Nous reptes! Noves prioritats!

Bé , a partir d'ara aquest blog serà un lloc on l'esport i les aventures familiars tindran un espai central, no unic, no vull dir que no torni a parlar de política però sincerament ara mateix no em ve gens de gust fer-ho. 

Decebut? cansat? 

No, simplement estic enamorat, de la meva companya, de la meva filla i del cicloturisme i el muntanyisme. Aquestes son les meves passions i sincerament han estat aparcades durant massa temps per obtenir uns resultats poc reconeguts i poc valorats sovint. 

Tot això que escric no es cap missatge per a ningú, és simplement un anunci, perquè el proper text que llegireu explicarà com travessarem jo i un amic els pirineus en bicicleta de carretera durant uns 8 dies aproximadament.

Doncs apa salut i gaudiu de les petites coses i sobretot del vostre temps.

On és la Cup de Sant Boi?

Aquesta pregunta l’he sentit en boca de molta gent, gent que precisament tampoc és que ens tingui massa estima, sovint també la fan en to de mofa o burleta. No ens importa gaire que puguin pensar els que se’ns mofen o ens volen mal, certament no veuen ni veuran el que nosaltres veiem i el que poc a poc construirem.

Nosaltres seguim on érem, com hem i he explicat sovint nosaltres no ens movem per interessos personals, electorals ni mitjançant l’ús de la demagògia barata, no ens dediquem a formar govern amb partits que porten trenta anys al govern per cobrar uns grans sous i presumir de joventut. Tampoc ens dediquem a embrutar la reputació d’aquells que venen a guanyar-se la vida i a procurar un futur millor per als seus fills,no critiquem la banca i després treballem a una cèntrica oficina de bankia a la ciutat.

Nosaltres parlem de coherència de lluita i de construcció de moviment en favor de la lluita obrera i de l’alliberament nacional i de gènere, el nostre objectiu no és estar present en les representacions teatrals en que s’han convertit els inoperants consells de barri. Tampoc ho és anar als plens a fer-nos veure i a legitimar el seu sistema de participació antidemocràtic.

El nostre objectiu és teixir complicitats entre tots els sectors populars de la ciutat i lluitar per la consolidació d’un moviment polític que faci possible un canvi polític i social a Sant Boi, que faci fora d’una vegada per totes al PSC-ICV-EUIA i que doti al conjunt de la classe treballadora dels mitjans de producció.

Nosaltres dipositem esforços en la consolidació del projecte del Casal Cultural Popular El Baluard amb el que pretenem promoure l’esperit crític mitjançant activitats lúdiques i culturals, nosaltres som part en l’autoorganització dels més joves al carrer i als instituts.

Així doncs dir a tots aquells que fan mofa i befa, que som aquí i aquí seguirem sempre enfront vostre, amb les idees molt clares per la construcció del socialisme i per la independència,contra el feixisme,ni a la Coope ni enlloc.

NO PASSARAN!!!!

La vida parlamentària d’una organització de classe i revolucionària.

Per què som les cup i no pas la cup?

Les Cup, i per tant les candidatures d’unitat popular són assemblees que s’estenen per tot el territori dels Països Catalans, unes assemblees que aborden la lluita institucional a cada municipi responent a unes necessitats concretes des de una òptica rupturista i revolucionària. Posant en mans de les classes populars de cada poble una eina per confrontar idees i construir contra poder popular que doti a les classes populars del domini de l’acció política a cada municipi.

Aquesta i no una altre és la idea de les cup des de el moment que és van crear, pensades i concebudes per tenir una estructura horitzontal que permetés a cada militant ser partícip i responsable de la deliberació i sobretot de la presa de decisions. Una organització revolucionària que trenques amb els esquemes clàssics de les organitzacions polítiques jerarquitzades i que fugis i rebutges dels tics i de la definició de partit burgés.

És per aquestes raons que hem de parlar de les cup i no pas de la cup, el fet de parlar de la cup deixa clara un model de funcionament clàssic allunyat de la realitat actual. Suposaria evidenciar que la necessitat que marcaria l’òrgan nacional imposaria el ritme i l’ordre a la resta d’assemblees locals.

La institució no és l’objectiu sinó l’enemic.

 Creure que l’objectiu de les CUP és participar a la institució parlamentària és un error. És creure doncs en la idoneïtat de la democràcia burgesa i de la delegació de la presa de decisió dels ciutadans que a partir d’ara seran representats. Allunyar al poble de la presa de decisions no és una mesura o acció revolucionària ens al contrari és del tot reaccionaria

La participació de les diferents assemblees locals a les institucions municipals permet garantir el protagonisme dels ciutadans en la presa de decisions, no com a representats sinó com actors principals.

La jerarquització de l’organització suposaria la primera derrota del moviment rupturista i revolucionari i no seria promoguda per una victòria del capitalisme sinó per una derrota provocada per nosaltres mateixos. Caure en la trampa de les dinàmiques institucionals i modificar l’organització per respondre a les demandes que la institució genera provocarà la perversió del moviment i de l’organització. Una organització que deixaria de banda l’objectiu pel qual va ser creada, que no era un altre que el de provocar la desaparició de les actuals institucions.

Els perills de les dinàmiques institucionals.

-L’adequació del discurs, és evident que el perill o l’encert per guanyar vots o perdre’ls marca el dia a dia de l’acció parlamentària burgesa. Una acció parlamentària que en inici i en final ha de tenir únicament l’objectiu de promoure la confrontació d’idees i de ser altaveu de les classes populars. És per això que s’ha de mantenir en tot moment un discurs de classe, coherent i rupturista amb la institució i amb la resta de formacions polítiques. Nosaltres no pretenem ser un cop d’aire fresc que legitimi la democràcia burgesa ni el seu parlament, nosaltres som el moviment popular que vol la destrucció de les institucions burgeses i l’establiment d’una democràcia directa i proletària en la que els mitjans de producció estiguin en mans dels sectors populars. On els criteris de govern siguin únicament els de satisfer les necessitats del poble i no pas com ara el de satisfer les necessitats d’una minoria enriquida que tan sols pretén l’acumulació de capital.

Per tant no em d’adequar el nostre discurs a les dinàmiques parlamentàries, no hem de tenir por a dir el que som, no s’ha de renegar de les definicions concretes ni de fer certes referències, la nostra òptica no pot ser la mateixa que la de la resta. Som anticapitalistes i no pas socialdemòcrates, som rupturistes i no pas reformistes, volem el socialisme.

-La representativitat: La pròpia dinàmica parlamentària no permet a la militància ser protagonista de la presa de decisions, s’ha de trobar la manera de trencar amb la delegació de la presa de decisions. L’horitzontalitat i la democràcia directa en definitiva l’assemblearisme no radica en que tres persones siguin les que decideixin que han de votar en tot moment.

Per tant les cup i en concret les diputades només haurien de pronunciar-se sobre aquells temes que prèviament s’han definit en el programa electoral fet a les territorials i votat a l’assemblea nacional. Votar en un sentit o en un altre en lleis o mocions que no estiguin definides en el programa seria delegar i dipositar tot el poder de decisió a una elit i en conseqüència promoure la jerarquització de l’organització on unes poques serien les que imposarien un criteri a la resta de militants. Tal i com va quedar definit en la darrera AN els diputats i diputades de les CUP només s’han de limitar a pronunciar-se a aquelles qüestions definides en el programa polític que va ser votat per la militància.

-Els personalismes: evidentment sinó és trenca amb la dinàmica representativa el que passarà seguidament és la creació del polític professional i carismàtic. El fet de delegar tot el poder de decisió a tres persones crearà i fomentarà el personalisme, la gent ja no parlarà del projecte assembleari ni de les idees del moviment sinó que la gent parlarà del que diu en pepet o la marieta.

Relegar el que pensen les diferents assemblees i militants al que acaba fent una sola diputada és negatiu per a un moviment i en concret per a una organització que és defineix com a horitzontal i assembleària i que lluita contra els personalismes i la professionalització de la política.

Què han de fer les cup al parlament?

La funció de les cup al parlament, en primer lloc és la de promoure la confrontació d’idees, la de fer d’altaveu de les classes populars, la de traslladar les necessitats i el patiment de les classes populars. Les cup han d’evidenciar el fracàs del sistema capitalista, han de posar damunt la taula les desigualtats que aquest sistema genera. Cal que és visualitzi la lluita de classes i com de bé viuen uns pocs i lo malament que vivim la majoria.

Les cup han de promoure la ruptura amb l’actual ordre establert i avançar cap la construcció d’una societat en la que regni la justícia social i on tot sigui per a tots.

Com a organització revolucionària i de classe que pren l’assemblearisme i l’horitzontalitat com a model de funcionament, els i les diputades de les CUP així com els representants a les diferents comissions han de limitar-se a posicionar-se sobre aquelles qüestions que ja han estat aprovades i que formen part del programa electoral aprovat en la darrera AN.

Actuar per conta aliena i no fer cas al programa fet en assemblees obertes i aprovat i debatut en la darrera assemblea nacional suposaria un frau davant la militància i davant l’electorat. 

Hipòcrites,no us volem.

De tant en tant sentim parlar a suposats personatges que és consideren d'esquerres o lluitadors incansables en favor de les llibertats i de la justícia social. Però si observem bé la realitat ens adonarem que realment no són ni el primer ni el segon. Aquests tipus de personatges que estan més interessats en el seu creixement i interès personal que no pas en el benestar del conjunt de la societat, acostumen a engreixar les files de partits com icv,psc i erc, així com també te’ls pots trobar a sindicats com CCOO i UGT.

El més grotesc de tot és la seva actitud envers dels moviments d'organització popular i anticapitalistes , la seva actitud acostuma a ser xulesca i alliçonadora, sempre acostumen a repetir frases del tipus;

-No és pot ser més purista que el Papa, perquè sinó no es fa res.

-Quan arribeu al poder fareu el mateix que nosaltres home.

-Jo a la teva edat també era així.

-Amb els anys aniràs evolucionant.

-jo vaig ser un revolucionari antifranquista eh!

-si no fos per nosaltres encara retallarien més.

- a nosaltres ens encanta que hagi sortit un partit com la CUP, estem molt contents som companys de lluita.

I tantes i tantes frases que deixen anar.........

Vosaltres els trepes, sou els culpables de la desafecció per la política, sou els culpables de l’abstenció, els que vareu començar la política de retallades en educació,els que vareu aplicar el pla Bolonya i la mercantilització i al·litització de l’ensenyament universitari. Ara en canvi reclameu la baixada de taxes, tard i vergonyós.

Sou els que un dia vareu dir que éreu d'esquerres i de debò, al mateix temps reprimíeu a tots els estudiants que lluitaven en favor d'una universitat pública,gratuïta de qualitat per a tothom.

Els que vareu acceptar la temporalitat en el mercat laboral, els que vareu legalitzar les empreses de treball temporal, els que vareu signar l’entrada a la UE i la pèrdua de sobirania i drets per part del poble. Sí, vosaltres els que ara reclameu en període electoral tantes i tantes coses, els que dieu ser d'esquerres perquè un dia ja molt llunyà veu fer quelcom en favor de les classes populars, però sempre pensant en quina cadireta podríeu ocupar en un futur.

Vosaltres els hipòcrites sou els que convoqueu vaga per tal de rentar la vostra imatge, més condicionats per la convocatòria a nivell europeu que no pas per iniciativa pròpia. Si els CCOO,UGT,ICV,sou ninots al servei de les elits financeres, primer signeu les retallades i les renuncies i després convoqueu una vaga en contra del que heu signat.

Per què totes les vagues que feu són per protestar contra les retallades,per què mai convoqueu una vaga per guanyar drets?

Per què no heu convocat una vaga indefinida?

Per què teniu més alliberats que afiliats?

Per què poseu els interessos del sindicat i personals per sobre de els dels treballadors?

La resposta és dura però senzilla, perquè sou uns titelles que legitimeu a la patronal, atureu les protestes i les accions en contra de les rebaixes als convenis col·lectius, en definitiva perquè CCOO i UGT sou els primers enemics de la classe treballadora i del conjunt dels treballadors i aturats d'aquest país.

I nosaltres què?

Nosaltres som els i les  que estem farts d'aguantar les vostres mentides i les vostres lliçons de democràcia, som els i les  que ens hem cansat de treballar amb contractes temporals i un sou de merda. Som els i les que estem cansats de les polítiques en favor de les elits econòmiques i al servei del capital, els que estem cansats de pagar i veure com desmunteu l’estat del benestar, som els i les que denunciem els casos de corrupció a la sanitat pública catalana, som els i les  que hem denunciat l’especulació urbanística, en definitiva nosaltres som el poble i ho volem tot.

Tot menys a hipòcrites com vosaltres.

Pd: si algú és sent ofès, que no em pregunti a mi, tan sols cal que analitzi la seva consciència.

Al novembre cal una resposta popular, és l’hora del poble!

La història té reservada un altre cop un paper clau per al mes de novembre, si més no amb la propera convocatòria de vaga general, i amb l’avançament de les eleccions al parlament de Catalunya. Venen temps convulsos o si més no temps d’oportunitats de canvi, ja sigui de sigles o d’estatus. El que està clar és que depenent de la resposta i la participació popular el canvi serà en un sentit o en un altre, inapreciable o real.

Convocatòria anticipada d’eleccions;

Sóc dels que penso que l’avançament de les eleccions no és un fet casual sinó que és conseqüència directa del fracàs polític del president Mas i de CIU, en un moment en que la pressió social començava augmentar de forma exponencial ha decidit convocar eleccions responent a una demanda popular.

Evidentment el poble Català té dret a l’autodeterminació així ho venim reivindicant des de fa més de quaranta anys el conjunt de l’esquerra independentista, però no és menys evident que recollir ara aquest clam és un acte oportunista que tan sols pretén desplegar una cortina de fum que tapi per complert les actuals polítiques de retallades.

Un cop més CIU ha posat per davant de tot els seus interessos partidistes convocant aquestes eleccions. Al convocar les eleccions CIU ha aconseguit suspendre i aturar totes les comissions d’investigació que tenia obertes al Parlament pels diferents casos de corrupció. A més a aprofitat l’enrenou que a provocat el gir sobiranista  per censurar i condemnar a diferents mitjans i periodistes que fent periodisme d’investigació havien fet públics casos de corrupció a la sanitat pública catalana.

CIU i el president Mas han fet servir una causa justa i noble com és el dret a decidir per silenciar i contaminar les lluites populars per la defensa dels serveis públics. A ningú se li escapa doncs que la convocatòria d’eleccions és un fet programat  i interessat, realment el que CIU vol és mantenir la centralitat política o en altres paraules el manteniment de la seva quota de poder per sobre de tot.

En un moment on la gestió de la crisi no li era favorable han utilitzat el dret a decidir per a recuperar vots i tapar la política de retallades, fent veure que tots els problemes són per culpa de l’estat espanyol.

Canvi inapreciable o canvi real;

Després del 25 de novembre poden passar moltes coses, però de ben segur és que en la mesura que el repartiment del poder recaigui en els partits que actualment conformen l’arc parlamentari, aquest serà inapreciable. Ho serà ja que cap formació està disposada a trencar amb les actuals polítiques de retallades i a defensar els interessos de les classes populars. Ara mateix la única organització política que defensa obertament els interessos del conjunt de les classes populars catalanes és la CUP.

Si el 25 de novembre vols un canvi inapreciable vota qualsevol formació que actualment conformen l’arc parlamentari autonòmic, si per contra vols la ruptura amb el sistema capitalista i amb l’estat espanyol, tria la CUP.

Per què la CUP és garantia de ruptura?

En primer lloc perquè la CUP és una organització assembleària, això vol dir que s’organitza de forma horitzontal amb assemblees locals,territorials i en darrera instància l’assemblea nacional, que és el màxim òrgan decisori i on cada militant és un vot.

En segon lloc perquè tot el que facin els possibles diputats de la CUP està sota el control i la direcció de l’assemblea i per tant de la militància.

Perquè els possibles diputats de la CUP seran uns simples emissors i representants de l’assemblea , aquests últims serem els que guiarem i configurarem el paper i les decisions que prenguin els futurs diputats.

En tercer lloc perquè anem al Parlament a dir que aquest model no ens representa, que aquesta institució autonomista és un espai antidemocràtic que no promou la participació ciutadana i que resta al servei dels sectors financers i de les elits econòmiques.

10 punts d’acció política;

1. Els diputats tindran mandats limitats a una legislatura.
2. La retribució́ dels parlamentaris serà la retribució́ màxima de les persones assalariades de la CUP (1.600euros nets/mes).
3. La CUP apostarà per l’establiment dels mecanismes per fer efectiva la democràcia directa a nivell parlamentari.
4. El grup parlamentari de la CUP actuarà en estreta col·labora

ció amb les lluites i els moviments populars.
5. La CUP mantindrà la seva independència respecte als grups financers i les elits econòmiques.
7. Les persones que integren la CUP no podran tenir una duplicitat de càrrecs en les institucions ni en la mateixa organització.
8. Els parlamentaris entendran sempre com a marc nacional els Països Catalans.
9. La CUP defensarà la simplificació de les estructures administratives. Dissolució de les diputacions provincials i aposta per les institucions supramunicipals. Comarques i municipis com a base de les polítiques de proximitat.
10. Defensa d'un municipalisme nacional arrelat al territori per endegar un procés de construcció nacional i transformació social que retorni el poder de decisió al poble.

Els 18 eixos programàtics de la CUP #hovolemtot #eslhoradelpoble

- Per la Construcció Nacional

1. Independència nacional per als Països Catalans.
2. Una república dels Països Catalans per una democràcia real i directa.
3. Per l’Europa i la Mediterrània Solidàries dels pobles lliures.
4. Pel català com a llengua comuna i preferent.

- Per un nou model social, econòmic i cultural

5. Una economia al servei del poble. Aturem les retallades.
6. Nacionalització de la banca i les entitats intervingudes amb diners públic.
7. Sobirania econòmica i no pagament del deute il·legítim.
8. Nacionalització i autogestió dels sectors estratègics.
9. La cultura com a eina de transformació social.
10. Per un espai comunicatiu dels Països Catalans.

- Per la igualtat d'oportunitats, les llibertats, i els drets socials i laborals

11. Repartiment dels treballs i de la riquesa.
12. Pels drets i les llibertats. Derogar lleis discriminatòries com ara la d'estrangeria.
13. Per uns serveis públics universals, de qualitats i únics.
14. Pel dret a l'habitatge i a la terra.
15. Cap a una societat no patriarcal. Per unes polítiques públiques que facin efectiu l’avortament lliure i gratuït

- Per la defensa del territori

16. Per un model territorial respectuós amb el medi i al servei de les persones.
17. Uns Països Catalans sense nuclears amb un model energètic ecològic
18. Sobirania alimentària i per una nova cultura de l’aigua i de la terra.

Aquí teniu el programa sencer http://issuu.com/cupnacional/docs/cup-programa_politic_2012 abans d’anar a votar estaria bé que us el llegiu, quatre anys és massa temps com per prendre una determinació sense saber el que s’està votant.

Si us agrada el programa i voleu estar al cas de tot el que fem a Sant Boi podeu consultar la web www.santboi.cup.cat o bé també ens podeu seguir pel facebook de la CUP de Sant Boi, i si voleu formar part activa del canvi i de la ruptura amb l’actual sistema i avançar cap al socialisme i la independència dels Països Catalans doncs us convidem a passar-vos pel carrer Victor Balaguer nº21, allà ens trobareu cada dijous a partir de les 20:00 de vespre.

Sánchez Gordillo i la moral burgesa.

Per a molts l’alcalde de Marinaleda i diputat al parlament autonòmic Andalús Juan Manuel Sánchez Gordillo va robar menjar en un supermercat.

Les persones,polítics,periodistes i mitjans de comunicació que pensen i difonen aquesta idea ho fan des d’una òptica i una moral prefixada, la moral burgesa o capitalista.

Aquesta moral respon als interessos de qui té tot el poder, i per tan de qui controla la legalitat vigent o dit més vulgarment de qui imposa les regles del joc. És d’aquesta manera que només és pot entendre que persones pertanyents a les classes dominants i amb alt nivell adquisitiu continuïn en llibertat després d’haver malversat i robat diner públic. 

Els exemples són molts al llarg dels anys en aquesta democràcia o millor dit en aquesta dictadura bipartidista burgesa. De ben segur a totes us venen a la memòria els recents casos de corrupció que fins fa poc ocupaven les primeres planes a ràdio,premsa i televisió Aquestes històries en las que mai acabem de saber ben bé l’origen però que en canvi si sabem el final, i és que totes sabem que en els millors dels casos aquests delinqüents de classe alta acaben reben un càstig que sovint poden pagar. De tant en tant s’enfronten algun jutge que directament els imposa una condemna hi han d’entrar a presó, però ràpidament surten ja que no acostumen a tenir antecedents i per tant gaudeixen de tots els beneficis penitenciaris. També sabem com acaba en el pitjor dels casos, com per exemple el cas del senyor Fabra el qual encara no ha estat jutjat degut a que tots els jutges renuncien a tirar endavant la causa.

Tornant als fets i analitzant per un mateix l’acció feta pel Sindicato Andaluz de Trabajador/as, tinc l’opinió que l’alcalde de Marinaleda no va cometre cap delicte.

L’acció realitzada pel SAT i per l’alcalde de Marinaleda el que vol en un primer moment és posar en qüestió la moral i la legalitat burgesa o capitalista, una moral i una legalitat que està al servei dels poderosos i dels benestants i que el que vol és l’empobriment de la majoria. Així doncs podem veure com ha respost la premsa i els polítics capitalistes davant d’aquesta acció, la qual han qualificat d’inadmissible. Per a ells aquesta acció ha estat un acte delictiu que no és pot tornar a repetir. Per què no és pot tornar a repetir? Doncs perquè posa en evidència la doble moral burgesa i el tracte diferencial que tenen no davant dels delictes sinó davant de qui els comet. És a dir, no és el mateix que jo falsegi els comptes de la empresa on treballo que ho faci el senyor Rato. A mi de ben segur em faran fora i aniré a presó, mentrestant l’altre va dimitir mantenint la seva jubilació amb l’únic inconvenient de comparèixer al congrés.

Sintetitzant una mica, l’acció del SAT té diferents objectius, el primer el més concret, proporcionar aliments bàsics a les famílies per sota del llindar de la pobresa i el segon i per mi el que realment s’està perseguint ,denunciar que polítics,banquers,mitjans de comunicació,BCE,FMI i sindicats majoritaris actuen i legislen per preservar i aprofundir en els seus interessos de classe.

Actuat correctament l’alcalde de Marinaleda i el SAT?

Els dos han actuat en conseqüència amb els ideals que defensen però el que és més important, els dos han actuat en defensa dels interessos de classe, en concret de la classe treballadora. Una classe treballadora de la que en formen part i que com a uns treballadors més actuen amb coherència per defensar els drets i els interessos col·lectius per sobre dels personalismes i de les conseqüències negatives que en forma de repressió legal i de persecució als mitjans de comunicació puguin rebre.

Vaig més enllà i afirmo que l’obligació de les classes populars és recuperar la iniciativa i promoure l’acció directa contra la injustícia del capital, és el moment doncs de la desobediència civil. Per a mi l’esquerra independentista ara més que mai té l’obligació de continuar defensant els arguments i les conviccions per les quals va sorgir, és doncs el moment de seguint propiciant la ruptura amb l’estat espanyol i amb la falsa democràcia parlamentària sota la qual ens tenen esclavitzats tant com a poble i com a classe. Ara més que mai cal aprofundir i solidaritzar-nos amb les lluites populars que comencen a aparèixer o que continuen tan als Països Catalans com als diferents pobles de la península. És l’hora doncs de segar cadenes.

Visca els Països Catalans lliures i socialistes!

Visca el poble treballador andalús!

En definitiva visquin les classes populars!

Un any i dos mesos després de les municipals.

Ja fa un any i dos mesos de les darreres eleccions municipals a Sant Boi i sembla que les coses no han canviat gaire. Per no dir que res a canviat, el PSC continua governant la ciutat com si fos seva i és ben cert que després de més de 25 anys al capdavant de la corporació local la confusió entre una corporació local i el patí de casa és molt probable.

L’alcalde Jaume Bosch ha decidit seguir la línea marcada per els darrers alcaldes i membres del P$C i per tant no trencar la tradició que diu que com a bon alcalde sociolisto(no és cap error i és que es ben sabut que a dins del psc només hi ha una colla de llestos i interessats molt lluny de les tesis socialdemocrates) ha de centrar el creixement de la ciutat a base de fomentar un gran projecte especulatiu.

Precedents i aposta de futur.

En anteriors ocasions veiem com altres membres d’aquest partit promovien projectes especulatius com els de la construcció de grans centres comercials, polígons industrials logístics,naus de companyies de transport amb molta polèmica,casernes militars que no marxen o balnearis termals que mai és fan.

Ara, el nostre alcalde ha decidit anar més lluny encara. D’una banda, la ja coneguda decisió de voler construir per sobre de can carreras i la riera de can solé, aquest projecte és una de les ARE’S que el anterior govern tripartit de la Generalitat va aprovar i que el govern quatripartit municipal va acceptar. En aquest enllaç podeu consultar la memòria del projecte: http://www.santboidellobregat.es/urb/Visualitzador.aspx?ID=3330000907787307607203

http://www.marianao.net/benviure/ficheros/rieracansoler.htm

De l’altra, la decisió de vendre la ciutat i el futur dels seus habitants al gran empresari i corrupte segons les darreres notícies conegudes Sheldon Adelson i el seu projecte faraònic EUROVEGAS. Ara el nostre alcalde pretén aniquilar el parc agrari i en conseqüència acabar amb un model productiu agrícola que coexistia en consonancia amb el medi natural que l’envoltava. Està clar que per ser un bon sociolisto has de promoure l’especulació i la precarietat laboral a banda de lluitar per interessos personals, és per això que el nostre alcalde ha cedit totalment al mafiós americà.

Per tant si al setembre l’Adelson diu que tria el Baix Llobregat el nostre alcalde li donarà tot tipus de facilitats per fer realitat la destrucció del parc agrari i del delta del Llobregat.

El PSC governa sol?Qui és el soci de govern?i què fa?

Actualment i com gairebé sempre que el PSC ho ha necessitat governen amb ICV-EUIA un soci fidel i fins ara dòcil i fàcil de portar.

Efectivament el soci de govern és la coalició ecologista d’esquerres o de veritat segons ells, ara per ara només és veuen bones intencions i pocs fets.

A diferència del PSC, ICV-EUIA s’ha mostrat contrari a la construcció de l’eurovegas a més va entrar la moció a petició de la plataforma Aturem l’eurovegas per tal que l’Ajuntament és posicionés en contra. La moció va ser rebutjada, ja que el PSC els socis d’ICV-EUIA van votar en contra juntament amb el PP.

De moment ICV-EUIA ha decidit esperar a veure que passa al setembre si finalment el senyor Adelson decideix o no tirar endavant el projecte a la comarca. El fet esperat seria que ICV-EUIA trenques el pacte de govern, ja que el projecte és contrari als principis i al programa electoral que la coalició defensa.

La resta què fan?

Comencem pel PP; aquests segueixen igual que sempre fins i tot després d’haver canviat de cap de llista, aquest canvi va ser només de cara a la contesa electoral i és que el portaveu i líder dels populars a Sant Boi continua sent l’espanyolista Cañedo.

CIU no ha canviat ni una miqueta en  la seva política continuen justificant les retallades i abstenint-se en pràcticament totes les votacions. Sota el lideratge d’un experimentat regidor fins i tot ho va ser en el darrer ajuntament franquista a la ciutat no van saber canalitzar el canvi a nivell del Principat i van perdre 3000 vots respecte a les darreres eleccions a la CAC. Al meu parer CIU és un partit sense ànima ni projecte que resta a la sala de plens com qualsevol part del mobiliari municipal.

Menció especial rep ERC, que va passar de dos regidors que formaven part del govern quatripartit a cap. Esquerra va desaparèixer fins fa pràcticament dos mesos per tornar a la actualitat política participant i fent partidisme a les lluites populars de la ciutat. De cop i volta sembla que lideren la PAH local i la plataforma aturem Eurovegas, si més no és el que un pot pensar si veu determinats facebooks. En l’art de la fotografía o el que vulgarment és coneix com xupar càmera i treure redit electoral o personal sens dubte han demostrar ser els reis. Seguint encara amb les receptes i les persones que els van dur a quedar-se sense:2 regidors,60 o 50% de militància i també sense local continuen treien pit de la gestió al govern i recriminant sense memòria les accions actuals dels seus anteriors socis, en fi lamentable.

De ciutadans?doncs que per fi és va fer justícia i s’han quedat on els tocava ,al carrer!

I nosaltres?

L’assemblea de la CUP ha Sant Boi hem seguit amb la nostra activitat però és evident que no amb la mateixa intensitat que abans de la contesa electoral i és que el fet de tenir poca militància i molta feina fa que les persones és cremin. És ben cert que no se’ns ha visualitzat gaire darrerament tot i que estem presents en els moviments populars de la ciutat com la PAH,Aturem Eurovegas, així com també vam participar de les marxes populars a la comarca contra les retallades promogudes pels diferents col·lectius anticapitalistes.

Hem mantingut l’activitat al casal amb la realització d’un cicle de xerrades i documentals de temàtica internacionalista i diferents actes com el que vam organitzar darrerament en solidaritat amb els 5 presos cubans i els vaguistes represaliats al conjunt dels Països Catalans.

Al setembre ens trobarem un cop més enfront dels que especulen amb les persones i el territori i esperem tenir-vos al costat.