dimarts, 27 de desembre del 2011

Mas retallades.

No ha fet falta esperar gaire, el President de la Generalitat que fa uns dies enrere deia que no caldrien més retallades surt ara i diu el contrari.
Això evidentment respon a una estratègia electoralista i és que si hagués sortit i hagués dit les retallades i els plans que va anunciar darrerament per tal d’acontentar els mercats i el sector financer de ben segur que haguessin perdut més dels 200.000 vots respecte a les anteriors eleccions generals.
Un cop més les mesures que planteja el partit ultraliberal conservador català no beneficien a ningú més que els mercats, el sector privat i el sector financer. Aquest fet no és arbitrari ni respon a la conjuntura actual, aquest fet forma part dels principis de CIU.
CIU és això, convergència no governa en pro de les classes populars i en benefici de la majoria, convergència governa en pro de les classes dominants i en conseqüència de la minoria.
Quan convergència planteja el co-pagament de la sanitat pública està beneficiant el sector privat, quan CIU retalla metges i hores d’atenció dels centres de salut beneficia al sector privat. És ben curiós que abans que CIU anunciés les retallades en sanitat sortís a la llum pública la noticia on el sector sanitari privat anunciava el seu estancament degut a la crisi financera, no és menys curiós que l’actual conseller de sanitat el sr Boi Ruiz, sigués fins fa poc el president de la patronal sanitària privada.
El que estem vivint no és un fet aïllat, és simplement la continuïtat d’un procés de privatització que ja fa molts anys que va començar de la mà dels diferents partits estatals i catalans que han renunciat a defensar els interessos de les classes populars i actuar al servei del FMI i BM tutelats pels EEUU.
Els serveis públics que van sorgir després de molta lluita per cobrir les necessitats de la població independentment del seu poder adquisitiu no escapen l’òptica capitalista i ara de la mà dels partits de centre dreta o centre esquerra s’estan convertint en una mercaderia més amb què comerciar.
I és que no hi ha negoci més segur que aquell que està relacionat amb les necessitats de la gent, perquè per molta crisi que hi hagi les persones es continuaran posant malaltes o tindran necessitat d’anar a l’escola o menjar. Avui en dia no hi ha negoci més gran que controlar aquests mercats fins ara públics o semi públics fora de l’òptica capitalista i d’accés universal.
Primer va ser el treball, aquest va deixar de ser exclusivament de gestió pública per culpa d’un suposat partit socialista que governa únicament per servir als interessos del capital privat quan va legalitzar les ETT’S i va precaritzar el dret al treball eliminant la paraula digne d’aquest.
El segon pas va ser per part de CIU quan a Catalunya va potenciar la creació de les escoles concertades així com també de les mútues i clíniques privades que reben ajudes públiques i que elititzen l’educació i la sanitat creant ciutadans de primera i de segona.
La situació actual no és una sorpresa, ans al contrari, ara mateix estem a la culminació d’un procés que ja és va iniciar fa molts anys amb el beneplàcit de la gran part dels partits polítics i sota la direcció de la UE, FMI, BM i els EEUU. És per això que cal organitzar-se i actuar conjuntament per tal d’aturar aquest procés de privatització i plantar les bases per instaurar un sistema socialista que defensi les necessitats de la gent per sobre dels interessos financers, un sistema que no mercadegi amb les necessitats de les persones i que instauri una veritable democràcia popular on els ciutadans tinguin el poder polític. 

És per això que cal donar suport i participar directament de les accions de protesta contra la privatització dels serveis públics i un bon exemple va ser la Marxa contra les retallades de diumenge passat, on diferents sectors de l’esquerra anticapitalista i de la societat civil i de l’esquerra independentista revolucionària van juntar-se per mostrar el camí per tal de construir la unitat popular que aconsegueixi l’alliberament com a poble i com a classe

dimarts, 8 de novembre del 2011

Orgull de classe

Vaig néixer al si d’una família treballadora com moltes, o la majoria de la gent del meu poble encara que molts no es consideren així. Quan jo era petit tant el meu pare com el meu avi em van ensenyar a estar orgullós del que érem, treballadors, i per tant de classe treballadora. Sovint li preguntava al meu pare què volia dir classe treballadora i ell sempre em responia que la formaven totes aquelles persones que han de treballar de forma continuada per poder viure i poder accedir a les necessitats bàsiques com l’educació, la sanitat, l’habitatge a part de per cobrir les necessitats alimentàries i higièniques.
He crescut amb les contradiccions del sistema, rodejat de tòpics que diuen que si tens cotxe o casa, o fins i tot si tens el luxe de tenir una segona residència, ja no ets classe treballadora. Sovint també he escoltat que si ets treballador per compte aliè i tens algun treballador al teu càrrec ja no formes part de la classe treballadora ja passes a ser un empresari. Aquests pensaments responen al desig dels grans empresaris i dels mercats en general de tenir a la classe treballadora dividida i alineada per tal de que perdi la seva consciencia de classe i també el seu orgull.
En els dies que corren cap polític actual és capaç de recuperar el discurs de classe, almenys els polítics dels partits convencionals, que sovint són delegacions de les grans multinacionals que ens tenen sotmesos en el que es coneix ja com la dictadura dels mercats. El discurs de classe no interessa, i no el sentirem als mitjans; el motiu és clar i és que els mitjans de comunicació en gran part estan únicament per defensar i vendre els interessos de la classe dominant que no és altra que l’alta burgesia formada per banquers i directors de multinacionals transnacionals.
Discrepar sobre les diferents experiències comunistes hagudes al món no podem deixar de banda que som treballadors i que a hores d’ara vivim en un sistema pensat per defensar els interessos de l’alta burgesia: les lleis, els partits i les forces de seguretat estan i estaran per defensar els interessos del capital envers el dels ciutadans.
És per això que cal recuperar l’orgull i la consciència de classe, cal doncs assenyalar els culpables. Ara és el moment de continuar defensant els valors que Marx i Engels van difondre durant el segle dinou, ara és l’hora que el poble treballador català sigui conscient que l’única forma de poder viure en un món on regni la pau i la justícia social és mitjançant l’emancipació i la revolta. 
El poble treballador ha de poder trencar les cadenes que l’ofeguen. És l’hora doncs d’iniciar la revolta, ja que aquest sistema només es manté amb l’ús de la força contra tot aquell que protesta. Aquesta democràcia només funciona com a tal quan es tracta de defensar els interessos de la classe dominant.
Essent conscients d’això no podem restar quiets i pensar que sempre podríem estar pitjor perquè és precisament això el que passarà  si el conjunt de la classe treballadora es manté passiva.
Espero doncs que entre totes i tots prenem consciència i siguem capaços de trencar amb les cadenes que ens esclavitzen i construïm la unitat popular que faci possible el somni de viure en una societat sense classes ni desigualtats.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Desmentir i no deixar-se trepitjar.

En primer lloc vull donar les gràcies per totes les mostres d’afecte i suport rebudes durant els darrers dies i en concret ahir al matí davant dels jutjats.
Davant d’un problema sempre hi ha dos opcions, una és mantenir-se al marge i no fer res i l’altra és intentar resoldre’l. Un d’aquests problemes al meu entendre i per al de molta gent és l’aparició d’un partit polític que es dedica a crear conflictes socials d’on no hi ha, i que al més pur estil alemany de principis del segle XX assenyala com a culpables a aquells que pateixen de forma més crua l’actual crisi.
No és cert que l’estat espanyol o la generalitat doni ajudes als immigrants, la Generalitat i l’estat espanyol dóna ajudes en funció de la renta mínima de cada persona o família. No és cert que si una persona nascuda aquí, per aquest sol fet ja se li negui una ajuda. Amb això què vull dir? Doncs que les ajudes no es donen en funció de l’origen de les persones sinó dels ingressos que reben.
Una persona no pot ser considerada com a immigrant durant tota la seva vida i això no ho dic només jo, sinó que ho diu el diccionari; una persona deixa de ser immigrant un cop el seu procés migratori ha finalitzat. Per tant, un cop les persones formen part de la nostra societat ja han de ser considerades com a iguals a nosaltres. Si això passés i es donessin papers i per tant, deures i obligacions a totes les persones que arriben aquí, discursos com els de certs partits deixarien d’existir.
No és cert que PxC hagi aconseguit que un bar o restaurant pagui menys per una taula o una cadira, l’únic que ha aconseguit és que el pagament es faci de forma trimestral i no pas semestral com abans, fet que és una millora per al gremi de restauració. Això és possible perquè els que governen ho permeten.
No és cert que gràcies a PxC és faci efectiu el desdoblament del CAP de Marianao alhora que tampoc és cert que gràcies a ells és construeixi un nou CAP a la Cooperativa.El que és cert és que el darrer govern de la Generalitat va aprovar la construcció d'aquests nous equipaments i que l'Ajuntament fa dos plens va exigir la realització d'aquest compromís. 

La llibertat d’expressió existeix i existirà per moltes denúncies d’injúries que es realitzin, la llibertat de posar un cartell que no falta el respecte a ningú no me la traurà ni tu, ni cap jutge, vagi al provincial o torni cap a Sant Boi per ser jutjat com a simple delicte de faltes. No s’ha d’oblidar que els 4 membres de la CUP som innocents o com diria el teu führer, rates de cloaca innocents.
Suposo que sabràs que führer en català vol dir líder, ho dic més que res perquè no truquis al teu advocat ja que utilitzar aquesta paraula no és un fet denunciable.
D’altra banda, també m’agradaria dir a les forces de seguretat municipals que jo no sóc cap assassí ni cap delinqüent. Ben al contrari, jo sóc una persona compromesa amb el meu poble i amb les entitats i moviments socials que el composen. És per això que no cal que pateixin pel meu comportament als plens ja que sempre ha sigut molt correcte i així serà sempre. Jo faig política, la demagògia i l'hipocresia la deixo per als mediocres i per als oportunistes.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Dilluns de ple, ple de populisme.


Ahir juntament amb dos militants de la CUP de Sant Boi vaig assistir al ple per veure què deien els vint i cinc regidors que formen part del nostre ajuntament.
Només arribar ja vaig poder rebre la primera dosis de populisme. Com no podia ser d’una altra manera provenia del discurs del sr. David Parada, cap de llista del partit racista i xenòfob PxC.
La sorpresa no va ser tant per les mocions introduïdes ni pels arguments expressats (molt esperats sabent què pensa aquest regidor i el seu partit) sinó més perquè aquest senyor no contestava el que se li demanava i tampoc presentava les seves pròpies mocions amb arguments i dades contrastades.
Sincerament recomano a totes aquelles persones que van votar a aquest senyor i aquest partit que assisteixin al proper ple a veure com gestiona els 3000 vots que van recollir en les darreres eleccions. Més enllà d’eslògans populistes i mal intencionats, és important conèixer a les persones que hi ha al darrere, tant per saber com són com també per conèixer les seves capacitats.
Ahir al ple es va escoltar la veu d’una part del carrer, la d’una part de la població que pensa que la mediocritat i l’odi ens faran sortir d’aquesta crisi econòmica. Una veu del carrer que creu erròniament que la culpa de tot és dels més febles. Una veu del carrer que mira cap a baix per assenyalar i buscar culpables de la situació de mediocritat en què el sistema capitalista i les classes dominants ens fan viure.
Sí, vostè és la veu dels qui no es paren a pensar que hi hagi o no hi hagi immigració, hauran de continuar pagant la hipoteca. Vostè representa als que ignoren que la reforma laboral no té res a veure amb la presència o no de mesquites a la nostra vila.
Vostè és la veu de tots aquells que no saben que els culpables són els polítics que governen al servei dels mercats fent negoci amb les necessitats de la gent.
Vostè i la seva gent tenen tot el dret a existir i també a expressar les seves opinions.
Ja que no el farem canviar d’opinió i vostè continuarà defensant postures xenòfobes i intolerants, només li demano com a ciutadà, que vostè com a regidor del meu poble estigui a l’alçada d’aquest, i com a mínim expressi correctament els seus arguments.
Ahir més que mai vaig saber que la resta de partits es van equivocar negant-se a seure’s amb vostè al debat que organitzava la fundació Marianao, i dic la resta perquè la CUP estava disposada a fer-ho. I és que a més d’un ja li esta bé que hi hagi polítics i partits que a l'hora de buscar culpables assenyalin cap a baix.

dimarts, 13 de setembre del 2011

11 DE SETEMBRE: SEGRESTANT ELS CARRERS.


Diumenge al matí era un dia de reivindicacions nacionals i socials. En primer lloc de reivindicació nacional, ja que es commemorava una desfeta: la ciutat de Barcelona cedia al setge espanyol i queia en mans borbòniques d’ençà fins als nostre dies.
La Diada és una jornada on la gent pren el carrer, és un dia on tothom a la seva manera celebra aquesta desfeta. Cada any tothom acostuma a moure’s lliurement pels carrers de Sant Boi per acostar-se a l’església a fer l’ofrena i a gaudir dels actes de la Diada, però aquest diumenge, en canvi, aquesta dinàmica es veié alterada radicalment ja que els polítics decidiren que no només retallen drets socials i laborals, si no que també retallen la nostra llibertat de moviments. Com ho van fer?
Doncs van tornar a repetir allò que va passar fa prop de tres cents anys, però aquesta vegada no sobre la ciutat de Barcelona sinó als voltants de la plaça de l’església de Sant Boi de Llobregat. I és que diumenge la plaça estava setjada per tanques i policia autonòmica al servei del capital i dels polítics espanyols que no volien ser conscients del rebuig que han generat les seves polítiques antisocials.
Diumenge la classe política van tornar a governar al servei dels mercats donant l’esquena al poble. Com a santboià m’avergonyeixo d'ells, que privaren els ciutadans de Sant Boi i a molta gent de la resta dels Països Catalans de gaudir de la nostra festa nacional en plena llibertat.
És per això que m’agradaria saber quant va costar tot el dispositiu en seguretat de la Diada: quin preu tenen les 8 furgonetes d’antiavalots; els 4 o 5 cotxes patrulla dels mossos; els 3 o 4 cotxes de la policia municipal, els de protecció civil i sobretot la quinzena de secretes amb disfressa inclosa?
Posats a retallar comencem per aquí.


dimarts, 14 de juny del 2011

copy&paste

Ahir al tornar de casa d’un amic vaig descobrir amb sorpresa que tot un tinent d’alcalde m’havia fet un "copy & paste" d’una manifestació meva al facebook on justifico el dret a la llibertat d’expressió ja sigui mitjançant les paraules maques com els insults.
Sembla ser que al senyor Luís Pérez no li va agradar la meva opinió i va decidir fer una carta oberta a la CUP des de el seu blog on realitza una sèrie de preguntes a la militància d’aquesta organització política on de moment tinc l’orgull de militar.

Som una organització assembleària i horitzontal on no hi ha més càrrec que el de tresorer, on no hi ha una disciplina de partit si no que es fomenta el pensament crític i la presa de decisions mitjançant el consens . 
 Apostem per la democràcia participativa i pel socialisme, sí el socialisme; aquell sistema econòmic que segurament defensaves quan eres jove i que més tard vas vendre juntament amb els teus principis.

D’altre banda m’agradaria deixar ben clar que jo no sóc el teu company, els meus companys son la gent que lluita amb mi plantant cara al capitalisme i a les teves retallades,perquè Sr. Luis, els primers que van començar a fer retallades en matèria social veu ser vosaltres en el darrer tripartit i si no que els hi preguntin als mestres que exerceixen dia a dia; quantes vegades van fer vaga? Quants cops van sortir al carrer?

Ara no se si et vaig insultar directament a tu, no ho recordo però en tot cas és una falta de respecte no menys greu que la d’ignorar a un alcaldable el dia de la foto amb la premsa o com la d’encartellar fora de termini el darrer dia d’eleccions.

Jo sóc una persona bastant propera i bastant normal així que si vols parlar amb mi no has de demanar audiència ni muntar grans espectacles és molt més senzill, només ho has de dir. En tot cas molts dels militants de la CUP ja t’estan responent i ho fan amb total llibertat i sense cap tipus de directriu.

Jo personalment tinc la consciència molt tranquila i tornaria a fer el que vaig fer dissabte; que no va ser un altre cosa que mostrar el meu rebuig a aquest sistema i aquest resultats electorals que no superen ni el 47% de participació.
Potser ara ja tens un motiu per estar indignat.

dilluns, 30 de maig del 2011

Reflexions sobre el 15M

Durant aquests darrers dies la gent em pregunta si estic a favor del moviment dels indignats i la meva resposta en principi és que sí. És positiu que la gent s’autoorganitzi per tal de crear estructures de contrapoder que facilitin un canvi de sistema polític i econòmic. També penso que aquest moviment és positiu ja que ha fet que molta gent que sovint no parla de política ara en parli. Un altre raó per la qual penso que aquest moviment és positiu és perquè ha fet possible que molta gent entri a formar part d’una dinàmica assembleària i aprengui a treballar en comissions i a buscar un consens per tal d’aprovar decisions.
Però hi ha coses que no m’agraden; un moviment que ha sorgit per fer política i que demanda la democràcia real no pot auto definir-se com apolític. Tampoc estic d’acord amb que vulguin englobar a gent d’esquerres i de dretes,les polítiques de dretes i,  en concret,  les neoliberals ens han portat a la situació actual, per tant no podem donar cabuda en aquest moviment a aquelles persones que amb els seus vots han col·laborat a agreujar la situació de les classes populars.
Tampoc m’agrada que des d’aquest moviment s’hagi menystingut a totes les organitzacions de l’esquerra revolucionaria i antisistema que porten sortint al carrer des de començaments de la democràcia i que denuncien les polítiques neoliberals que dia rere dia retalla drets socials i laborals. És injust fer una crítica del sistema i de l’actual classe política i incloure dins el mateix sac a la dissidència organitzada, crec que aquesta visió només afavoreix a qui vol perpetuar l’actual ordre establert. Aquest moviment,  si és defineix com a moviment popular,  ha de comptar amb totes les organitzacions de l’esquerra que lluiten per millorar les condicions de les classes populars del nostre país ja siguin partits i sindicats sempre i quan siguin clarament revolucionaris.
Ja fa dies que mostro la meva disconformitat sobre el tema i per fi avui m’he vist amb cor d’escriure la meva reflexió.  Personalment no crec en aquesta democràcia, tampoc crec en aquest sistema econòmic  i aquesta disconformitat m’ha fet militar des de ja fa uns anys en una organització política antisistema i socialista com és la CUP. Sí, la CUP és socialista i en conseqüència és anticapitalista, a més la CUP funciona de forma assembleària i totalment horitzontal i és d’àmbit municipalista perquè creiem que només des de els municipis és pot fer política de forma diferent.
El dubte que se’m planteja és perquè la gent indignada no dóna suport a cap formació o a sindicat que mostra clarament una postura antisistema i no em refereixo només de forma electoral (tan en les eleccions municipals com també a les eleccions sindicals) sinó també durant les jornades de vaga on molta de la gent que està indignada no va deixar d’anar a treballar. Existeix una dissidència organitzada que lluita per un món millor i que porta denunciant totes les formes d’explotació i que ara no se la pot deixar de banda en tot aquest procés que s’està creant.
Espero que amb els dies vagi aclarint tots els dubtes que tinc.

dimarts, 17 de maig del 2011

Taula rodona i cadires buides.

Fa més d'un mes ens van convidar a la CUP i a mi, com a persona encarregada d’encapçalar la llista, a una taula rodona que tindria lloc demà a la Fundació Marianao. Dic tindria lloc perquè finalment no es farà. En aquesta taula rodona, els candidats a l’alcaldia de Sant Boi havien de donar resposta a un document conegut com a Carta Ciutadana.
La Fundació Marianao va voler convidar també a l’alcaldable de PxC i així ho va fer. Per a mi, aquesta acció és molt discutible i de fet, penso que no se'l hauria d’haver convidat però els criteris d’aquesta fundació privada els fixen les persones que en formen part i no pas jo.
Aquest matí he rebut la trucada d’un militant d’ICV-EUiA que em comunicava la intenció del seu grup de no assistir al debat. Més tard, he rebut la trucada d’un portaveu del PSC que em comunicava que ells i ERC tampoc assistirien al debat.
Finalment, he rebut la trucada d’en Xavier Pedrós i aquest m’ha comunicat que s’anul·lava la Taula Rodona ja que la resta de formacions no volien seure al costat de PxC.
La meva opinió és la següent: en primer lloc, no haurien d’haver convidat a PxC a la Taula Rodona. En segon lloc, un cop estem en el joc polític i de debat, crec que tots tenim prou arguments com per a desemmascarar aquests feixistes.
Jo crec que s’ha de plantar cara al feixisme i s’ha de fer sense contemplacions, i crec que amb aquesta acció no s’ha plantat cara sinó tot el contrari, se’ls ha facilitat el camí ja que la ciutadania no ha pogut veure en directe com d'ignorants i incompetents són aquesta xusma feixista. Demà era un bon dia per deixar ben clar que en aquesta terra els únics que sobren son els intolerants feixistes de PxC.
La pregunta és: què fareu a partir del dia 23 de maig si PxC obté representació a l’Ajuntament, també deixareu les cadires buides?

dimecres, 11 de maig del 2011

Algunes propostes del programa de la CUP.


Durant aquests darrers mesos em estat elaborant el programa electoral amb el que ens presentem a aquestes eleccions. És un programa fet de forma participativa i obert a la gent que hi ha volgut participar.
Per elaborar el programa el vam dividir en cinc eixos, educació, medi ambient, habitatge, participació política i economia i treball. Per cada un d’aquest eixos vam convocar una jornada participativa on amb tots aquells que hi van assistir vam debatre sobre els problemes i alhora que vam proposar les possibles solucions i idees per tal de canviar la situació actual.
Totes aquelles propostes que em anat recollint han estat debatudes i aprovades en assemblea i les em incorporat al nostra programa electoral. Aquest programa ja el podeu consultar integrament a la nostra pàgina web www.santboi.cup.cat en tot cas ara us faré un breu resum d’algunes de les propostes que van sortir a les jornades.
En matèria d’educació ;
-Obrir els patis i les biblioteques de les escoles fora de l’horari escolar per tal d’aprofitar aquests espais i potenciar l’ús social dels centres.
-Ampliar els horaris de la biblioteca central.
-Ampliar l’oferta educativa obrint una escola municipal d’idiomes.
-Augmentar l’oferta de places de les escoles d’adults.
-Recuperant les escoles taller.
En l’àmbit de medi ambient durant la jornada ens vam centrar en la gestió de residus;
-La implantació del sistema de recollida porta a porta de forma gradual a tota la ciutat ja que aquest sistema millora els percentatges de reciclatge fins a un 80%.
-Instal·lació de punts verds a cada barri de la ciutat.
-Impulsar la construcció d’una planta de triatge i d’una de compostatge municipal.
En la jornada d’urbanisme i habitatge;
-Aturar la venda de sol públic i del patrimoni urbanístic així com perseguir l’especulació.
-Actualitzar de forma anual el cens d’habitatge per tal de detectar els pisos buits i aconseguir incorporar-los al mercat de lloguer.
-Potenciar la empresa municipal CLAUS de forma que sigui eficient i capaç de gestionar una borsa d’habitatges tant de lloguer com de nova construcció i també d’habitatge social de forma transparent i que resolgui les necessitats de la ciutadania.
A la quarta jornada participativa vam parlar sobre participació política i algunes de les propostes que vam recollir son;
-La modificació del Reglament orgànic municipal i del Reglament de Participació ciutadana per tal de garantir la participació directa.
-Volem que les entitats siguin actors principals de la vida social santboiana és per això que em de garantir la independència de les entitats per no caure en el clientelisme ni en el paternalisme institucional actual.
La cinquena i última jornada participativa va consistir en treball i municipalització de serveis;
-Aturar l’externalització i privatització dels serveis municipals i revertir-los.
-Creació d’una cooperativa municipal de consum per tal de consumir productes del territori.
-Creació d’un banca del temps per gestionar brigades comunitàries de treball per persones aturades obtenint descomptes en els impostos municipals a canvi del seu treball.
-La creació d’una borsa de treball local que serveixi per vincular la demanda de treball a l’oferta de cursos de forma eficient i transparent.
Si esteu interessats en consultar la resta del programa ja ho podeu fer a la web www.santboi.cup.cat.

dilluns, 2 de maig del 2011

Persegueixen idees

Era el juny de l'any 2002 i el govern espanyol va decidir endurir una mica més les regles del joc democràtic a Espanya aprovant la nova llei de Partits. Aquesta llei, que va ser aprovada amb els vots favorables de PP, PSOE, CIU, CC i Partit Andalusista sumaven 304 juntament amb el vot favorable de Gaspar Llamazares que va votar favorablement per error. L'aprovació d'aquesta llei tan sols va rebre 16 vots en contra i per tant va quedar aprovada.
Un dels punts que deia la llei de partits és el següent:
"Impedint que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i les activitats de les bandes terroristes"
Quan es va aprovar aquesta llei es va il·legalitzar el PCEr, EH i Batasuna encara que posteriorment s'han anat il·legalitzant totes aquelles formacions polítiques afins ideològicament a la proposta de l'Esquerra Abertzale. Conforme ha anat passant això la justificació sempre ha estat la mateixa: que existia una vinculació entre ETA i la formació política a il·legalitzar en aquell moment.
Per a mi mai ha estat així, l’únic objectiu d'aquesta llei és la d’il·legalitzar les idees de l'Esquerra Abertzale ja que són contraries al sistema capitalista i a l'actual marc constitucional. Ho creia a l'any 2002 i ho crec ara nou anys després on ens trobem un escenari molt diferent d'aleshores, amb el PP i PSOE governant a Euskadi i amb un alto el foc d'ETA definitiu i garantitzat per part de mediadors europeus.
Durant els darrers anys els diferents governs espanyols insistien en què si l'Esquerra Abertzale volia concórrer a les eleccions tan sols havia de condemnar la violència d'ETA, doncs bé això ja ha passat, i tot i això hem pogut veure com tant SORTU com la coalició BILDU han estat il·legalitzades per ser considerades una continuació d'ETA.
Segons el govern espanyol, per poder participar a les eleccions s'havia de condemnar la violència i aquesta condemna s'ha produït tant per part de SORTU com posteriorment de BILDU, on és el problema? Jo continuo pensant que el problema està en la ideologia ja que fa molta por que una força de l'esquerra anticapitalista i independentista arribi a tenir 300.000 vots en una part de l'estat espanyol i posi en perill l’unitat d'Espanya. Fruit d'aquesta il·legalització el nacionalisme espanyol ha aconseguit guanyar les darreres eleccions autonòmiques a Euskadi. És evident que si deixes fora a 300.000 persones en un país de dos milions d'habitants estàs alterant les eleccions al teu favor.
D'altra banda, continuo pensant que estem davant d'una persecució ideològica quan la citada llei de partits només s'aplica contra les formacions de l'esquerra anticapitalista que tenen una forta implantació al territori i una gran representació institucional. 
Per què ho dic? Perquè en els darrers anys hem vist com nazis amb carnet de militancia a partits com AUN, España 2000, Democracia Nacional han assassinat a diferents joves d'ideologia antifeixista i per contra no s'ha produït cap il·legalització de cap d'aquests partits. A més a més, hem hagut de sentir comentaris als mitjans de comunicació per part de gent progressista que alertaven que il·legalitzar aquestes formacions seria antidemocràtic.
Ara, a més a més, als ajuntaments del principat de Catalunya tenim un altre enemic i és PxC, un partit que promou la discriminació i la xenofobia i que per contra tampoc ha estat il·legalitzat. Des de fa ja més de 8 anys obté representació a diferents municipis finançant-se així amb diners públics i obtenint les subvencions estatals que com a partit polític li pertoquen.
Penso que la llei de partits no hauria d’existir ja que en democràcia totes les idees que respectin els drets humans han de ser vàlides i dic això perquè estic en contra de l’afirmació que en democràcia, totes les idees són vàlides. Les idees feixistes no tenen cabuda en cap societat que s'anomeni democràtica. I ja diu molt d'una societat que es fa dir democràtica, com és l'espanyola, que no només permeti que partits feixistes participin del joc democràtic sinó que alhora promogui la persecució contra aquells que ideològicament son dissidents amb el sistema capitalista.
Per conclusió, queda clar que la transició encara està per fer i ens agradi o no, vivim en una dictadura democràtica que persegueix l’esquerra anticapitalista i protegeix el feixisme més ranci. La persecució ideològica continua, i en el mateix sentit que durant la dictadura.
Des d’aquí dono tot el meu suport a l’Esquerra Abertzale, SORTU i BILDU.

dilluns, 14 de març del 2011

Encara direu que és neta i segura?

No podem tancar els ulls i fer veure que no pasa res, que la realitat no va amb nosaltres. Aquesta setmana em pogut veure com una catàstrofe natural se’n duia la vida de milers de persones al Japó.
El Japó un país desenvolupat tecnològicament i que te les seves infraestructures preparades per resistir fenòmens naturals com son terratrèmols i tsunamis. Un país que quan construeix ja ho fa preveient que aquestes coses poden pasar   i que per tan redueix les conseqüències d’aquests desastres naturals.
Tot i això el Japó és igual que la resta de països i continua apostant per l’energia nuclear, això per a mi demostra que el desenvolupament a vegades no esta ben mesurat.
És a dir per a mi un país desenvolupat seria un país que fes servir un mètode de producció d’energia que no poses en perill l’existència de la espècie humana i la de la resta d’espècies que habiten en aquest planeta.
El problema és global ens afecta a totes però és segur que des dels àmbits locals és poden fer moltes coses, és des dels municipis on em de promoure l’ús de les energies renovables.
Em de ser capaços de dotar als municipis d’autonomia energètica, es innegable que això no s’aconsegueix de la nit al dia però si que podem destinar els diners dels nostres impostos en avançar per aconseguir aquest objectiu.
El primer pas és fer que els equipaments públics funcionin 100% amb energies renovables,així com dotar d’un sistema de recollida de les aigües grises que produeixen totes les instal·lacions esportives i que amb un petit procés de depuració és podrien re aprofitar per regar o netejar.
Un altre pas a fer seria la posada en pràctica de la recollida porta a porta i la construcció d’una planta de triatge. Aquesta és una pràctica que ja és fa en d’altres municipis de la nostra comarca i on és demostra que fent servir aquest sistema hi ha un percentatge més elevat de re aprofitament i reciclatge que no pas amb el sistema actual de recollida.
Son moltes les iniciatives que és poden fer des de les institucions locals el problema és la voluntat política per tirar-les endavant. Un cop més el problema és el mateix i no és un altre que no voler enfrontar-se amb les necessitats dels mercats.
Avui en dia som pocs els que defensem la necessitat de trencar amb els mercats i respondre única i exclusivament a les necessitats de la gent sense por a res.
Els sistema actual ens ha portat fins aquí i el que ens ha donat és més precarietat en tots els sentits i en tots els àmbits que coneixem.
Per això em de tenir clar que només des de les alternatives populars podem construir una nova realitat que ens allunyi de totes les formes d’explotació i de precarietat que avui en dia omplen la nostra vida diària.
Cal doncs un canvi real i per això no podem seguir donant confiança als responsables polítics que ens han dut fins aqui.
Les etiquetes son per els productes, les persones reclamem fets.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Les seves preocupacions no poden ser les teves.

Darrerament hem vist com s’han aplicat retallades en els sous de funcionaris, així com també hem vist com s’ha aprovat la reforma laboral que ha liberalitzat el món laboral en el sector de l’empresa privada. Aquesta darrera reforma laboral o més ben dit des-reforma laboral, és un pas enrere en quant als drets dels treballadors adquirits en el passat i clarament va en contra de la constitució, ja que és una llei que empitjora les condicions dels ciutadans als quals se’ls aplica.
Un cop tot això ja ens ho han endinyat de forma hipòcrita i citant la imposició de gran pacte social només perquè han intervingut els suposat agents socials. Aquests sindicats majoritaris que han fet una vaga per quedar bé i que actualment estan més preocupats de mantenir les subvencions estatals que de mantenir les condicions laborals dels treballadors als que diuen representar.
Ja sabent tot això no podem si menys no advertir a la resta de ciutadans de la creació d’una nova classe social i és la dels polítics, si la classe politica va contracorrent i en molts casos no s’han ni congelat els sous que reben i en d’altres tampoc se’ls han rebaixat. En el cas concret de la ciutat on jo visc i on he nascut, Sant Boi de Llobregat, podem veure com els nostres polítics mantenen un status per sobre de la mitja dels ciutadans que hi viuen en aquesta ciutat del Baix Llobregat.
Si mirem a la pàgina de l’Ajuntament podem veure com a l’inici de la present legislatura van aprovar les retribucions dels regidors i dels càrrecs de confiança a més dels tècnic de cada àrea.
Així doncs podem veure les següents retribucions:
DEDICACIÓ EXCLUSIVA
Alcalde/ssa
Sou brut mensual 5.650€
Sou brut anual 79.100€
Tinent/a d’alcalde / Regidor/a
Sou brut mensual 5.000€
Sou brut anual 70.000€
DEDICACIÓ PARCIAL
Regidor/a (7 hores)
Sou brut mensual 4.200€
Sou brut anual 58.800€
Regidor/a (4 hores)
Sou brut mensual 2.400€
Sou brut anual 33.600€
Regidor/a (2 hores)
Sou brut mensual 1.800€
Sou brut anual 25.200€

Sincerament crec que les retribucions dels polítics són massa elevades tot i que des d'una posició capitalista encara ho serien més ja que es podria assegurar que no són l'efectiu que haurien de ser respecte al cost que representen.
Ara no entraré a jutjar si per una feina que no arriba ni a mitja jornada s’ha de cobrar 1800 euros al mes, crec que totes estem capacitades per dir si cobrar 30 euros l’hora és just quan gent que realitza treballs al camp no se li paga més de 15 euros al dia.
Si les polítiques laborals avancéssin cap a l’augment de sous en tots els sectors i en totes les professions crec que ningú es podria posicionar en contra però com que som prou intel·ligents per analitzar la situació i veure que això no es produeix doncs és quan ens hem de plantar i denunciar.
Bé el millor ve quan veiem les indemnitzacions que s’adjudiquen quan complementen la seva feina assistint a els plens, juntes de govern i altres reunions com junta de portaveus.
Així doncs en aquell mateix ple van dispossar:
- Per assistència a sessions plenàries, comissions informatives, juntes de govern dels patronats municipals i sessions dels òrgans dels consells sectorials
Indemnització mensual 1.000€
Indemnització anual 12.000€
- Per assistència a les juntes de portaveus
Indemnització mensual 500€
Indemnització anual 6.000€
- Per assistència a les reunions i desenvolupament d’una delegació específica establerta per l’Alcaldia
Indemnització mensual 500€
Indemnització anual 6.000€
- Per assistència a les reunions i desenvolupament de dues delegacions específiques establertes per l’Alcaldia
Indemnització mensual 800€
Indemnització anual 9.600€
- Per assistència a les reunions i desenvolupament de tres delegacions específiques establertes per l’Alcaldia
Indemnització mensual 1.200€
Indemnització anual 14.400€
Després de veure això la pregunta que se’m planteja és:
què pasa quan els regidors no compleixen amb les seves responsabilitats,també hi ha sancions?
Doncs si en aquell mateix ple van establir el següent:
No assistència a una sessió del Ple municipal 250€
No assistència a una sessió de qualsevol de les comissions informatives 100€
No assistència a una sessió de la junta de govern de qualsevol dels patronats municipals 100€
No assistència a una sessió de qualsevol dels consells sectorials 100€
No assistència a una sessió de la junta de portaveus 250€

A nivell personal penso que és una presa de pèl i des de la posició de militant de l’assemblea local de la CUP vull que sapigueu que des de la CUP en cas d’obtenir representació a l’ajuntament entrarem mocions per tal de que es redueixin els sous tant dels regidors, alcalde, tinents d’alcalde i tècnic abans esmentats així com també de les retribucions que reben en concepte d’indemnització per realitzar la seva feina així com també demanarem que es publiquin les dietes que cobren els diferents càrrecs de l’Ajuntament com son alcalde, tinent d’alcalde, regidors i tècnics abans esmentats.
Aquesta proposta no és ni populista ni electoralista ens al contrari va en coherència amb la línea política de les Candidatures d’Unitat Popular que aposten per la regeneració política, el canvi de les institucions i la democràcia real a més de la construcció nacional i de la consecució del socialisme.
Si voleu consultar diferents mocions ja presentades per les regidores de la CUP als diferents municipis dels Països Catalans podeu consultar la web www.cup.cat un cop allà podreu accedir a les diferents webs de les diferents candidatures locals.