dilluns, 30 de maig del 2011

Reflexions sobre el 15M

Durant aquests darrers dies la gent em pregunta si estic a favor del moviment dels indignats i la meva resposta en principi és que sí. És positiu que la gent s’autoorganitzi per tal de crear estructures de contrapoder que facilitin un canvi de sistema polític i econòmic. També penso que aquest moviment és positiu ja que ha fet que molta gent que sovint no parla de política ara en parli. Un altre raó per la qual penso que aquest moviment és positiu és perquè ha fet possible que molta gent entri a formar part d’una dinàmica assembleària i aprengui a treballar en comissions i a buscar un consens per tal d’aprovar decisions.
Però hi ha coses que no m’agraden; un moviment que ha sorgit per fer política i que demanda la democràcia real no pot auto definir-se com apolític. Tampoc estic d’acord amb que vulguin englobar a gent d’esquerres i de dretes,les polítiques de dretes i,  en concret,  les neoliberals ens han portat a la situació actual, per tant no podem donar cabuda en aquest moviment a aquelles persones que amb els seus vots han col·laborat a agreujar la situació de les classes populars.
Tampoc m’agrada que des d’aquest moviment s’hagi menystingut a totes les organitzacions de l’esquerra revolucionaria i antisistema que porten sortint al carrer des de començaments de la democràcia i que denuncien les polítiques neoliberals que dia rere dia retalla drets socials i laborals. És injust fer una crítica del sistema i de l’actual classe política i incloure dins el mateix sac a la dissidència organitzada, crec que aquesta visió només afavoreix a qui vol perpetuar l’actual ordre establert. Aquest moviment,  si és defineix com a moviment popular,  ha de comptar amb totes les organitzacions de l’esquerra que lluiten per millorar les condicions de les classes populars del nostre país ja siguin partits i sindicats sempre i quan siguin clarament revolucionaris.
Ja fa dies que mostro la meva disconformitat sobre el tema i per fi avui m’he vist amb cor d’escriure la meva reflexió.  Personalment no crec en aquesta democràcia, tampoc crec en aquest sistema econòmic  i aquesta disconformitat m’ha fet militar des de ja fa uns anys en una organització política antisistema i socialista com és la CUP. Sí, la CUP és socialista i en conseqüència és anticapitalista, a més la CUP funciona de forma assembleària i totalment horitzontal i és d’àmbit municipalista perquè creiem que només des de els municipis és pot fer política de forma diferent.
El dubte que se’m planteja és perquè la gent indignada no dóna suport a cap formació o a sindicat que mostra clarament una postura antisistema i no em refereixo només de forma electoral (tan en les eleccions municipals com també a les eleccions sindicals) sinó també durant les jornades de vaga on molta de la gent que està indignada no va deixar d’anar a treballar. Existeix una dissidència organitzada que lluita per un món millor i que porta denunciant totes les formes d’explotació i que ara no se la pot deixar de banda en tot aquest procés que s’està creant.
Espero que amb els dies vagi aclarint tots els dubtes que tinc.

1 comentari:

  1. Per fi! Començava a pensar que no hi havia ningú que, com jo, no ho veiés ni blanc ni negre. Sembla que tothom ha d'estar totalment a favor o totalment en contra dels indignats. Jo, particularment, hi estic a favor però no m'hi incloc, i tu has exposat molt bé aquí els motius pels quals no m'hi sento identificada amb aquest moviment. Sembla mentida que haguem de ser radicals amb això: o ets d'ells o estàs en contra d'ells. Suposo que és un reflex de la nostra societat.

    Una abraçada Pau! :)

    ResponElimina