Sánchez Gordillo i la moral burgesa.

Per a molts l’alcalde de Marinaleda i diputat al parlament autonòmic Andalús Juan Manuel Sánchez Gordillo va robar menjar en un supermercat.

Les persones,polítics,periodistes i mitjans de comunicació que pensen i difonen aquesta idea ho fan des d’una òptica i una moral prefixada, la moral burgesa o capitalista.

Aquesta moral respon als interessos de qui té tot el poder, i per tan de qui controla la legalitat vigent o dit més vulgarment de qui imposa les regles del joc. És d’aquesta manera que només és pot entendre que persones pertanyents a les classes dominants i amb alt nivell adquisitiu continuïn en llibertat després d’haver malversat i robat diner públic. 

Els exemples són molts al llarg dels anys en aquesta democràcia o millor dit en aquesta dictadura bipartidista burgesa. De ben segur a totes us venen a la memòria els recents casos de corrupció que fins fa poc ocupaven les primeres planes a ràdio,premsa i televisió Aquestes històries en las que mai acabem de saber ben bé l’origen però que en canvi si sabem el final, i és que totes sabem que en els millors dels casos aquests delinqüents de classe alta acaben reben un càstig que sovint poden pagar. De tant en tant s’enfronten algun jutge que directament els imposa una condemna hi han d’entrar a presó, però ràpidament surten ja que no acostumen a tenir antecedents i per tant gaudeixen de tots els beneficis penitenciaris. També sabem com acaba en el pitjor dels casos, com per exemple el cas del senyor Fabra el qual encara no ha estat jutjat degut a que tots els jutges renuncien a tirar endavant la causa.

Tornant als fets i analitzant per un mateix l’acció feta pel Sindicato Andaluz de Trabajador/as, tinc l’opinió que l’alcalde de Marinaleda no va cometre cap delicte.

L’acció realitzada pel SAT i per l’alcalde de Marinaleda el que vol en un primer moment és posar en qüestió la moral i la legalitat burgesa o capitalista, una moral i una legalitat que està al servei dels poderosos i dels benestants i que el que vol és l’empobriment de la majoria. Així doncs podem veure com ha respost la premsa i els polítics capitalistes davant d’aquesta acció, la qual han qualificat d’inadmissible. Per a ells aquesta acció ha estat un acte delictiu que no és pot tornar a repetir. Per què no és pot tornar a repetir? Doncs perquè posa en evidència la doble moral burgesa i el tracte diferencial que tenen no davant dels delictes sinó davant de qui els comet. És a dir, no és el mateix que jo falsegi els comptes de la empresa on treballo que ho faci el senyor Rato. A mi de ben segur em faran fora i aniré a presó, mentrestant l’altre va dimitir mantenint la seva jubilació amb l’únic inconvenient de comparèixer al congrés.

Sintetitzant una mica, l’acció del SAT té diferents objectius, el primer el més concret, proporcionar aliments bàsics a les famílies per sota del llindar de la pobresa i el segon i per mi el que realment s’està perseguint ,denunciar que polítics,banquers,mitjans de comunicació,BCE,FMI i sindicats majoritaris actuen i legislen per preservar i aprofundir en els seus interessos de classe.

Actuat correctament l’alcalde de Marinaleda i el SAT?

Els dos han actuat en conseqüència amb els ideals que defensen però el que és més important, els dos han actuat en defensa dels interessos de classe, en concret de la classe treballadora. Una classe treballadora de la que en formen part i que com a uns treballadors més actuen amb coherència per defensar els drets i els interessos col·lectius per sobre dels personalismes i de les conseqüències negatives que en forma de repressió legal i de persecució als mitjans de comunicació puguin rebre.

Vaig més enllà i afirmo que l’obligació de les classes populars és recuperar la iniciativa i promoure l’acció directa contra la injustícia del capital, és el moment doncs de la desobediència civil. Per a mi l’esquerra independentista ara més que mai té l’obligació de continuar defensant els arguments i les conviccions per les quals va sorgir, és doncs el moment de seguint propiciant la ruptura amb l’estat espanyol i amb la falsa democràcia parlamentària sota la qual ens tenen esclavitzats tant com a poble i com a classe. Ara més que mai cal aprofundir i solidaritzar-nos amb les lluites populars que comencen a aparèixer o que continuen tan als Països Catalans com als diferents pobles de la península. És l’hora doncs de segar cadenes.

Visca els Països Catalans lliures i socialistes!

Visca el poble treballador andalús!

En definitiva visquin les classes populars!