Mas retallades.

No ha fet falta esperar gaire, el President de la Generalitat que fa uns dies enrere deia que no caldrien més retallades surt ara i diu el contrari.

Això evidentment respon a una estratègia electoralista i és que si hagués sortit i hagués dit les retallades i els plans que va anunciar darrerament per tal d’acontentar els mercats i el sector financer de ben segur que haguessin perdut més dels 200.000 vots respecte a les anteriors eleccions generals.

Un cop més les mesures que planteja el partit ultraliberal conservador català no beneficien a ningú més que els mercats, el sector privat i el sector financer. Aquest fet no és arbitrari ni respon a la conjuntura actual, aquest fet forma part dels principis de CIU.

CIU és això, convergència no governa en pro de les classes populars i en benefici de la majoria, convergència governa en pro de les classes dominants i en conseqüència de la minoria.

Quan convergència planteja el co-pagament de la sanitat pública està beneficiant el sector privat, quan CIU retalla metges i hores d’atenció dels centres de salut beneficia al sector privat. És ben curiós que abans que CIU anunciés les retallades en sanitat sortís a la llum pública la noticia on el sector sanitari privat anunciava el seu estancament degut a la crisi financera, no és menys curiós que l’actual conseller de sanitat el sr Boi Ruiz, sigués fins fa poc el president de la patronal sanitària privada.

El que estem vivint no és un fet aïllat, és simplement la continuïtat d’un procés de privatització que ja fa molts anys que va començar de la mà dels diferents partits estatals i catalans que han renunciat a defensar els interessos de les classes populars i actuar al servei del FMI i BM tutelats pels EEUU.

Els serveis públics que van sorgir després de molta lluita per cobrir les necessitats de la població independentment del seu poder adquisitiu no escapen l’òptica capitalista i ara de la mà dels partits de centre dreta o centre esquerra s’estan convertint en una mercaderia més amb què comerciar.

I és que no hi ha negoci més segur que aquell que està relacionat amb les necessitats de la gent, perquè per molta crisi que hi hagi les persones es continuaran posant malaltes o tindran necessitat d’anar a l’escola o menjar. Avui en dia no hi ha negoci més gran que controlar aquests mercats fins ara públics o semi públics fora de l’òptica capitalista i d’accés universal.

Primer va ser el treball, aquest va deixar de ser exclusivament de gestió pública per culpa d’un suposat partit socialista que governa únicament per servir als interessos del capital privat quan va legalitzar les ETT’S i va precaritzar el dret al treball eliminant la paraula digne d’aquest.

El segon pas va ser per part de CIU quan a Catalunya va potenciar la creació de les escoles concertades així com també de les mútues i clíniques privades que reben ajudes públiques i que elititzen l’educació i la sanitat creant ciutadans de primera i de segona.

La situació actual no és una sorpresa, ans al contrari, ara mateix estem a la culminació d’un procés que ja és va iniciar fa molts anys amb el beneplàcit de la gran part dels partits polítics i sota la direcció de la UE, FMI, BM i els EEUU. És per això que cal organitzar-se i actuar conjuntament per tal d’aturar aquest procés de privatització i plantar les bases per instaurar un sistema socialista que defensi les necessitats de la gent per sobre dels interessos financers, un sistema que no mercadegi amb les necessitats de les persones i que instauri una veritable democràcia popular on els ciutadans tinguin el poder polític. 

És per això que cal donar suport i participar directament de les accions de protesta contra la privatització dels serveis públics i un bon exemple va ser la Marxa contra les retallades de diumenge passat, on diferents sectors de l’esquerra anticapitalista i de la societat civil i de l’esquerra independentista revolucionària van juntar-se per mostrar el camí per tal de construir la unitat popular que aconsegueixi l’alliberament com a poble i com a classe

Orgull de classe

Vaig néixer al si d’una família treballadora com moltes, o la majoria de la gent del meu poble encara que molts no es consideren així. Quan jo era petit tant el meu pare com el meu avi em van ensenyar a estar orgullós del que érem, treballadors, i per tant de classe treballadora. Sovint li preguntava al meu pare què volia dir classe treballadora i ell sempre em responia que la formaven totes aquelles persones que han de treballar de forma continuada per poder viure i poder accedir a les necessitats bàsiques com l’educació, la sanitat, l’habitatge a part de per cobrir les necessitats alimentàries i higièniques.
He crescut amb les contradiccions del sistema, rodejat de tòpics que diuen que si tens cotxe o casa, o fins i tot si tens el luxe de tenir una segona residència, ja no ets classe treballadora. Sovint també he escoltat que si ets treballador per compte aliè i tens algun treballador al teu càrrec ja no formes part de la classe treballadora ja passes a ser un empresari. Aquests pensaments responen al desig dels grans empresaris i dels mercats en general de tenir a la classe treballadora dividida i alineada per tal de que perdi la seva consciencia de classe i també el seu orgull.
En els dies que corren cap polític actual és capaç de recuperar el discurs de classe, almenys els polítics dels partits convencionals, que sovint són delegacions de les grans multinacionals que ens tenen sotmesos en el que es coneix ja com la dictadura dels mercats. El discurs de classe no interessa, i no el sentirem als mitjans; el motiu és clar i és que els mitjans de comunicació en gran part estan únicament per defensar i vendre els interessos de la classe dominant que no és altra que l’alta burgesia formada per banquers i directors de multinacionals transnacionals.
Discrepar sobre les diferents experiències comunistes hagudes al món no podem deixar de banda que som treballadors i que a hores d’ara vivim en un sistema pensat per defensar els interessos de l’alta burgesia: les lleis, els partits i les forces de seguretat estan i estaran per defensar els interessos del capital envers el dels ciutadans.
És per això que cal recuperar l’orgull i la consciència de classe, cal doncs assenyalar els culpables. Ara és el moment de continuar defensant els valors que Marx i Engels van difondre durant el segle dinou, ara és l’hora que el poble treballador català sigui conscient que l’única forma de poder viure en un món on regni la pau i la justícia social és mitjançant l’emancipació i la revolta. 
El poble treballador ha de poder trencar les cadenes que l’ofeguen. És l’hora doncs d’iniciar la revolta, ja que aquest sistema només es manté amb l’ús de la força contra tot aquell que protesta. Aquesta democràcia només funciona com a tal quan es tracta de defensar els interessos de la classe dominant.
Essent conscients d’això no podem restar quiets i pensar que sempre podríem estar pitjor perquè és precisament això el que passarà  si el conjunt de la classe treballadora es manté passiva.
Espero doncs que entre totes i tots prenem consciència i siguem capaços de trencar amb les cadenes que ens esclavitzen i construïm la unitat popular que faci possible el somni de viure en una societat sense classes ni desigualtats.

Desmentir i no deixar-se trepitjar.

En primer lloc vull donar les gràcies per totes les mostres d’afecte i suport rebudes durant els darrers dies i en concret ahir al matí davant dels jutjats.

Davant d’un problema sempre hi ha dos opcions, una és mantenir-se al marge i no fer res i l’altra és intentar resoldre’l. Un d’aquests problemes al meu entendre i per al de molta gent és l’aparició d’un partit polític que es dedica a crear conflictes socials d’on no hi ha, i que al més pur estil alemany de principis del segle XX assenyala com a culpables a aquells que pateixen de forma més crua l’actual crisi.

No és cert que l’estat espanyol o la generalitat doni ajudes als immigrants, la Generalitat i l’estat espanyol dóna ajudes en funció de la renta mínima de cada persona o família. No és cert que si una persona nascuda aquí, per aquest sol fet ja se li negui una ajuda. Amb això què vull dir? Doncs que les ajudes no es donen en funció de l’origen de les persones sinó dels ingressos que reben.

Una persona no pot ser considerada com a immigrant durant tota la seva vida i això no ho dic només jo, sinó que ho diu el diccionari; una persona deixa de ser immigrant un cop el seu procés migratori ha finalitzat. Per tant, un cop les persones formen part de la nostra societat ja han de ser considerades com a iguals a nosaltres. Si això passés i es donessin papers i per tant, deures i obligacions a totes les persones que arriben aquí, discursos com els de certs partits deixarien d’existir.

No és cert que PxC hagi aconseguit que un bar o restaurant pagui menys per una taula o una cadira, l’únic que ha aconseguit és que el pagament es faci de forma trimestral i no pas semestral com abans, fet que és una millora per al gremi de restauració. Això és possible perquè els que governen ho permeten.

No és cert que gràcies a PxC és faci efectiu el desdoblament del CAP de Marianao alhora que tampoc és cert que gràcies a ells és construeixi un nou CAP a la Cooperativa.El que és cert és que el darrer govern de la Generalitat va aprovar la construcció d'aquests nous equipaments i que l'Ajuntament fa dos plens va exigir la realització d'aquest compromís. 

La llibertat d’expressió existeix i existirà per moltes denúncies d’injúries que es realitzin, la llibertat de posar un cartell que no falta el respecte a ningú no me la traurà ni tu, ni cap jutge, vagi al provincial o torni cap a Sant Boi per ser jutjat com a simple delicte de faltes. No s’ha d’oblidar que els 4 membres de la CUP som innocents o com diria el teu führer, rates de cloaca innocents.

Suposo que sabràs que führer en català vol dir líder, ho dic més que res perquè no truquis al teu advocat ja que utilitzar aquesta paraula no és un fet denunciable.

D’altra banda, també m’agradaria dir a les forces de seguretat municipals que jo no sóc cap assassí ni cap delinqüent. Ben al contrari, jo sóc una persona compromesa amb el meu poble i amb les entitats i moviments socials que el composen. És per això que no cal que pateixin pel meu comportament als plens ja que sempre ha sigut molt correcte i així serà sempre. Jo faig política, la demagògia i l'hipocresia la deixo per als mediocres i per als oportunistes.

Dilluns de ple, ple de populisme.

Ahir juntament amb dos militants de la CUP de Sant Boi vaig assistir al ple per veure què deien els vint i cinc regidors que formen part del nostre ajuntament.

Només arribar ja vaig poder rebre la primera dosis de populisme. Com no podia ser d’una altra manera provenia del discurs del sr. David Parada, cap de llista del partit racista i xenòfob PxC.

La sorpresa no va ser tant per les mocions introduïdes ni pels arguments expressats (molt esperats sabent què pensa aquest regidor i el seu partit) sinó més perquè aquest senyor no contestava el que se li demanava i tampoc presentava les seves pròpies mocions amb arguments i dades contrastades.

Sincerament recomano a totes aquelles persones que van votar a aquest senyor i aquest partit que assisteixin al proper ple a veure com gestiona els 3000 vots que van recollir en les darreres eleccions. Més enllà d’eslògans populistes i mal intencionats, és important conèixer a les persones que hi ha al darrere, tant per saber com són com també per conèixer les seves capacitats.

Ahir al ple es va escoltar la veu d’una part del carrer, la d’una part de la població que pensa que la mediocritat i l’odi ens faran sortir d’aquesta crisi econòmica. Una veu del carrer que creu erròniament que la culpa de tot és dels més febles. Una veu del carrer que mira cap a baix per assenyalar i buscar culpables de la situació de mediocritat en què el sistema capitalista i les classes dominants ens fan viure.

Sí, vostè és la veu dels qui no es paren a pensar que hi hagi o no hi hagi immigració, hauran de continuar pagant la hipoteca. Vostè representa als que ignoren que la reforma laboral no té res a veure amb la presència o no de mesquites a la nostra vila.

Vostè és la veu de tots aquells que no saben que els culpables són els polítics que governen al servei dels mercats fent negoci amb les necessitats de la gent.

Vostè i la seva gent tenen tot el dret a existir i també a expressar les seves opinions.

Ja que no el farem canviar d’opinió i vostè continuarà defensant postures xenòfobes i intolerants, només li demano com a ciutadà, que vostè com a regidor del meu poble estigui a l’alçada d’aquest, i com a mínim expressi correctament els seus arguments.

Ahir més que mai vaig saber que la resta de partits es van equivocar negant-se a seure’s amb vostè al debat que organitzava la fundació Marianao, i dic la resta perquè la CUP estava disposada a fer-ho. I és que a més d’un ja li esta bé que hi hagi polítics i partits que a l'hora de buscar culpables assenyalin cap a baix.

11 DE SETEMBRE: SEGRESTANT ELS CARRERS.

Diumenge al matí era un dia de reivindicacions nacionals i socials. En primer lloc de reivindicació nacional, ja que es commemorava una desfeta: la ciutat de Barcelona cedia al setge espanyol i queia en mans borbòniques d’ençà fins als nostre dies.

La Diada és una jornada on la gent pren el carrer, és un dia on tothom a la seva manera celebra aquesta desfeta. Cada any tothom acostuma a moure’s lliurement pels carrers de Sant Boi per acostar-se a l’església a fer l’ofrena i a gaudir dels actes de la Diada, però aquest diumenge, en canvi, aquesta dinàmica es veié alterada radicalment ja que els polítics decidiren que no només retallen drets socials i laborals, si no que també retallen la nostra llibertat de moviments. Com ho van fer?

Doncs van tornar a repetir allò que va passar fa prop de tres cents anys, però aquesta vegada no sobre la ciutat de Barcelona sinó als voltants de la plaça de l’església de Sant Boi de Llobregat. I és que diumenge la plaça estava setjada per tanques i policia autonòmica al servei del capital i dels polítics espanyols que no volien ser conscients del rebuig que han generat les seves polítiques antisocials.

Diumenge la classe política van tornar a governar al servei dels mercats donant l’esquena al poble. Com a santboià m’avergonyeixo d'ells, que privaren els ciutadans de Sant Boi i a molta gent de la resta dels Països Catalans de gaudir de la nostra festa nacional en plena llibertat.

És per això que m’agradaria saber quant va costar tot el dispositiu en seguretat de la Diada: quin preu tenen les 8 furgonetes d’antiavalots; els 4 o 5 cotxes patrulla dels mossos; els 3 o 4 cotxes de la policia municipal, els de protecció civil i sobretot la quinzena de secretes amb disfressa inclosa?

Posats a retallar comencem per aquí.

copy&paste

Ahir al tornar de casa d’un amic vaig descobrir amb sorpresa que tot un tinent d’alcalde m’havia fet un "copy & paste" d’una manifestació meva al facebook on justifico el dret a la llibertat d’expressió ja sigui mitjançant les paraules maques com els insults.

Sembla ser que al senyor Luís Pérez no li va agradar la meva opinió i va decidir fer una carta oberta a la CUP des de el seu blog on realitza una sèrie de preguntes a la militància d’aquesta organització política on de moment tinc l’orgull de militar.

Som una organització assembleària i horitzontal on no hi ha més càrrec que el de tresorer, on no hi ha una disciplina de partit si no que es fomenta el pensament crític i la presa de decisions mitjançant el consens . 

 Apostem per la democràcia participativa i pel socialisme, sí el socialisme; aquell sistema econòmic que segurament defensaves quan eres jove i que més tard vas vendre juntament amb els teus principis.

D’altre banda m’agradaria deixar ben clar que jo no sóc el teu company, els meus companys son la gent que lluita amb mi plantant cara al capitalisme i a les teves retallades,perquè Sr. Luis, els primers que van començar a fer retallades en matèria social veu ser vosaltres en el darrer tripartit i si no que els hi preguntin als mestres que exerceixen dia a dia; quantes vegades van fer vaga? Quants cops van sortir al carrer?

Ara no se si et vaig insultar directament a tu, no ho recordo però en tot cas és una falta de respecte no menys greu que la d’ignorar a un alcaldable el dia de la foto amb la premsa o com la d’encartellar fora de termini el darrer dia d’eleccions.

Jo sóc una persona bastant propera i bastant normal així que si vols parlar amb mi no has de demanar audiència ni muntar grans espectacles és molt més senzill, només ho has de dir. En tot cas molts dels militants de la CUP ja t’estan responent i ho fan amb total llibertat i sense cap tipus de directriu.

Jo personalment tinc la consciència molt tranquila i tornaria a fer el que vaig fer dissabte; que no va ser un altre cosa que mostrar el meu rebuig a aquest sistema i aquest resultats electorals que no superen ni el 47% de participació.

Potser ara ja tens un motiu per estar indignat.

Reflexions sobre el 15M

Durant aquests darrers dies la gent em pregunta si estic a favor del moviment dels indignats i la meva resposta en principi és que sí. És positiu que la gent s’autoorganitzi per tal de crear estructures de contrapoder que facilitin un canvi de sistema polític i econòmic. També penso que aquest moviment és positiu ja que ha fet que molta gent que sovint no parla de política ara en parli. Un altre raó per la qual penso que aquest moviment és positiu és perquè ha fet possible que molta gent entri a formar part d’una dinàmica assembleària i aprengui a treballar en comissions i a buscar un consens per tal d’aprovar decisions.

Però hi ha coses que no m’agraden; un moviment que ha sorgit per fer política i que demanda la democràcia real no pot auto definir-se com apolític. Tampoc estic d’acord amb que vulguin englobar a gent d’esquerres i de dretes,les polítiques de dretes i,  en concret,  les neoliberals ens han portat a la situació actual, per tant no podem donar cabuda en aquest moviment a aquelles persones que amb els seus vots han col·laborat a agreujar la situació de les classes populars.

Tampoc m’agrada que des d’aquest moviment s’hagi menystingut a totes les organitzacions de l’esquerra revolucionaria i antisistema que porten sortint al carrer des de començaments de la democràcia i que denuncien les polítiques neoliberals que dia rere dia retalla drets socials i laborals. És injust fer una crítica del sistema i de l’actual classe política i incloure dins el mateix sac a la dissidència organitzada, crec que aquesta visió només afavoreix a qui vol perpetuar l’actual ordre establert. Aquest moviment,  si és defineix com a moviment popular,  ha de comptar amb totes les organitzacions de l’esquerra que lluiten per millorar les condicions de les classes populars del nostre país ja siguin partits i sindicats sempre i quan siguin clarament revolucionaris.

Ja fa dies que mostro la meva disconformitat sobre el tema i per fi avui m’he vist amb cor d’escriure la meva reflexió.  Personalment no crec en aquesta democràcia, tampoc crec en aquest sistema econòmic  i aquesta disconformitat m’ha fet militar des de ja fa uns anys en una organització política antisistema i socialista com és la CUP. Sí, la CUP és socialista i en conseqüència és anticapitalista, a més la CUP funciona de forma assembleària i totalment horitzontal i és d’àmbit municipalista perquè creiem que només des de els municipis és pot fer política de forma diferent.

El dubte que se’m planteja és perquè la gent indignada no dóna suport a cap formació o a sindicat que mostra clarament una postura antisistema i no em refereixo només de forma electoral (tan en les eleccions municipals com també a les eleccions sindicals) sinó també durant les jornades de vaga on molta de la gent que està indignada no va deixar d’anar a treballar. Existeix una dissidència organitzada que lluita per un món millor i que porta denunciant totes les formes d’explotació i que ara no se la pot deixar de banda en tot aquest procés que s’està creant.

Espero que amb els dies vagi aclarint tots els dubtes que tinc.