divendres, 13 d’abril de 2012

Vaga general 29 de març de 2012, factors que intervenen.

La passada jornada de vaga no ha deixat indiferents a ningú, un cop més s’han tornat a repetir els tòpics i ja clàssics comentaris per totes les parts afectades. La veritat és que la situació cada cop pintar pitjor per a la classe treballadora i aquest no és un fet casual ens al contrari es una conseqüència del sistema econòmic en el qual vivim.
La ideologia de qui ens governa promou això la retallada de drets,llibertats i recursos per a la classe treballadora que és la majoria de la societat i la instauració de privilegis per a la burgesia i les elits que és la minoria social.  
Però tornant al tema de la vaga tinc la necessitat d’aclarir certs tòpics que podem escoltar durant els dies previs i posteriors a aquesta jornada en teoria de lluita, així doncs des de la meva humil visió passaré a analitzar els diferents factors que entren joc i com haurien de ser al meu entendre.
Convocatòria de vaga:
La convocatòria de vaga va arribar per pur tràmit, els sindicats majoritaris UGT i CCOO van decidir convocar la vaga en part per les pressions del carrer i part de les bases dels dos sindicats però principalment perquè el govern Popular va aprovar la reforma laboral sense iniciar un procés de negociació amb ells. Això no ho dic jo ho diuen els dos paràsits que estan al front dels dos sindicats majoritaris els quals van manifestar que si ells no estaven presents en el futur nou pacte social haurien de convocar una jornada de vaga. Així doncs UGT i CCOO van convocar la jornada de vaga més que res per interessos propis i no pas per defensar els interessos dels treballadors. UGT i CCOO no són uns sindicats de classe des de fa ja molt de temps, no estan al servei de la classe treballadora ens al contrari estan al servei del estat i de la patronal legitimant i fent possible l’aprovació i aplicació de les darreres reformes laborals. Unes reformes laborals que han constituït la major retallada de drets socials i laborals per al conjunt dels treballadors i treballadores de l’estat.
Paper d’UGT i CCOO en la vaga:
Una vaga sense que UGT i CCOO la segueixin està condemnada al fracàs almenys per ara, espero doncs en el futur que alhora que vagi creixent la conscienciació dels/les treballad@s també vagi creixent la dissidència en aquests dos sindicats. Cal doncs que el conjunt de les treballadores dels Països Catalans així com el de la resta de l’estat abandonin la militància en aquests sindicats per afiliar-se als sindicats minoritaris com per exemple cgt/cnt/cos etc.
El paper actual d’aquests dos sindicats és clar i no és un altre que el de defensar i legitimar les retallades socials i laborals i el de garantir els privilegis de les classes dominants sent doncs ells mateixos part del problema i no pas de la solució.
Dret al treball:
Com en tota vaga el dret al treball està garantit, i per tant aquells treballadors que volen treballar ho poden fer lliurement. Sovint a més conten amb la protecció de les forces de seguretat que garanteixen aquest dret.
Dret a vaga:
A diferencia del anterior dret i per a sorpresa de molts i contradient el que diuen els mitjans de comunicació i els interlocutors dels governs autonòmics i estatals aquest dret no està garantit. Son diferents elements i factors els que fan que aquest dret no estigui garantit;
-En primer lloc existeix una violència o coacció empresarial denunciada fins i tot per UGT i CCOO en el qual   l' empresari coacciona i amenaça al treballador que vol fer vaga amb l’acomiadament. En el millor dels casos i ja de forma generalitzada l’empresari descompta el dia de sou a aquells treballadors que volen exercir el seu dret a vaga.
Aquest fet doncs condiciona la decisió del treballador i més en la situació actual de crisi que afecta a les classes populars.
Direm doncs que el treballador no té llibertat per triar si vol fer vaga ja que en cas de decidir fer-la haurà d’afrontar un descompte de sou i en el pitjor dels casos l’acomiadament.
Els piquets:
La funció dels piquets és la de garantir el dret a la vaga per part de tots els treballadors, el piquet el que ha de fer és facilitar el tancament d’aquelles empreses per tal de que els treballadors que en formen part puguin fer vaga sense rebre cap tipus de sanció o acomiadament. L’ús de la violència per part dels piquets a vegades potser necessària el problema és quan es fa servir de forma arbitraria i sense cap tipus de criteri ja que llavors el que pot fer és fomentar la criminalització dels propis piquets i el rebuig dels treballadors.
Els piquets doncs ara més que mai son necessaris per a posar fre als abusos empresarials.
Mitjans de comunicació:
Un cop més el conjunt dels mitjans de comunicació de l’estat amb La Vanguardia al capdavant han criminalitzat la jornada de vaga i als treballadors i treballadores que la van seguir. Minimitzant l’assistència i maximitzant els desperfectes i els incidents. Aquesta política és bastant freqüent ja que estan al servei dels partits polítics i del sistema econòmic i financer difonent els preceptes ideològics de qui els paguen i justificant i legitimant  els seus privilegis socials.
Al Principat de Catalunya ho hem pogut veure en el cas dels joves empresonats preventivament durant la jornada de vaga i que encara resten a presó. Aquest fet va ser justificat al diari La Vanguardia el qual va assegurar que a Catalunya hi havia una guerrilla organitzada coincidint amb el discurs del conseller d’interior Felip Puig.
És per això que des del meu pensament hem d’apostar per la premsa alternativa i popular que és fa al conjunt dels Països Catalans i alhora promoure el boicot a l’actual premsa burgesa que prioritzar la visita del banc mundial europeu als drets de vaga i la presumpció d’innocència.

Ja per últim vull dir que jo el dia 29 de març no vaig poder fer vaga, i no vaig poder fer-la no perquè algú em poses una pistola al cap no, no la vaig poder fer perquè el dret a vaga no està garantit. No està garantit ja que fer vaga comporta conseqüències negatives per aquell que la fa. Després d’un any a l’atur vaig trobar feina, el dia 28 de març va ser el primer dia de feina i no vaig fer vaga per por a ser represàlies.
No vaig voler posar en perill el treballar els mesos de maig,juny i juliol a més d’un futur contracte indefinit a partir del setembre. Torno a dir que ningú em va posar una pistola al cap però també he de dir que ningú va garantir el meu dret a vaga.
És per això que cal doncs analitzar les coses amb calma i no caure ni creure en els tòpics que difon la premsa burgesa i que l’únic que pretenen és dividir i minimitzar a les classes populars. Venen temps difícils per al conjunt de les classes populars i ara més que mai cal l’autoorganització la lluita i la solidaritat entre els treballadors i treballadores ara més que mai cal una revolució social.