi l’esquerra independentista ara més que mai té l’obligació de continuar defensant els arguments i les conviccions per les quals va sorgir, és doncs el moment de seguint propiciant la ruptura amb l’estat espanyol i amb la falsa democràcia parlamentària sota la qual ens tenen esclavitzats tant com a poble i com a classe. Ara més que mai cal aprofundir i solidaritzar-nos amb les lluites populars que comencen a aparèixer o que continuen tan als Països Catalans com als diferents pobles de la península. És l’hora doncs de segar cadenes.
Visca els Països Catalans lliures i socialistes!
Visca el poble treballador andalús!
En definitiva visquin les classes populars!

dijous, 9 d’agost de 2012

Un any i dos mesos després de les municipals.

Ja fa un any i dos mesos de les darreres eleccions municipals a Sant Boi i sembla que les coses no han canviat gaire. Per no dir que res a canviat, el PSC continua governant la ciutat com si fos seva i és ben cert que després de més de 25 anys al capdavant de la corporació local la confusió entre una corporació local i el patí de casa és molt probable.
L’alcalde Jaume Bosch ha decidit seguir la línea marcada per els darrers alcaldes i membres del P$C i per tant no trencar la tradició que diu que com a bon alcalde sociolisto(no és cap error i és que es ben sabut que a dins del psc només hi ha una colla de llestos i interessats molt lluny de les tesis socialdemocrates) ha de centrar el creixement de la ciutat a base de fomentar un gran projecte especulatiu.
Precedents i aposta de futur.
En anteriors ocasions veiem com altres membres d’aquest partit promovien projectes especulatius com els de la construcció de grans centres comercials, polígons industrials logístics,naus de companyies de transport amb molta polèmica,casernes militars que no marxen o balnearis termals que mai és fan.
Ara, el nostre alcalde ha decidit anar més lluny encara. D’una banda, la ja coneguda decisió de voler construir per sobre de can carreras i la riera de can solé, aquest projecte és una de les ARE’S que el anterior govern tripartit de la Generalitat va aprovar i que el govern quatripartit municipal va acceptar. En aquest enllaç podeu consultar la memòria del projecte: http://www.santboidellobregat.es/urb/Visualitzador.aspx?ID=3330000907787307607203
De l’altra, la decisió de vendre la ciutat i el futur dels seus habitants al gran empresari i corrupte segons les darreres notícies conegudes Sheldon Adelson i el seu projecte faraònic EUROVEGAS. Ara el nostre alcalde pretén aniquilar el parc agrari i en conseqüència acabar amb un model productiu agrícola que coexistia en consonancia amb el medi natural que l’envoltava. Està clar que per ser un bon sociolisto has de promoure l’especulació i la precarietat laboral a banda de lluitar per interessos personals, és per això que el nostre alcalde ha cedit totalment al mafiós americà.
Per tant si al setembre l’Adelson diu que tria el Baix Llobregat el nostre alcalde li donarà tot tipus de facilitats per fer realitat la destrucció del parc agrari i del delta del Llobregat.
El PSC governa sol?Qui és el soci de govern?i què fa?
Actualment i com gairebé sempre que el PSC ho ha necessitat governen amb ICV-EUIA un soci fidel i fins ara dòcil i fàcil de portar.
Efectivament el soci de govern és la coalició ecologista d’esquerres o de veritat segons ells, ara per ara només és veuen bones intencions i pocs fets.
A diferència del PSC, ICV-EUIA s’ha mostrat contrari a la construcció de l’eurovegas a més va entrar la moció a petició de la plataforma Aturem l’eurovegas per tal que l’Ajuntament és posicionés en contra. La moció va ser rebutjada, ja que el PSC els socis d’ICV-EUIA van votar en contra juntament amb el PP.
De moment ICV-EUIA ha decidit esperar a veure que passa al setembre si finalment el senyor Adelson decideix o no tirar endavant el projecte a la comarca. El fet esperat seria que ICV-EUIA trenques el pacte de govern, ja que el projecte és contrari als principis i al programa electoral que la coalició defensa.

La resta què fan?
Comencem pel PP; aquests segueixen igual que sempre fins i tot després d’haver canviat de cap de llista, aquest canvi va ser només de cara a la contesa electoral i és que el portaveu i líder dels populars a Sant Boi continua sent l’espanyolista Cañedo.
CIU no ha canviat ni una miqueta en  la seva política continuen justificant les retallades i abstenint-se en pràcticament totes les votacions. Sota el lideratge d’un experimentat regidor fins i tot ho va ser en el darrer ajuntament franquista a la ciutat no van saber canalitzar el canvi a nivell del Principat i van perdre 3000 vots respecte a les darreres eleccions a la CAC. Al meu parer CIU és un partit sense ànima ni projecte que resta a la sala de plens com qualsevol part del mobiliari municipal.
Menció especial rep ERC, que va passar de dos regidors que formaven part del govern quatripartit a cap. Esquerra va desaparèixer fins fa pràcticament dos mesos per tornar a la actualitat política participant i fent partidisme a les lluites populars de la ciutat. De cop i volta sembla que lideren la PAH local i la plataforma aturem Eurovegas, si més no és el que un pot pensar si veu determinats facebooks. En l’art de la fotografía o el que vulgarment és coneix com xupar càmera i treure redit electoral o personal sens dubte han demostrar ser els reis. Seguint encara amb les receptes i les persones que els van dur a quedar-se sense:2 regidors,60 o 50% de militància i també sense local continuen treien pit de la gestió al govern i recriminant sense memòria les accions actuals dels seus anteriors socis, en fi lamentable.
De ciutadans?doncs que per fi és va fer justícia i s’han quedat on els tocava ,al carrer!
I nosaltres?
L’assemblea de la CUP ha Sant Boi hem seguit amb la nostra activitat però és evident que no amb la mateixa intensitat que abans de la contesa electoral i és que el fet de tenir poca militància i molta feina fa que les persones és cremin. És ben cert que no se’ns ha visualitzat gaire darrerament tot i que estem presents en els moviments populars de la ciutat com la PAH,Aturem Eurovegas, així com també vam participar de les marxes populars a la comarca contra les retallades promogudes pels diferents col·lectius anticapitalistes.
Hem mantingut l’activitat al casal amb la realització d’un cicle de xerrades i documentals de temàtica internacionalista i diferents actes com el que vam organitzar darrerament en solidaritat amb els 5 presos cubans i els vaguistes represaliats al conjunt dels Països Catalans.
Al setembre ens trobarem un cop més enfront dels que especulen amb les persones i el territori i esperem tenir-vos al costat.

dimecres, 30 de maig de 2012

P$C,un cop més una mala companyia.


Ahir al ple de Sant Boi és va tirar endarrere la moció entrada per ICV a instàncies de la Plataforma aturem l’eurovegas. La moció que pretenia que l’ajuntament és posiciones contrari al projecte va ser rebutjada amb els vots de PSC i PP.
Com tothom sap el govern municipal està format per PSC i ICV-EUIA.
La decisió d’ahir era molt important ja que el fet de posicionar-se en contra del projecte era imprescindible per la defensa del territori i de la dignitat laboral tot i no saber si el magnat americà prefereix fer-ho a dins o fora dels Països Catalans.
El partit que té majoria al consistori,el mal anomenat socialdemòcrata va votar en contra de la moció amb l’argumentació que no tenen informació sobre el projecte en qüestió ni sobre la intenció del magnat d’instal·lar-se en els terrenys del parc agrari i del delta del Llobregat.
Un cop més aquest partit i l’alcalde en concret menteix ja que és un tema que surt a la premsa,ràdio i televisió i del qual la ciutadania i les diferents administracions tenen informació.
Com és possible doncs què diguin que no tenen informació?
Vol dir doncs que els mitjans de comunicació s’estan inventant aquestes informacions?
Està dient l’alcalde que la plataforma aturem l’eurovegas s’inventa les conseqüències negatives que tindria el projecte per a la comarca?
Insinua l’alcalde que el debat parlamentari sobre el projecte de l’eurovegas al parlament de Catalunya va ser sense motiu i una farsa?
I el que és més greu, creu l’alcalde i el seu partit que ICV actuals socis de govern i contraris al projecte s’inventen els fets?
Sincerament el que té en comte el senyor alcalde i el seu partit és la pèrdua de vots al mostrar-se contrari a un projecte que podria crear 20.000 llocs de treball. I és que al senyor alcalde i al seu partit no els importa les condicions laborals que pugi oferir el magnat al cap i a la fi ells ja tenen el lloc assegurat.
El senyor alcalde i el seu partit resten sempre a l’espera de moviments especulatius que generin llocs de treball per avui i atur massiu per demà.
Sant Boi és un exemple però Barcelona i els diferents governs del PSC són la confirmació de que només saben generar llocs de treball a base de moviments especulatius com per exemple: Barcelona 92,Fòrum de les Cultures,22@ i tants altres.
Després de tombar aquesta moció podem concloure que tant l'alcalde com el seu partit estan a favor del projecte.

Les reflexions i les preguntes no s’acaben aquí ja que aquest govern municipal el composen dos partits i d’un ja he parlat però del altre encara no. L’altre és ICV-EUIA partit que ostenta dos tinents d’alcalde un dels quals és el responsable de l’àrea de mediambient.
Si amb el PSC ja sabem que ni està ni se’l espera amb ICV un sempre té l’esperança de trobar una actuació diferent.
Ara mateix ICV és mostra contraria al projecte i a més forma part de la plataforma i és qui ha entrat la moció al ple.
Les preguntes són clares;
Què farà ICV si l’explotador americà tria el Baix Llobregat per instal·lar el macro casino?
Trencarà doncs el pacte de govern? O farà com en altres ocasions on el posicionament del partit és un i el del govern és un altre?
Ho dic perquè el passat està ple d’exemples.
Sincerament espero que no traeixin al seu electorat perquè a diferencia del d’altres formacions de Sant Boi aquest és un electorat amb consciència crítica i no pas preocupat per mantenir el lloc de treball a les diferents corporacions municipals.
Ja per concloure m’agradaria també valorar l’actitud de convergència, aquesta coalició va decidir abstenir-se en la votació deixant doncs en mans d’altres la responsabilitat de tirar per terra l’esmentada moció.
Aquesta actitud no és nova si un repassa les actes de l’ajuntament podrà veure que l’abstenció és una de les opcions preferides per la formació conservadora. I és el que tenen els conservadors que només s’arrisquen quan saben que l’aposta és a cavall guanyador no fos cas que perdessin algú del que tenen.
Cal dir que el posicionament de convergència varia segons a quina llera del riu és trobin i és que a Sant Feliu de Llobregat on governen amb ICV van votar a favor de la moció i per tant s’han posicionat en contra del projecte.
Ja per últim dir-vos que tant jo com la resta de l’assemblea de la CUP rebutgem el projecte de l’eurovegas per atemptar contra els drets de les treballadores i els treballadors i contra la conservació del territori destruint de manera irreversible el parc agrari i el delta del Llobregat.
Al nostre programa electoral fet de forma participativa podeu trobar diferents mesures per generar llocs de treball dignes. Unes mesures que volen generar llocs de treball que no responen a interessos especulatius ni fomenten l’explotació ni del medi ni dels treballadors.
Perquè tant el sistema com els seus mètodes estan caducs diem no a l’eurovegas!
Visca el poble morí el mal govern!

divendres, 13 d’abril de 2012

Vaga general 29 de març de 2012, factors que intervenen.

La passada jornada de vaga no ha deixat indiferents a ningú, un cop més s’han tornat a repetir els tòpics i ja clàssics comentaris per totes les parts afectades. La veritat és que la situació cada cop pintar pitjor per a la classe treballadora i aquest no és un fet casual ens al contrari es una conseqüència del sistema econòmic en el qual vivim.
La ideologia de qui ens governa promou això la retallada de drets,llibertats i recursos per a la classe treballadora que és la majoria de la societat i la instauració de privilegis per a la burgesia i les elits que és la minoria social.  
Però tornant al tema de la vaga tinc la necessitat d’aclarir certs tòpics que podem escoltar durant els dies previs i posteriors a aquesta jornada en teoria de lluita, així doncs des de la meva humil visió passaré a analitzar els diferents factors que entren joc i com haurien de ser al meu entendre.
Convocatòria de vaga:
La convocatòria de vaga va arribar per pur tràmit, els sindicats majoritaris UGT i CCOO van decidir convocar la vaga en part per les pressions del carrer i part de les bases dels dos sindicats però principalment perquè el govern Popular va aprovar la reforma laboral sense iniciar un procés de negociació amb ells. Això no ho dic jo ho diuen els dos paràsits que estan al front dels dos sindicats majoritaris els quals van manifestar que si ells no estaven presents en el futur nou pacte social haurien de convocar una jornada de vaga. Així doncs UGT i CCOO van convocar la jornada de vaga més que res per interessos propis i no pas per defensar els interessos dels treballadors. UGT i CCOO no són uns sindicats de classe des de fa ja molt de temps, no estan al servei de la classe treballadora ens al contrari estan al servei del estat i de la patronal legitimant i fent possible l’aprovació i aplicació de les darreres reformes laborals. Unes reformes laborals que han constituït la major retallada de drets socials i laborals per al conjunt dels treballadors i treballadores de l’estat.
Paper d’UGT i CCOO en la vaga:
Una vaga sense que UGT i CCOO la segueixin està condemnada al fracàs almenys per ara, espero doncs en el futur que alhora que vagi creixent la conscienciació dels/les treballad@s també vagi creixent la dissidència en aquests dos sindicats. Cal doncs que el conjunt de les treballadores dels Països Catalans així com el de la resta de l’estat abandonin la militància en aquests sindicats per afiliar-se als sindicats minoritaris com per exemple cgt/cnt/cos etc.
El paper actual d’aquests dos sindicats és clar i no és un altre que el de defensar i legitimar les retallades socials i laborals i el de garantir els privilegis de les classes dominants sent doncs ells mateixos part del problema i no pas de la solució.
Dret al treball:
Com en tota vaga el dret al treball està garantit, i per tant aquells treballadors que volen treballar ho poden fer lliurement. Sovint a més conten amb la protecció de les forces de seguretat que garanteixen aquest dret.
Dret a vaga:
A diferencia del anterior dret i per a sorpresa de molts i contradient el que diuen els mitjans de comunicació i els interlocutors dels governs autonòmics i estatals aquest dret no està garantit. Son diferents elements i factors els que fan que aquest dret no estigui garantit;
-En primer lloc existeix una violència o coacció empresarial denunciada fins i tot per UGT i CCOO en el qual   l' empresari coacciona i amenaça al treballador que vol fer vaga amb l’acomiadament. En el millor dels casos i ja de forma generalitzada l’empresari descompta el dia de sou a aquells treballadors que volen exercir el seu dret a vaga.
Aquest fet doncs condiciona la decisió del treballador i més en la situació actual de crisi que afecta a les classes populars.
Direm doncs que el treballador no té llibertat per triar si vol fer vaga ja que en cas de decidir fer-la haurà d’afrontar un descompte de sou i en el pitjor dels casos l’acomiadament.
Els piquets:
La funció dels piquets és la de garantir el dret a la vaga per part de tots els treballadors, el piquet el que ha de fer és facilitar el tancament d’aquelles empreses per tal de que els treballadors que en formen part puguin fer vaga sense rebre cap tipus de sanció o acomiadament. L’ús de la violència per part dels piquets a vegades potser necessària el problema és quan es fa servir de forma arbitraria i sense cap tipus de criteri ja que llavors el que pot fer és fomentar la criminalització dels propis piquets i el rebuig dels treballadors.
Els piquets doncs ara més que mai son necessaris per a posar fre als abusos empresarials.
Mitjans de comunicació:
Un cop més el conjunt dels mitjans de comunicació de l’estat amb La Vanguardia al capdavant han criminalitzat la jornada de vaga i als treballadors i treballadores que la van seguir. Minimitzant l’assistència i maximitzant els desperfectes i els incidents. Aquesta política és bastant freqüent ja que estan al servei dels partits polítics i del sistema econòmic i financer difonent els preceptes ideològics de qui els paguen i justificant i legitimant  els seus privilegis socials.
Al Principat de Catalunya ho hem pogut veure en el cas dels joves empresonats preventivament durant la jornada de vaga i que encara resten a presó. Aquest fet va ser justificat al diari La Vanguardia el qual va assegurar que a Catalunya hi havia una guerrilla organitzada coincidint amb el discurs del conseller d’interior Felip Puig.
És per això que des del meu pensament hem d’apostar per la premsa alternativa i popular que és fa al conjunt dels Països Catalans i alhora promoure el boicot a l’actual premsa burgesa que prioritzar la visita del banc mundial europeu als drets de vaga i la presumpció d’innocència.

Ja per últim vull dir que jo el dia 29 de març no vaig poder fer vaga, i no vaig poder fer-la no perquè algú em poses una pistola al cap no, no la vaig poder fer perquè el dret a vaga no està garantit. No està garantit ja que fer vaga comporta conseqüències negatives per aquell que la fa. Després d’un any a l’atur vaig trobar feina, el dia 28 de març va ser el primer dia de feina i no vaig fer vaga per por a ser represàlies.
No vaig voler posar en perill el treballar els mesos de maig,juny i juliol a més d’un futur contracte indefinit a partir del setembre. Torno a dir que ningú em va posar una pistola al cap però també he de dir que ningú va garantir el meu dret a vaga.
És per això que cal doncs analitzar les coses amb calma i no caure ni creure en els tòpics que difon la premsa burgesa i que l’únic que pretenen és dividir i minimitzar a les classes populars. Venen temps difícils per al conjunt de les classes populars i ara més que mai cal l’autoorganització la lluita i la solidaritat entre els treballadors i treballadores ara més que mai cal una revolució social.

divendres, 9 de març de 2012

Violència i contra reforma laboral.


Darrerament només tinc ganes de sortir al carrer i cridar:”prou”, sincerament estic fart de sentir tonteries i de veure tanta hipocresia i falsedat junta. Cansat de la falsa moral i de confondre i de devaluar el significat de les paraules. Com sempre dic estic fart de que la gent perverteixi els conceptes.
Per què?
Perquè com deia Orwell avui en dia guerra és pau i llibertat és esclavitud, no és cap invenció i no és que avui m’hagi aixecat pessimista és la trista realitat. En aquesta societat mancada de valors i d’humanitat els governants i els polítics capitalistes tenen el monopoli de la violència.
La violència és un tema recurrent i sincerament porto molt de temps reflexionant al respecte i avui he decidit dir el que penso. Per tant el primer que em plantejo és què vol dir la paraula violència, el segon que m’haig de plantejar és qui exerceix aquesta violència i en tercer lloc contra qui va dirigida i ja per últim perquè.
Segons l’enciclopèdia catalana violència té el següent significat:”Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió”.
En la nostra societat la violència és patrimoni del estat i dels mitjans de comunicació, els primers exerceixen la violència legislant i obligant a la gent a complir les seves lleis mitjançant diferents sistemes de coacció. L’estat té diferents mecanismes per exercir la violència ja sigui via impositiva o sancionadora és a dir mitjançant el cobrament d’impostos i sancions i amb l’amenaça d’un càstig penal en cas d’incompliment.
Aquesta podríem dir què és la forma més subtil d’exercir violència cap als ciutadans.
Una altre forma d’exercir violència que té l’estat és mitjançant els cossos repressius o altrament coneguts com a policia o forces de seguretat,funcionaris de presons i en conseqüència les presons en si.
Aquesta és la part més violenta de l’estat però no és problema ja que les seves accions son sempre ben venudes a la societat mitjançant la propaganda que és difon per els mitjans de comunicació que s’encarregaran de deixar als repressors com a víctimes i als reprimits com a terroristes.
Contra qui va dirigida aquesta violència?
A l’estat espanyol i en el conjunt de les societats capitalistes la violència va dirigida contra tota persona o col·lectiu que plantegi un canvi social o de sistema econòmic. El grau de violència que rebrà serà proporcional o no al grau de dissidència que mostri aquest col·lectiu o persona. Hi ha pro qui constantment rep violència per part de l’estat , la classe treballadora que resideix a l’estat espanyol i al conjunt de la unió europea és doncs el principal destinatari de totes les formes de violència.
Centrant-nos en el cas de la classe treballadora dels Països Catalans hem de dir que les darreres contra reformes laborals son la major mostra de violència dels últims anys i que la resposta ha de ser contundent i organitzada.
No podem doncs restar amb els braços plegats mentre els nostres drets son retallats i som obligats a treballar més hores reben menys sou sota coacció i amenaça  d’un acomiadament.
Això no és treball digne i restar passiu és no viure amb dignitat.
Tinc l’esperança que algun dia siguem capaços de donar resposta a tanta violència i que ho fem de forma organitzada i directa contra aquells que ens obliguen a viure en condicions de misèria econòmica,laboral i moral.
És el moment doncs de respondre perquè fer vaga és un dret, muntar un piquet és una obligació i respondre amb tot contra el que ens obliga ,coacciona i reprimeix és un deure.