dijous, 14 de novembre de 2013

On és la Cup de Sant Boi?


Aquesta pregunta l’he sentit en boca de molta gent, gent que precisament tampoc és que ens tingui massa estima, sovint també la fan en to de mofa o burleta. No ens importa gaire que puguin pensar els que se’ns mofen o ens volen mal, certament no veuen ni veuran el que nosaltres veiem i el que poc a poc construirem.
Nosaltres seguim on érem, com hem i he explicat sovint nosaltres no ens movem per interessos personals, electorals ni mitjançant l’ús de la demagògia barata, no ens dediquem a formar govern amb partits que porten trenta anys al govern per cobrar uns grans sous i presumir de joventut. Tampoc ens dediquem a embrutar la reputació d’aquells que venen a guanyar-se la vida i a procurar un futur millor per als seus fills,no critiquem la banca i després treballem a una cèntrica oficina de bankia a la ciutat.
Nosaltres parlem de coherència de lluita i de construcció de moviment en favor de la lluita obrera i de l’alliberament nacional i de gènere, el nostre objectiu no és estar present en les representacions teatrals en que s’han convertit els inoperants consells de barri. Tampoc ho és anar als plens a fer-nos veure i a legitimar el seu sistema de participació antidemocràtic.
El nostre objectiu és teixir complicitats entre tots els sectors populars de la ciutat i lluitar per la consolidació d’un moviment polític que faci possible un canvi polític i social a Sant Boi, que faci fora d’una vegada per totes al PSC-ICV-EUIA i que doti al conjunt de la classe treballadora dels mitjans de producció.
Nosaltres dipositem esforços en la consolidació del projecte del Casal Cultural Popular El Baluard amb el que pretenem promoure l’esperit crític mitjançant activitats lúdiques i culturals, nosaltres som part en l’autoorganització dels més joves al carrer i als instituts.
Així doncs dir a tots aquells que fan mofa i befa, que som aquí i aquí seguirem sempre enfront vostre, amb les idees molt clares per la construcció del socialisme i per la independència,contra el feixisme,ni a la Coope ni enlloc.
NO PASSARAN!!!!



dissabte, 19 de gener de 2013

La vida parlamentària d’una organització de classe i revolucionària.


Per què som les cup i no pas la cup?
Les Cup, i per tant les candidatures d’unitat popular són assemblees que s’estenen per tot el territori dels Països Catalans, unes assemblees que aborden la lluita institucional a cada municipi responent a unes necessitats concretes des de una òptica rupturista i revolucionària. Posant en mans de les classes populars de cada poble una eina per confrontar idees i construir contra poder popular que doti a les classes populars del domini de l’acció política a cada municipi.
Aquesta i no una altre és la idea de les cup des de el moment que és van crear, pensades i concebudes per tenir una estructura horitzontal que permetés a cada militant ser partícip i responsable de la deliberació i sobretot de la presa de decisions. Una organització revolucionària que trenques amb els esquemes clàssics de les organitzacions polítiques jerarquitzades i que fugis i rebutges dels tics i de la definició de partit burgés.
És per aquestes raons que hem de parlar de les cup i no pas de la cup, el fet de parlar de la cup deixa clara un model de funcionament clàssic allunyat de la realitat actual. Suposaria evidenciar que la necessitat que marcaria l’òrgan nacional imposaria el ritme i l’ordre a la resta d’assemblees locals.
La institució no és l’objectiu sinó l’enemic.
 Creure que l’objectiu de les CUP és participar a la institució parlamentària és un error. És creure doncs en la idoneïtat de la democràcia burgesa i de la delegació de la presa de decisió dels ciutadans que a partir d’ara seran representats. Allunyar al poble de la presa de decisions no és una mesura o acció revolucionària ens al contrari és del tot reaccionaria
La participació de les diferents assemblees locals a les institucions municipals permet garantir el protagonisme dels ciutadans en la presa de decisions, no com a representats sinó com actors principals.
La jerarquització de l’organització suposaria la primera derrota del moviment rupturista i revolucionari i no seria promoguda per una victòria del capitalisme sinó per una derrota provocada per nosaltres mateixos. Caure en la trampa de les dinàmiques institucionals i modificar l’organització per respondre a les demandes que la institució genera provocarà la perversió del moviment i de l’organització. Una organització que deixaria de banda l’objectiu pel qual va ser creada, que no era un altre que el de provocar la desaparició de les actuals institucions.
Els perills de les dinàmiques institucionals.
-L’adequació del discurs, és evident que el perill o l’encert per guanyar vots o perdre’ls marca el dia a dia de l’acció parlamentària burgesa. Una acció parlamentària que en inici i en final ha de tenir únicament l’objectiu de promoure la confrontació d’idees i de ser altaveu de les classes populars. És per això que s’ha de mantenir en tot moment un discurs de classe, coherent i rupturista amb la institució i amb la resta de formacions polítiques. Nosaltres no pretenem ser un cop d’aire fresc que legitimi la democràcia burgesa ni el seu parlament, nosaltres som el moviment popular que vol la destrucció de les institucions burgeses i l’establiment d’una democràcia directa i proletària en la que els mitjans de producció estiguin en mans dels sectors populars. On els criteris de govern siguin únicament els de satisfer les necessitats del poble i no pas com ara el de satisfer les necessitats d’una minoria enriquida que tan sols pretén l’acumulació de capital.
Per tant no em d’adequar el nostre discurs a les dinàmiques parlamentàries, no hem de tenir por a dir el que som, no s’ha de renegar de les definicions concretes ni de fer certes referències, la nostra òptica no pot ser la mateixa que la de la resta. Som anticapitalistes i no pas socialdemòcrates, som rupturistes i no pas reformistes, volem el socialisme.
-La representativitat: La pròpia dinàmica parlamentària no permet a la militància ser protagonista de la presa de decisions, s’ha de trobar la manera de trencar amb la delegació de la presa de decisions. L’horitzontalitat i la democràcia directa en definitiva l’assemblearisme no radica en que tres persones siguin les que decideixin que han de votar en tot moment.
Per tant les cup i en concret les diputades només haurien de pronunciar-se sobre aquells temes que prèviament s’han definit en el programa electoral fet a les territorials i votat a l’assemblea nacional. Votar en un sentit o en un altre en lleis o mocions que no estiguin definides en el programa seria delegar i dipositar tot el poder de decisió a una elit i en conseqüència promoure la jerarquització de l’organització on unes poques serien les que imposarien un criteri a la resta de militants. Tal i com va quedar definit en la darrera AN els diputats i diputades de les CUP només s’han de limitar a pronunciar-se a aquelles qüestions definides en el programa polític que va ser votat per la militància.
-Els personalismes: evidentment sinó és trenca amb la dinàmica representativa el que passarà seguidament és la creació del polític professional i carismàtic. El fet de delegar tot el poder de decisió a tres persones crearà i fomentarà el personalisme, la gent ja no parlarà del projecte assembleari ni de les idees del moviment sinó que la gent parlarà del que diu en pepet o la marieta.
Relegar el que pensen les diferents assemblees i militants al que acaba fent una sola diputada és negatiu per a un moviment i en concret per a una organització que és defineix com a horitzontal i assembleària i que lluita contra els personalismes i la professionalització de la política.
Què han de fer les cup al parlament?
La funció de les cup al parlament, en primer lloc és la de promoure la confrontació d’idees, la de fer d’altaveu de les classes populars, la de traslladar les necessitats i el patiment de les classes populars. Les cup han d’evidenciar el fracàs del sistema capitalista, han de posar damunt la taula les desigualtats que aquest sistema genera. Cal que és visualitzi la lluita de classes i com de bé viuen uns pocs i lo malament que vivim la majoria.
Les cup han de promoure la ruptura amb l’actual ordre establert i avançar cap la construcció d’una societat en la que regni la justícia social i on tot sigui per a tots.
Com a organització revolucionària i de classe que pren l’assemblearisme i l’horitzontalitat com a model de funcionament, els i les diputades de les CUP així com els representants a les diferents comissions han de limitar-se a posicionar-se sobre aquelles qüestions que ja han estat aprovades i que formen part del programa electoral aprovat en la darrera AN.
Actuar per conta aliena i no fer cas al programa fet en assemblees obertes i aprovat i debatut en la darrera assemblea nacional suposaria un frau davant la militància i davant l’electorat.