P$C,un cop més una mala companyia.

Ahir al ple de Sant Boi és va tirar endarrere la moció entrada per ICV a instàncies de la Plataforma aturem l’eurovegas. La moció que pretenia que l’ajuntament és posiciones contrari al projecte va ser rebutjada amb els vots de PSC i PP.

Com tothom sap el govern municipal està format per PSC i ICV-EUIA.

La decisió d’ahir era molt important ja que el fet de posicionar-se en contra del projecte era imprescindible per la defensa del territori i de la dignitat laboral tot i no saber si el magnat americà prefereix fer-ho a dins o fora dels Països Catalans.

El partit que té majoria al consistori,el mal anomenat socialdemòcrata va votar en contra de la moció amb l’argumentació que no tenen informació sobre el projecte en qüestió ni sobre la intenció del magnat d’instal·lar-se en els terrenys del parc agrari i del delta del Llobregat.

Un cop més aquest partit i l’alcalde en concret menteix ja que és un tema que surt a la premsa,ràdio i televisió i del qual la ciutadania i les diferents administracions tenen informació.

Com és possible doncs què diguin que no tenen informació?

Vol dir doncs que els mitjans de comunicació s’estan inventant aquestes informacions?

Està dient l’alcalde que la plataforma aturem l’eurovegas s’inventa les conseqüències negatives que tindria el projecte per a la comarca?

Insinua l’alcalde que el debat parlamentari sobre el projecte de l’eurovegas al parlament de Catalunya va ser sense motiu i una farsa?

I el que és més greu, creu l’alcalde i el seu partit que ICV actuals socis de govern i contraris al projecte s’inventen els fets?

Sincerament el que té en comte el senyor alcalde i el seu partit és la pèrdua de vots al mostrar-se contrari a un projecte que podria crear 20.000 llocs de treball. I és que al senyor alcalde i al seu partit no els importa les condicions laborals que pugi oferir el magnat al cap i a la fi ells ja tenen el lloc assegurat.

El senyor alcalde i el seu partit resten sempre a l’espera de moviments especulatius que generin llocs de treball per avui i atur massiu per demà.

Sant Boi és un exemple però Barcelona i els diferents governs del PSC són la confirmació de que només saben generar llocs de treball a base de moviments especulatius com per exemple: Barcelona 92,Fòrum de les Cultures,22@ i tants altres.

Després de tombar aquesta moció podem concloure que tant l'alcalde com el seu partit estan a favor del projecte.

Les reflexions i les preguntes no s’acaben aquí ja que aquest govern municipal el composen dos partits i d’un ja he parlat però del altre encara no. L’altre és ICV-EUIA partit que ostenta dos tinents d’alcalde un dels quals és el responsable de l’àrea de mediambient.

Si amb el PSC ja sabem que ni està ni se’l espera amb ICV un sempre té l’esperança de trobar una actuació diferent.

Ara mateix ICV és mostra contraria al projecte i a més forma part de la plataforma i és qui ha entrat la moció al ple.

Les preguntes són clares;

Què farà ICV si l’explotador americà tria el Baix Llobregat per instal·lar el macro casino?

Trencarà doncs el pacte de govern? O farà com en altres ocasions on el posicionament del partit és un i el del govern és un altre?

Ho dic perquè el passat està ple d’exemples.

Sincerament espero que no traeixin al seu electorat perquè a diferencia del d’altres formacions de Sant Boi aquest és un electorat amb consciència crítica i no pas preocupat per mantenir el lloc de treball a les diferents corporacions municipals.

Ja per concloure m’agradaria també valorar l’actitud de convergència, aquesta coalició va decidir abstenir-se en la votació deixant doncs en mans d’altres la responsabilitat de tirar per terra l’esmentada moció.

Aquesta actitud no és nova si un repassa les actes de l’ajuntament podrà veure que l’abstenció és una de les opcions preferides per la formació conservadora. I és el que tenen els conservadors que només s’arrisquen quan saben que l’aposta és a cavall guanyador no fos cas que perdessin algú del que tenen.

Cal dir que el posicionament de convergència varia segons a quina llera del riu és trobin i és que a Sant Feliu de Llobregat on governen amb ICV van votar a favor de la moció i per tant s’han posicionat en contra del projecte.

Ja per últim dir-vos que tant jo com la resta de l’assemblea de la CUP rebutgem el projecte de l’eurovegas per atemptar contra els drets de les treballadores i els treballadors i contra la conservació del territori destruint de manera irreversible el parc agrari i el delta del Llobregat.

Al nostre programa electoral fet de forma participativa podeu trobar diferents mesures per generar llocs de treball dignes. Unes mesures que volen generar llocs de treball que no responen a interessos especulatius ni fomenten l’explotació ni del medi ni dels treballadors.

Perquè tant el sistema com els seus mètodes estan caducs diem no a l’eurovegas!

Visca el poble morí el mal govern!

Vaga general 29 de març de 2012, factors que intervenen.

La passada jornada de vaga no ha deixat indiferents a ningú, un cop més s’han tornat a repetir els tòpics i ja clàssics comentaris per totes les parts afectades. La veritat és que la situació cada cop pintar pitjor per a la classe treballadora i aquest no és un fet casual ens al contrari es una conseqüència del sistema econòmic en el qual vivim.

La ideologia de qui ens governa promou això la retallada de drets,llibertats i recursos per a la classe treballadora que és la majoria de la societat i la instauració de privilegis per a la burgesia i les elits que és la minoria social.  

Però tornant al tema de la vaga tinc la necessitat d’aclarir certs tòpics que podem escoltar durant els dies previs i posteriors a aquesta jornada en teoria de lluita, així doncs des de la meva humil visió passaré a analitzar els diferents factors que entren joc i com haurien de ser al meu entendre.

Convocatòria de vaga:

La convocatòria de vaga va arribar per pur tràmit, els sindicats majoritaris UGT i CCOO van decidir convocar la vaga en part per les pressions del carrer i part de les bases dels dos sindicats però principalment perquè el govern Popular va aprovar la reforma laboral sense iniciar un procés de negociació amb ells. Això no ho dic jo ho diuen els dos paràsits que estan al front dels dos sindicats majoritaris els quals van manifestar que si ells no estaven presents en el futur nou pacte social haurien de convocar una jornada de vaga. Així doncs UGT i CCOO van convocar la jornada de vaga més que res per interessos propis i no pas per defensar els interessos dels treballadors. UGT i CCOO no són uns sindicats de classe des de fa ja molt de temps, no estan al servei de la classe treballadora ens al contrari estan al servei del estat i de la patronal legitimant i fent possible l’aprovació i aplicació de les darreres reformes laborals. Unes reformes laborals que han constituït la major retallada de drets socials i laborals per al conjunt dels treballadors i treballadores de l’estat.

Paper d’UGT i CCOO en la vaga:

Una vaga sense que UGT i CCOO la segueixin està condemnada al fracàs almenys per ara, espero doncs en el futur que alhora que vagi creixent la conscienciació dels/les treballad@s també vagi creixent la dissidència en aquests dos sindicats. Cal doncs que el conjunt de les treballadores dels Països Catalans així com el de la resta de l’estat abandonin la militància en aquests sindicats per afiliar-se als sindicats minoritaris com per exemple cgt/cnt/cos etc.

El paper actual d’aquests dos sindicats és clar i no és un altre que el de defensar i legitimar les retallades socials i laborals i el de garantir els privilegis de les classes dominants sent doncs ells mateixos part del problema i no pas de la solució.

Dret al treball:

Com en tota vaga el dret al treball està garantit, i per tant aquells treballadors que volen treballar ho poden fer lliurement. Sovint a més conten amb la protecció de les forces de seguretat que garanteixen aquest dret.

Dret a vaga:

A diferencia del anterior dret i per a sorpresa de molts i contradient el que diuen els mitjans de comunicació i els interlocutors dels governs autonòmics i estatals aquest dret no està garantit. Son diferents elements i factors els que fan que aquest dret no estigui garantit;

-En primer lloc existeix una violència o coacció empresarial denunciada fins i tot per UGT i CCOO en el qual   l' empresari coacciona i amenaça al treballador que vol fer vaga amb l’acomiadament. En el millor dels casos i ja de forma generalitzada l’empresari descompta el dia de sou a aquells treballadors que volen exercir el seu dret a vaga.

Aquest fet doncs condiciona la decisió del treballador i més en la situació actual de crisi que afecta a les classes populars.

Direm doncs que el treballador no té llibertat per triar si vol fer vaga ja que en cas de decidir fer-la haurà d’afrontar un descompte de sou i en el pitjor dels casos l’acomiadament.

Els piquets:

La funció dels piquets és la de garantir el dret a la vaga per part de tots els treballadors, el piquet el que ha de fer és facilitar el tancament d’aquelles empreses per tal de que els treballadors que en formen part puguin fer vaga sense rebre cap tipus de sanció o acomiadament. L’ús de la violència per part dels piquets a vegades potser necessària el problema és quan es fa servir de forma arbitraria i sense cap tipus de criteri ja que llavors el que pot fer és fomentar la criminalització dels propis piquets i el rebuig dels treballadors.

Els piquets doncs ara més que mai son necessaris per a posar fre als abusos empresarials.

Mitjans de comunicació:

Un cop més el conjunt dels mitjans de comunicació de l’estat amb La Vanguardia al capdavant han criminalitzat la jornada de vaga i als treballadors i treballadores que la van seguir. Minimitzant l’assistència i maximitzant els desperfectes i els incidents. Aquesta política és bastant freqüent ja que estan al servei dels partits polítics i del sistema econòmic i financer difonent els preceptes ideològics de qui els paguen i justificant i legitimant  els seus privilegis socials.

Al Principat de Catalunya ho hem pogut veure en el cas dels joves empresonats preventivament durant la jornada de vaga i que encara resten a presó. Aquest fet va ser justificat al diari La Vanguardia el qual va assegurar que a Catalunya hi havia una guerrilla organitzada coincidint amb el discurs del conseller d’interior Felip Puig.

És per això que des del meu pensament hem d’apostar per la premsa alternativa i popular que és fa al conjunt dels Països Catalans i alhora promoure el boicot a l’actual premsa burgesa que prioritzar la visita del banc mundial europeu als drets de vaga i la presumpció d’innocència.

Ja per últim vull dir que jo el dia 29 de març no vaig poder fer vaga, i no vaig poder fer-la no perquè algú em poses una pistola al cap no, no la vaig poder fer perquè el dret a vaga no està garantit. No està garantit ja que fer vaga comporta conseqüències negatives per aquell que la fa. Després d’un any a l’atur vaig trobar feina, el dia 28 de març va ser el primer dia de feina i no vaig fer vaga per por a ser represàlies.

No vaig voler posar en perill el treballar els mesos de maig,juny i juliol a més d’un futur contracte indefinit a partir del setembre. Torno a dir que ningú em va posar una pistola al cap però també he de dir que ningú va garantir el meu dret a vaga.

És per això que cal doncs analitzar les coses amb calma i no caure ni creure en els tòpics que difon la premsa burgesa i que l’únic que pretenen és dividir i minimitzar a les classes populars. Venen temps difícils per al conjunt de les classes populars i ara més que mai cal l’autoorganització la lluita i la solidaritat entre els treballadors i treballadores ara més que mai cal una revolució social.

Violència i contra reforma laboral.

Darrerament només tinc ganes de sortir al carrer i cridar:”prou”, sincerament estic fart de sentir tonteries i de veure tanta hipocresia i falsedat junta. Cansat de la falsa moral i de confondre i de devaluar el significat de les paraules. Com sempre dic estic fart de que la gent perverteixi els conceptes.

Per què?

Perquè com deia Orwell avui en dia guerra és pau i llibertat és esclavitud, no és cap invenció i no és que avui m’hagi aixecat pessimista és la trista realitat. En aquesta societat mancada de valors i d’humanitat els governants i els polítics capitalistes tenen el monopoli de la violència.

La violència és un tema recurrent i sincerament porto molt de temps reflexionant al respecte i avui he decidit dir el que penso. Per tant el primer que em plantejo és què vol dir la paraula violència, el segon que m’haig de plantejar és qui exerceix aquesta violència i en tercer lloc contra qui va dirigida i ja per últim perquè.

Segons l’enciclopèdia catalana violència té el següent significat:”Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió”.

En la nostra societat la violència és patrimoni del estat i dels mitjans de comunicació, els primers exerceixen la violència legislant i obligant a la gent a complir les seves lleis mitjançant diferents sistemes de coacció. L’estat té diferents mecanismes per exercir la violència ja sigui via impositiva o sancionadora és a dir mitjançant el cobrament d’impostos i sancions i amb l’amenaça d’un càstig penal en cas d’incompliment.

Aquesta podríem dir què és la forma més subtil d’exercir violència cap als ciutadans.

Una altre forma d’exercir violència que té l’estat és mitjançant els cossos repressius o altrament coneguts com a policia o forces de seguretat,funcionaris de presons i en conseqüència les presons en si.

Aquesta és la part més violenta de l’estat però no és problema ja que les seves accions son sempre ben venudes a la societat mitjançant la propaganda que és difon per els mitjans de comunicació que s’encarregaran de deixar als repressors com a víctimes i als reprimits com a terroristes.

Contra qui va dirigida aquesta violència?

A l’estat espanyol i en el conjunt de les societats capitalistes la violència va dirigida contra tota persona o col·lectiu que plantegi un canvi social o de sistema econòmic. El grau de violència que rebrà serà proporcional o no al grau de dissidència que mostri aquest col·lectiu o persona. Hi ha pro qui constantment rep violència per part de l’estat , la classe treballadora que resideix a l’estat espanyol i al conjunt de la unió europea és doncs el principal destinatari de totes les formes de violència.

Centrant-nos en el cas de la classe treballadora dels Països Catalans hem de dir que les darreres contra reformes laborals son la major mostra de violència dels últims anys i que la resposta ha de ser contundent i organitzada.

No podem doncs restar amb els braços plegats mentre els nostres drets son retallats i som obligats a treballar més hores reben menys sou sota coacció i amenaça  d’un acomiadament.

Això no és treball digne i restar passiu és no viure amb dignitat.

Tinc l’esperança que algun dia siguem capaços de donar resposta a tanta violència i que ho fem de forma organitzada i directa contra aquells que ens obliguen a viure en condicions de misèria econòmica,laboral i moral.

És el moment doncs de respondre perquè fer vaga és un dret, muntar un piquet és una obligació i respondre amb tot contra el que ens obliga ,coacciona i reprimeix és un deure.

Mas retallades.

No ha fet falta esperar gaire, el President de la Generalitat que fa uns dies enrere deia que no caldrien més retallades surt ara i diu el contrari.

Això evidentment respon a una estratègia electoralista i és que si hagués sortit i hagués dit les retallades i els plans que va anunciar darrerament per tal d’acontentar els mercats i el sector financer de ben segur que haguessin perdut més dels 200.000 vots respecte a les anteriors eleccions generals.

Un cop més les mesures que planteja el partit ultraliberal conservador català no beneficien a ningú més que els mercats, el sector privat i el sector financer. Aquest fet no és arbitrari ni respon a la conjuntura actual, aquest fet forma part dels principis de CIU.

CIU és això, convergència no governa en pro de les classes populars i en benefici de la majoria, convergència governa en pro de les classes dominants i en conseqüència de la minoria.

Quan convergència planteja el co-pagament de la sanitat pública està beneficiant el sector privat, quan CIU retalla metges i hores d’atenció dels centres de salut beneficia al sector privat. És ben curiós que abans que CIU anunciés les retallades en sanitat sortís a la llum pública la noticia on el sector sanitari privat anunciava el seu estancament degut a la crisi financera, no és menys curiós que l’actual conseller de sanitat el sr Boi Ruiz, sigués fins fa poc el president de la patronal sanitària privada.

El que estem vivint no és un fet aïllat, és simplement la continuïtat d’un procés de privatització que ja fa molts anys que va començar de la mà dels diferents partits estatals i catalans que han renunciat a defensar els interessos de les classes populars i actuar al servei del FMI i BM tutelats pels EEUU.

Els serveis públics que van sorgir després de molta lluita per cobrir les necessitats de la població independentment del seu poder adquisitiu no escapen l’òptica capitalista i ara de la mà dels partits de centre dreta o centre esquerra s’estan convertint en una mercaderia més amb què comerciar.

I és que no hi ha negoci més segur que aquell que està relacionat amb les necessitats de la gent, perquè per molta crisi que hi hagi les persones es continuaran posant malaltes o tindran necessitat d’anar a l’escola o menjar. Avui en dia no hi ha negoci més gran que controlar aquests mercats fins ara públics o semi públics fora de l’òptica capitalista i d’accés universal.

Primer va ser el treball, aquest va deixar de ser exclusivament de gestió pública per culpa d’un suposat partit socialista que governa únicament per servir als interessos del capital privat quan va legalitzar les ETT’S i va precaritzar el dret al treball eliminant la paraula digne d’aquest.

El segon pas va ser per part de CIU quan a Catalunya va potenciar la creació de les escoles concertades així com també de les mútues i clíniques privades que reben ajudes públiques i que elititzen l’educació i la sanitat creant ciutadans de primera i de segona.

La situació actual no és una sorpresa, ans al contrari, ara mateix estem a la culminació d’un procés que ja és va iniciar fa molts anys amb el beneplàcit de la gran part dels partits polítics i sota la direcció de la UE, FMI, BM i els EEUU. És per això que cal organitzar-se i actuar conjuntament per tal d’aturar aquest procés de privatització i plantar les bases per instaurar un sistema socialista que defensi les necessitats de la gent per sobre dels interessos financers, un sistema que no mercadegi amb les necessitats de les persones i que instauri una veritable democràcia popular on els ciutadans tinguin el poder polític. 

És per això que cal donar suport i participar directament de les accions de protesta contra la privatització dels serveis públics i un bon exemple va ser la Marxa contra les retallades de diumenge passat, on diferents sectors de l’esquerra anticapitalista i de la societat civil i de l’esquerra independentista revolucionària van juntar-se per mostrar el camí per tal de construir la unitat popular que aconsegueixi l’alliberament com a poble i com a classe

Orgull de classe

Vaig néixer al si d’una família treballadora com moltes, o la majoria de la gent del meu poble encara que molts no es consideren així. Quan jo era petit tant el meu pare com el meu avi em van ensenyar a estar orgullós del que érem, treballadors, i per tant de classe treballadora. Sovint li preguntava al meu pare què volia dir classe treballadora i ell sempre em responia que la formaven totes aquelles persones que han de treballar de forma continuada per poder viure i poder accedir a les necessitats bàsiques com l’educació, la sanitat, l’habitatge a part de per cobrir les necessitats alimentàries i higièniques.
He crescut amb les contradiccions del sistema, rodejat de tòpics que diuen que si tens cotxe o casa, o fins i tot si tens el luxe de tenir una segona residència, ja no ets classe treballadora. Sovint també he escoltat que si ets treballador per compte aliè i tens algun treballador al teu càrrec ja no formes part de la classe treballadora ja passes a ser un empresari. Aquests pensaments responen al desig dels grans empresaris i dels mercats en general de tenir a la classe treballadora dividida i alineada per tal de que perdi la seva consciencia de classe i també el seu orgull.
En els dies que corren cap polític actual és capaç de recuperar el discurs de classe, almenys els polítics dels partits convencionals, que sovint són delegacions de les grans multinacionals que ens tenen sotmesos en el que es coneix ja com la dictadura dels mercats. El discurs de classe no interessa, i no el sentirem als mitjans; el motiu és clar i és que els mitjans de comunicació en gran part estan únicament per defensar i vendre els interessos de la classe dominant que no és altra que l’alta burgesia formada per banquers i directors de multinacionals transnacionals.
Discrepar sobre les diferents experiències comunistes hagudes al món no podem deixar de banda que som treballadors i que a hores d’ara vivim en un sistema pensat per defensar els interessos de l’alta burgesia: les lleis, els partits i les forces de seguretat estan i estaran per defensar els interessos del capital envers el dels ciutadans.
És per això que cal recuperar l’orgull i la consciència de classe, cal doncs assenyalar els culpables. Ara és el moment de continuar defensant els valors que Marx i Engels van difondre durant el segle dinou, ara és l’hora que el poble treballador català sigui conscient que l’única forma de poder viure en un món on regni la pau i la justícia social és mitjançant l’emancipació i la revolta. 
El poble treballador ha de poder trencar les cadenes que l’ofeguen. És l’hora doncs d’iniciar la revolta, ja que aquest sistema només es manté amb l’ús de la força contra tot aquell que protesta. Aquesta democràcia només funciona com a tal quan es tracta de defensar els interessos de la classe dominant.
Essent conscients d’això no podem restar quiets i pensar que sempre podríem estar pitjor perquè és precisament això el que passarà  si el conjunt de la classe treballadora es manté passiva.
Espero doncs que entre totes i tots prenem consciència i siguem capaços de trencar amb les cadenes que ens esclavitzen i construïm la unitat popular que faci possible el somni de viure en una societat sense classes ni desigualtats.

Desmentir i no deixar-se trepitjar.

En primer lloc vull donar les gràcies per totes les mostres d’afecte i suport rebudes durant els darrers dies i en concret ahir al matí davant dels jutjats.

Davant d’un problema sempre hi ha dos opcions, una és mantenir-se al marge i no fer res i l’altra és intentar resoldre’l. Un d’aquests problemes al meu entendre i per al de molta gent és l’aparició d’un partit polític que es dedica a crear conflictes socials d’on no hi ha, i que al més pur estil alemany de principis del segle XX assenyala com a culpables a aquells que pateixen de forma més crua l’actual crisi.

No és cert que l’estat espanyol o la generalitat doni ajudes als immigrants, la Generalitat i l’estat espanyol dóna ajudes en funció de la renta mínima de cada persona o família. No és cert que si una persona nascuda aquí, per aquest sol fet ja se li negui una ajuda. Amb això què vull dir? Doncs que les ajudes no es donen en funció de l’origen de les persones sinó dels ingressos que reben.

Una persona no pot ser considerada com a immigrant durant tota la seva vida i això no ho dic només jo, sinó que ho diu el diccionari; una persona deixa de ser immigrant un cop el seu procés migratori ha finalitzat. Per tant, un cop les persones formen part de la nostra societat ja han de ser considerades com a iguals a nosaltres. Si això passés i es donessin papers i per tant, deures i obligacions a totes les persones que arriben aquí, discursos com els de certs partits deixarien d’existir.

No és cert que PxC hagi aconseguit que un bar o restaurant pagui menys per una taula o una cadira, l’únic que ha aconseguit és que el pagament es faci de forma trimestral i no pas semestral com abans, fet que és una millora per al gremi de restauració. Això és possible perquè els que governen ho permeten.

No és cert que gràcies a PxC és faci efectiu el desdoblament del CAP de Marianao alhora que tampoc és cert que gràcies a ells és construeixi un nou CAP a la Cooperativa.El que és cert és que el darrer govern de la Generalitat va aprovar la construcció d'aquests nous equipaments i que l'Ajuntament fa dos plens va exigir la realització d'aquest compromís. 

La llibertat d’expressió existeix i existirà per moltes denúncies d’injúries que es realitzin, la llibertat de posar un cartell que no falta el respecte a ningú no me la traurà ni tu, ni cap jutge, vagi al provincial o torni cap a Sant Boi per ser jutjat com a simple delicte de faltes. No s’ha d’oblidar que els 4 membres de la CUP som innocents o com diria el teu führer, rates de cloaca innocents.

Suposo que sabràs que führer en català vol dir líder, ho dic més que res perquè no truquis al teu advocat ja que utilitzar aquesta paraula no és un fet denunciable.

D’altra banda, també m’agradaria dir a les forces de seguretat municipals que jo no sóc cap assassí ni cap delinqüent. Ben al contrari, jo sóc una persona compromesa amb el meu poble i amb les entitats i moviments socials que el composen. És per això que no cal que pateixin pel meu comportament als plens ja que sempre ha sigut molt correcte i així serà sempre. Jo faig política, la demagògia i l'hipocresia la deixo per als mediocres i per als oportunistes.

Dilluns de ple, ple de populisme.

Ahir juntament amb dos militants de la CUP de Sant Boi vaig assistir al ple per veure què deien els vint i cinc regidors que formen part del nostre ajuntament.

Només arribar ja vaig poder rebre la primera dosis de populisme. Com no podia ser d’una altra manera provenia del discurs del sr. David Parada, cap de llista del partit racista i xenòfob PxC.

La sorpresa no va ser tant per les mocions introduïdes ni pels arguments expressats (molt esperats sabent què pensa aquest regidor i el seu partit) sinó més perquè aquest senyor no contestava el que se li demanava i tampoc presentava les seves pròpies mocions amb arguments i dades contrastades.

Sincerament recomano a totes aquelles persones que van votar a aquest senyor i aquest partit que assisteixin al proper ple a veure com gestiona els 3000 vots que van recollir en les darreres eleccions. Més enllà d’eslògans populistes i mal intencionats, és important conèixer a les persones que hi ha al darrere, tant per saber com són com també per conèixer les seves capacitats.

Ahir al ple es va escoltar la veu d’una part del carrer, la d’una part de la població que pensa que la mediocritat i l’odi ens faran sortir d’aquesta crisi econòmica. Una veu del carrer que creu erròniament que la culpa de tot és dels més febles. Una veu del carrer que mira cap a baix per assenyalar i buscar culpables de la situació de mediocritat en què el sistema capitalista i les classes dominants ens fan viure.

Sí, vostè és la veu dels qui no es paren a pensar que hi hagi o no hi hagi immigració, hauran de continuar pagant la hipoteca. Vostè representa als que ignoren que la reforma laboral no té res a veure amb la presència o no de mesquites a la nostra vila.

Vostè és la veu de tots aquells que no saben que els culpables són els polítics que governen al servei dels mercats fent negoci amb les necessitats de la gent.

Vostè i la seva gent tenen tot el dret a existir i també a expressar les seves opinions.

Ja que no el farem canviar d’opinió i vostè continuarà defensant postures xenòfobes i intolerants, només li demano com a ciutadà, que vostè com a regidor del meu poble estigui a l’alçada d’aquest, i com a mínim expressi correctament els seus arguments.

Ahir més que mai vaig saber que la resta de partits es van equivocar negant-se a seure’s amb vostè al debat que organitzava la fundació Marianao, i dic la resta perquè la CUP estava disposada a fer-ho. I és que a més d’un ja li esta bé que hi hagi polítics i partits que a l'hora de buscar culpables assenyalin cap a baix.