11 DE SETEMBRE: SEGRESTANT ELS CARRERS.

Diumenge al matí era un dia de reivindicacions nacionals i socials. En primer lloc de reivindicació nacional, ja que es commemorava una desfeta: la ciutat de Barcelona cedia al setge espanyol i queia en mans borbòniques d’ençà fins als nostre dies.

La Diada és una jornada on la gent pren el carrer, és un dia on tothom a la seva manera celebra aquesta desfeta. Cada any tothom acostuma a moure’s lliurement pels carrers de Sant Boi per acostar-se a l’església a fer l’ofrena i a gaudir dels actes de la Diada, però aquest diumenge, en canvi, aquesta dinàmica es veié alterada radicalment ja que els polítics decidiren que no només retallen drets socials i laborals, si no que també retallen la nostra llibertat de moviments. Com ho van fer?

Doncs van tornar a repetir allò que va passar fa prop de tres cents anys, però aquesta vegada no sobre la ciutat de Barcelona sinó als voltants de la plaça de l’església de Sant Boi de Llobregat. I és que diumenge la plaça estava setjada per tanques i policia autonòmica al servei del capital i dels polítics espanyols que no volien ser conscients del rebuig que han generat les seves polítiques antisocials.

Diumenge la classe política van tornar a governar al servei dels mercats donant l’esquena al poble. Com a santboià m’avergonyeixo d'ells, que privaren els ciutadans de Sant Boi i a molta gent de la resta dels Països Catalans de gaudir de la nostra festa nacional en plena llibertat.

És per això que m’agradaria saber quant va costar tot el dispositiu en seguretat de la Diada: quin preu tenen les 8 furgonetes d’antiavalots; els 4 o 5 cotxes patrulla dels mossos; els 3 o 4 cotxes de la policia municipal, els de protecció civil i sobretot la quinzena de secretes amb disfressa inclosa?

Posats a retallar comencem per aquí.

copy&paste

Ahir al tornar de casa d’un amic vaig descobrir amb sorpresa que tot un tinent d’alcalde m’havia fet un "copy & paste" d’una manifestació meva al facebook on justifico el dret a la llibertat d’expressió ja sigui mitjançant les paraules maques com els insults.

Sembla ser que al senyor Luís Pérez no li va agradar la meva opinió i va decidir fer una carta oberta a la CUP des de el seu blog on realitza una sèrie de preguntes a la militància d’aquesta organització política on de moment tinc l’orgull de militar.

Som una organització assembleària i horitzontal on no hi ha més càrrec que el de tresorer, on no hi ha una disciplina de partit si no que es fomenta el pensament crític i la presa de decisions mitjançant el consens . 

 Apostem per la democràcia participativa i pel socialisme, sí el socialisme; aquell sistema econòmic que segurament defensaves quan eres jove i que més tard vas vendre juntament amb els teus principis.

D’altre banda m’agradaria deixar ben clar que jo no sóc el teu company, els meus companys son la gent que lluita amb mi plantant cara al capitalisme i a les teves retallades,perquè Sr. Luis, els primers que van començar a fer retallades en matèria social veu ser vosaltres en el darrer tripartit i si no que els hi preguntin als mestres que exerceixen dia a dia; quantes vegades van fer vaga? Quants cops van sortir al carrer?

Ara no se si et vaig insultar directament a tu, no ho recordo però en tot cas és una falta de respecte no menys greu que la d’ignorar a un alcaldable el dia de la foto amb la premsa o com la d’encartellar fora de termini el darrer dia d’eleccions.

Jo sóc una persona bastant propera i bastant normal així que si vols parlar amb mi no has de demanar audiència ni muntar grans espectacles és molt més senzill, només ho has de dir. En tot cas molts dels militants de la CUP ja t’estan responent i ho fan amb total llibertat i sense cap tipus de directriu.

Jo personalment tinc la consciència molt tranquila i tornaria a fer el que vaig fer dissabte; que no va ser un altre cosa que mostrar el meu rebuig a aquest sistema i aquest resultats electorals que no superen ni el 47% de participació.

Potser ara ja tens un motiu per estar indignat.

Reflexions sobre el 15M

Durant aquests darrers dies la gent em pregunta si estic a favor del moviment dels indignats i la meva resposta en principi és que sí. És positiu que la gent s’autoorganitzi per tal de crear estructures de contrapoder que facilitin un canvi de sistema polític i econòmic. També penso que aquest moviment és positiu ja que ha fet que molta gent que sovint no parla de política ara en parli. Un altre raó per la qual penso que aquest moviment és positiu és perquè ha fet possible que molta gent entri a formar part d’una dinàmica assembleària i aprengui a treballar en comissions i a buscar un consens per tal d’aprovar decisions.

Però hi ha coses que no m’agraden; un moviment que ha sorgit per fer política i que demanda la democràcia real no pot auto definir-se com apolític. Tampoc estic d’acord amb que vulguin englobar a gent d’esquerres i de dretes,les polítiques de dretes i,  en concret,  les neoliberals ens han portat a la situació actual, per tant no podem donar cabuda en aquest moviment a aquelles persones que amb els seus vots han col·laborat a agreujar la situació de les classes populars.

Tampoc m’agrada que des d’aquest moviment s’hagi menystingut a totes les organitzacions de l’esquerra revolucionaria i antisistema que porten sortint al carrer des de començaments de la democràcia i que denuncien les polítiques neoliberals que dia rere dia retalla drets socials i laborals. És injust fer una crítica del sistema i de l’actual classe política i incloure dins el mateix sac a la dissidència organitzada, crec que aquesta visió només afavoreix a qui vol perpetuar l’actual ordre establert. Aquest moviment,  si és defineix com a moviment popular,  ha de comptar amb totes les organitzacions de l’esquerra que lluiten per millorar les condicions de les classes populars del nostre país ja siguin partits i sindicats sempre i quan siguin clarament revolucionaris.

Ja fa dies que mostro la meva disconformitat sobre el tema i per fi avui m’he vist amb cor d’escriure la meva reflexió.  Personalment no crec en aquesta democràcia, tampoc crec en aquest sistema econòmic  i aquesta disconformitat m’ha fet militar des de ja fa uns anys en una organització política antisistema i socialista com és la CUP. Sí, la CUP és socialista i en conseqüència és anticapitalista, a més la CUP funciona de forma assembleària i totalment horitzontal i és d’àmbit municipalista perquè creiem que només des de els municipis és pot fer política de forma diferent.

El dubte que se’m planteja és perquè la gent indignada no dóna suport a cap formació o a sindicat que mostra clarament una postura antisistema i no em refereixo només de forma electoral (tan en les eleccions municipals com també a les eleccions sindicals) sinó també durant les jornades de vaga on molta de la gent que està indignada no va deixar d’anar a treballar. Existeix una dissidència organitzada que lluita per un món millor i que porta denunciant totes les formes d’explotació i que ara no se la pot deixar de banda en tot aquest procés que s’està creant.

Espero que amb els dies vagi aclarint tots els dubtes que tinc.

Taula rodona i cadires buides.

Fa més d'un mes ens van convidar a la CUP i a mi, com a persona encarregada d’encapçalar la llista, a una taula rodona que tindria lloc demà a la Fundació Marianao. Dic tindria lloc perquè finalment no es farà. En aquesta taula rodona, els candidats a l’alcaldia de Sant Boi havien de donar resposta a un document conegut com a Carta Ciutadana.
La Fundació Marianao va voler convidar també a l’alcaldable de PxC i així ho va fer. Per a mi, aquesta acció és molt discutible i de fet, penso que no se'l hauria d’haver convidat però els criteris d’aquesta fundació privada els fixen les persones que en formen part i no pas jo.
Aquest matí he rebut la trucada d’un militant d’ICV-EUiA que em comunicava la intenció del seu grup de no assistir al debat. Més tard, he rebut la trucada d’un portaveu del PSC que em comunicava que ells i ERC tampoc assistirien al debat.
Finalment, he rebut la trucada d’en Xavier Pedrós i aquest m’ha comunicat que s’anul·lava la Taula Rodona ja que la resta de formacions no volien seure al costat de PxC.
La meva opinió és la següent: en primer lloc, no haurien d’haver convidat a PxC a la Taula Rodona. En segon lloc, un cop estem en el joc polític i de debat, crec que tots tenim prou arguments com per a desemmascarar aquests feixistes.
Jo crec que s’ha de plantar cara al feixisme i s’ha de fer sense contemplacions, i crec que amb aquesta acció no s’ha plantat cara sinó tot el contrari, se’ls ha facilitat el camí ja que la ciutadania no ha pogut veure en directe com d'ignorants i incompetents són aquesta xusma feixista. Demà era un bon dia per deixar ben clar que en aquesta terra els únics que sobren son els intolerants feixistes de PxC.
La pregunta és: què fareu a partir del dia 23 de maig si PxC obté representació a l’Ajuntament, també deixareu les cadires buides?

Algunes propostes del programa de la CUP.

Durant aquests darrers mesos em estat elaborant el programa electoral amb el que ens presentem a aquestes eleccions. És un programa fet de forma participativa i obert a la gent que hi ha volgut participar.

Per elaborar el programa el vam dividir en cinc eixos, educació, medi ambient, habitatge, participació política i economia i treball. Per cada un d’aquest eixos vam convocar una jornada participativa on amb tots aquells que hi van assistir vam debatre sobre els problemes i alhora que vam proposar les possibles solucions i idees per tal de canviar la situació actual.

Totes aquelles propostes que em anat recollint han estat debatudes i aprovades en assemblea i les em incorporat al nostra programa electoral. Aquest programa ja el podeu consultar integrament a la nostra pàgina web www.santboi.cup.cat en tot cas ara us faré un breu resum d’algunes de les propostes que van sortir a les jornades.

En matèria d’educació ;

-Obrir els patis i les biblioteques de les escoles fora de l’horari escolar per tal d’aprofitar aquests espais i potenciar l’ús social dels centres.

-Ampliar els horaris de la biblioteca central.

-Ampliar l’oferta educativa obrint una escola municipal d’idiomes.

-Augmentar l’oferta de places de les escoles d’adults.

-Recuperant les escoles taller.

En l’àmbit de medi ambient durant la jornada ens vam centrar en la gestió de residus;

-La implantació del sistema de recollida porta a porta de forma gradual a tota la ciutat ja que aquest sistema millora els percentatges de reciclatge fins a un 80%.

-Instal·lació de punts verds a cada barri de la ciutat.

-Impulsar la construcció d’una planta de triatge i d’una de compostatge municipal.

En la jornada d’urbanisme i habitatge;

-Aturar la venda de sol públic i del patrimoni urbanístic així com perseguir l’especulació.

-Actualitzar de forma anual el cens d’habitatge per tal de detectar els pisos buits i aconseguir incorporar-los al mercat de lloguer.

-Potenciar la empresa municipal CLAUS de forma que sigui eficient i capaç de gestionar una borsa d’habitatges tant de lloguer com de nova construcció i també d’habitatge social de forma transparent i que resolgui les necessitats de la ciutadania.

A la quarta jornada participativa vam parlar sobre participació política i algunes de les propostes que vam recollir son;

-La modificació del Reglament orgànic municipal i del Reglament de Participació ciutadana per tal de garantir la participació directa.

-Volem que les entitats siguin actors principals de la vida social santboiana és per això que em de garantir la independència de les entitats per no caure en el clientelisme ni en el paternalisme institucional actual.

La cinquena i última jornada participativa va consistir en treball i municipalització de serveis;

-Aturar l’externalització i privatització dels serveis municipals i revertir-los.

-Creació d’una cooperativa municipal de consum per tal de consumir productes del territori.

-Creació d’un banca del temps per gestionar brigades comunitàries de treball per persones aturades obtenint descomptes en els impostos municipals a canvi del seu treball.

-La creació d’una borsa de treball local que serveixi per vincular la demanda de treball a l’oferta de cursos de forma eficient i transparent.

Si esteu interessats en consultar la resta del programa ja ho podeu fer a la web www.santboi.cup.cat.

Persegueixen idees

Era el juny de l'any 2002 i el govern espanyol va decidir endurir una mica més les regles del joc democràtic a Espanya aprovant la nova llei de Partits. Aquesta llei, que va ser aprovada amb els vots favorables de PP, PSOE, CIU, CC i Partit Andalusista sumaven 304 juntament amb el vot favorable de Gaspar Llamazares que va votar favorablement per error. L'aprovació d'aquesta llei tan sols va rebre 16 vots en contra i per tant va quedar aprovada.

Un dels punts que deia la llei de partits és el següent:

"Impedint que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i les activitats de les bandes terroristes"

Quan es va aprovar aquesta llei es va il·legalitzar el PCEr, EH i Batasuna encara que posteriorment s'han anat il·legalitzant totes aquelles formacions polítiques afins ideològicament a la proposta de l'Esquerra Abertzale. Conforme ha anat passant això la justificació sempre ha estat la mateixa: que existia una vinculació entre ETA i la formació política a il·legalitzar en aquell moment.

Per a mi mai ha estat així, l’únic objectiu d'aquesta llei és la d’il·legalitzar les idees de l'Esquerra Abertzale ja que són contraries al sistema capitalista i a l'actual marc constitucional. Ho creia a l'any 2002 i ho crec ara nou anys després on ens trobem un escenari molt diferent d'aleshores, amb el PP i PSOE governant a Euskadi i amb un alto el foc d'ETA definitiu i garantitzat per part de mediadors europeus.

Durant els darrers anys els diferents governs espanyols insistien en què si l'Esquerra Abertzale volia concórrer a les eleccions tan sols havia de condemnar la violència d'ETA, doncs bé això ja ha passat, i tot i això hem pogut veure com tant SORTU com la coalició BILDU han estat il·legalitzades per ser considerades una continuació d'ETA.

Segons el govern espanyol, per poder participar a les eleccions s'havia de condemnar la violència i aquesta condemna s'ha produït tant per part de SORTU com posteriorment de BILDU, on és el problema? Jo continuo pensant que el problema està en la ideologia ja que fa molta por que una força de l'esquerra anticapitalista i independentista arribi a tenir 300.000 vots en una part de l'estat espanyol i posi en perill l’unitat d'Espanya. Fruit d'aquesta il·legalització el nacionalisme espanyol ha aconseguit guanyar les darreres eleccions autonòmiques a Euskadi. És evident que si deixes fora a 300.000 persones en un país de dos milions d'habitants estàs alterant les eleccions al teu favor.

D'altra banda, continuo pensant que estem davant d'una persecució ideològica quan la citada llei de partits només s'aplica contra les formacions de l'esquerra anticapitalista que tenen una forta implantació al territori i una gran representació institucional. 

Per què ho dic? Perquè en els darrers anys hem vist com nazis amb carnet de militancia a partits com AUN, España 2000, Democracia Nacional han assassinat a diferents joves d'ideologia antifeixista i per contra no s'ha produït cap il·legalització de cap d'aquests partits. A més a més, hem hagut de sentir comentaris als mitjans de comunicació per part de gent progressista que alertaven que il·legalitzar aquestes formacions seria antidemocràtic.

Ara, a més a més, als ajuntaments del principat de Catalunya tenim un altre enemic i és PxC, un partit que promou la discriminació i la xenofobia i que per contra tampoc ha estat il·legalitzat. Des de fa ja més de 8 anys obté representació a diferents municipis finançant-se així amb diners públics i obtenint les subvencions estatals que com a partit polític li pertoquen.

Penso que la llei de partits no hauria d’existir ja que en democràcia totes les idees que respectin els drets humans han de ser vàlides i dic això perquè estic en contra de l’afirmació que en democràcia, totes les idees són vàlides. Les idees feixistes no tenen cabuda en cap societat que s'anomeni democràtica. I ja diu molt d'una societat que es fa dir democràtica, com és l'espanyola, que no només permeti que partits feixistes participin del joc democràtic sinó que alhora promogui la persecució contra aquells que ideològicament son dissidents amb el sistema capitalista.

Per conclusió, queda clar que la transició encara està per fer i ens agradi o no, vivim en una dictadura democràtica que persegueix l’esquerra anticapitalista i protegeix el feixisme més ranci. La persecució ideològica continua, i en el mateix sentit que durant la dictadura.

Des d’aquí dono tot el meu suport a l’Esquerra Abertzale, SORTU i BILDU.

Encara direu que és neta i segura?

No podem tancar els ulls i fer veure que no pasa res, que la realitat no va amb nosaltres. Aquesta setmana em pogut veure com una catàstrofe natural se’n duia la vida de milers de persones al Japó.

El Japó un país desenvolupat tecnològicament i que te les seves infraestructures preparades per resistir fenòmens naturals com son terratrèmols i tsunamis. Un país que quan construeix ja ho fa preveient que aquestes coses poden pasar   i que per tan redueix les conseqüències d’aquests desastres naturals.

Tot i això el Japó és igual que la resta de països i continua apostant per l’energia nuclear, això per a mi demostra que el desenvolupament a vegades no esta ben mesurat.

És a dir per a mi un país desenvolupat seria un país que fes servir un mètode de producció d’energia que no poses en perill l’existència de la espècie humana i la de la resta d’espècies que habiten en aquest planeta.

El problema és global ens afecta a totes però és segur que des dels àmbits locals és poden fer moltes coses, és des dels municipis on em de promoure l’ús de les energies renovables.

Em de ser capaços de dotar als municipis d’autonomia energètica, es innegable que això no s’aconsegueix de la nit al dia però si que podem destinar els diners dels nostres impostos en avançar per aconseguir aquest objectiu.

El primer pas és fer que els equipaments públics funcionin 100% amb energies renovables,així com dotar d’un sistema de recollida de les aigües grises que produeixen totes les instal·lacions esportives i que amb un petit procés de depuració és podrien re aprofitar per regar o netejar.

Un altre pas a fer seria la posada en pràctica de la recollida porta a porta i la construcció d’una planta de triatge. Aquesta és una pràctica que ja és fa en d’altres municipis de la nostra comarca i on és demostra que fent servir aquest sistema hi ha un percentatge més elevat de re aprofitament i reciclatge que no pas amb el sistema actual de recollida.

Son moltes les iniciatives que és poden fer des de les institucions locals el problema és la voluntat política per tirar-les endavant. Un cop més el problema és el mateix i no és un altre que no voler enfrontar-se amb les necessitats dels mercats.

Avui en dia som pocs els que defensem la necessitat de trencar amb els mercats i respondre única i exclusivament a les necessitats de la gent sense por a res.

Els sistema actual ens ha portat fins aquí i el que ens ha donat és més precarietat en tots els sentits i en tots els àmbits que coneixem.

Per això em de tenir clar que només des de les alternatives populars podem construir una nova realitat que ens allunyi de totes les formes d’explotació i de precarietat que avui en dia omplen la nostra vida diària.

Cal doncs un canvi real i per això no podem seguir donant confiança als responsables polítics que ens han dut fins aqui.

Les etiquetes son per els productes, les persones reclamem fets.