Vaig néixer al si d’una família treballadora com moltes, o la majoria de la gent del meu poble encara que molts no es consideren així. Quan jo era petit tant el meu pare com el meu avi em van ensenyar a estar orgullós del que érem, treballadors, i per tant de classe treballadora. Sovint li preguntava al meu pare què volia dir classe treballadora i ell sempre em responia que la formaven totes aquelles persones que han de treballar de forma continuada per poder viure i poder accedir a les necessitats bàsiques com l’educació, la sanitat, l’habitatge a part de per cobrir les necessitats alimentàries i higièniques.
He crescut amb les contradiccions del sistema, rodejat de tòpics que diuen que si tens cotxe o casa, o fins i tot si tens el luxe de tenir una segona residència, ja no ets classe treballadora. Sovint també he escoltat que si ets treballador per compte aliè i tens algun treballador al teu càrrec ja no formes part de la classe treballadora ja passes a ser un empresari. Aquests pensaments responen al desig dels grans empresaris i dels mercats en general de tenir a la classe treballadora dividida i alineada per tal de que perdi la seva consciencia de classe i també el seu orgull.
En els dies que corren cap polític actual és capaç de recuperar el discurs de classe, almenys els polítics dels partits convencionals, que sovint són delegacions de les grans multinacionals que ens tenen sotmesos en el que es coneix ja com la dictadura dels mercats. El discurs de classe no interessa, i no el sentirem als mitjans; el motiu és clar i és que els mitjans de comunicació en gran part estan únicament per defensar i vendre els interessos de la classe dominant que no és altra que l’alta burgesia formada per banquers i directors de multinacionals transnacionals.
Discrepar sobre les diferents experiències comunistes hagudes al món no podem deixar de banda que som treballadors i que a hores d’ara vivim en un sistema pensat per defensar els interessos de l’alta burgesia: les lleis, els partits i les forces de seguretat estan i estaran per defensar els interessos del capital envers el dels ciutadans.
És per això que cal recuperar l’orgull i la consciència de classe, cal doncs assenyalar els culpables. Ara és el moment de continuar defensant els valors que Marx i Engels van difondre durant el segle dinou, ara és l’hora que el poble treballador català sigui conscient que l’única forma de poder viure en un món on regni la pau i la justícia social és mitjançant l’emancipació i la revolta.
El poble treballador ha de poder trencar les cadenes que l’ofeguen. És l’hora doncs d’iniciar la revolta, ja que aquest sistema només es manté amb l’ús de la força contra tot aquell que protesta. Aquesta democràcia només funciona com a tal quan es tracta de defensar els interessos de la classe dominant.
Essent conscients d’això no podem restar quiets i pensar que sempre podríem estar pitjor perquè és precisament això el que passarà si el conjunt de la classe treballadora es manté passiva.
Espero doncs que entre totes i tots prenem consciència i siguem capaços de trencar amb les cadenes que ens esclavitzen i construïm la unitat popular que faci possible el somni de viure en una societat sense classes ni desigualtats.