Transpirinenca 2016

Aquesta crònica està escrita en castellà, és la primera vegada que escric en castellà al meu blog. Això és així degut a que jo i el meu amic Àlex parlem en castellà entre nosaltres, la crònica fou escrita entre els dos i amb l'objectiu de que mantingui tota l'essència dels moments viscuts així es quedarà.
Ja fa més de dos mesos que vam agafar el tren amb les bicicletes dins d'una caixa en direcció cap a Irún per tal d'aconseguir la gran fita de travessar els Pirineus unint el mar cantàbric amb el mediterrani.

El viatge en tren va estar molt bé, la cervesa una mica cara però tampoc tens res més a fer o sigui que acabarem pagant 3 euros per una llauna, al bar hi havia un grup de noies que estaven celebrant un comiat de soltera, al final del trajecte hi havien un parell que ja portaven un bon viatge.

Només sortir del tren, foto de rigor, caminem 100 metres i ja estem al hostal Bidasoa, on sopem, muntem les bicicletes i ens preparem per l'endemà.

Etapa 1   Irun-Donibane Garazi(Sant Jean Pied de Port)

Y otro año más vuelvo a estar en Irun con una muy buena compañía Pau Romero.Muchas ganas de volver a ver estos paisajes que son espectaculares. Este año a diferencia del año pasado si que me e mojado en el cantábrico.Empezó el día con lluvia pero nada que pueda retener nos,con una pequeña perdida en ainhoa conseguimos subir otxondo.Paradita para comer y empezar la subida espectácular de Izpegui(increíble) y llegada a Sant Jean Pied de Port.Después de la kilometrada aún nos hemos quedado con ganas de hacer algo de turismo y ver este pueblo.

Fotografia d'inici de la nostra aventura, una transpìrinaica sense banyar-se al cantàbric per dies després fer-ho al mediterraní.
Tot seguit les fotografies dels ports que vam pujar el primer dia.

Etapa 2  Donibane Garazi-Arette

Jornada durísima. Salida más tarde de lo deseado porque teníamos un buen almuerzo y una conversación agradable. Nos dirigimos a subir el coll de Burdinkuruntxeta un puerto durísimo y a la vez bello que si ya no es suficientemente duro este puerto le tuvimos que sumar las grandes corriente de aire que nos hizo poner el pie a tierra en 4 ocasiones.aún así conseguimos coronar.bajada rápida y espectacular .Tocaba reponer fuerzas en Larrau y llenar el estomago en un restaurante de la guía michelin lo bueno se paga.de ahí nos dirigimos para afrontar el nuevo obstáculo de la jornada el col de Soudet puerto muy duro pero con la recompensa final de ver todos los picos nevados(yo creo que el más duro que vamos afrontar,costaba no pensar en poner el pie a tierra)bajada rápida hasta arete y a descansar. Mañana más y mejor.

Etapa3 Arette-Banheres de Bigorra

Sonó el despertador y los dos nos quedamos un rato más. Con media hora de retraso  empezamos a pedalear, salimos de Arette y la carretera se adentra hacia el bosque, evidentemente picando hacia arriba. Después de superar un problema mecánico con la patilla del cambio llegamos a Laruns. Aquí nos damos cuenta que Aubisque Soulor i Tourmalet estan cerrados así que hay que modificar la ruta. Las malas noticias nunca vienen solas y a Pau se le ha despegado la suela de la bota, super glu y unas gomas de pollo hacen posible que acabemos en Bagneres de Bigorre con 117 km en las piernas.
Ahora llueve esperemos que mañana no, Aspin y Peyresourd nos esperan.

Etapa 4 Banheres de Bigorre-St Bed.

Ccomienza la operacion recogida,guardar ropa, montar la maleta. Bajamos derechos a almorzar,allí conversamos con un cicloturista Belga que nos explica sus aventuras. El reloj da las ocho y cuarto y empezamos a ascender el mitico  Col d'Aspin, la ruta transcurre por un paisaje idílico cumbres nevadas, rios de aguas puras y bosques verdes. Sin mucha dificultad coronamos, foto de rigor y hacia abajo.
Después de comer iniciamos la ascensión al Col de Peyresourd mucho más duro y no tan bello.
Parada técnica en Bagneres de Luchon botas nuevas para Pau y a rodar hacia St.Bed.
Pueblo gris y caro asentado en un preciso valle por el que pasa el rio Garona.Al final 100 km en las piernas.
Nos acercamos al objetivo pero para ello mañana debemos superar Col de Mante i Col del Portet d Aspet i realizar 135km.
A descansar i a dormir.....

Etapa 5  ST Bed-Col de Mentè.

Nos vieron venir con la carita de derrotados y pensaron, ay! Hijos mios hoy vais a pagar lo que yo os diga por dormir aquí. Y con esa sensacion depertamos, con decisión afrontamos el Col de Mente. Empezamos a subir y más o menos hacia el kilómetro cuatro en una curva hacia la derecha encontramos una placa atornillada a la pared. En ella hay un pedacito de historia del ciclismo, ese es el lugar en que Luís Ocaña perdió el Tour, la culpa? La lluvia y un desprendimiento de tierras, los daños?clavícula rota y abandono.
Con la emoción que sentimos por este deporte subimos el Col, foto y caen las primeras gotas. Qué hacemos nene? Un café en el refugio?
Con las ganas de seguir avanzando y con la convicción de que parara de llover iniciamos el descenso. El agua cae a mares, a los seis kilómetros paramos en un pueblo, después de estar un rato a cubierto un lugareño nos aconseja subir y dormir en el refugio. Nos miramos, queríamos épica no? Pues para arriba por supuesto la lluvia no cesa pero por suerte nos espera una ducha caliente y una buena comida.
Mañana haremos lo previsto para hoy,bona nit.

Etapa 6 Col de Mentè-Ax Les Thermes.

Sin duda uno de los mejores sitios donde hemos dormido, paisaje inigualable, comida, trato y precio excelente.
Después de un gran almuerzo iniciamos el descenso en busca del único puerto de la jornada, el mítico Col de Portet d Aspet: 4km al 9,7%.
Sí en el Col de Mente vimos como la mala suerte hacia que Ocaña perdiera el Tour , en el Col del Portet de Aspet la tragedia hizo que Fabio Cassartelli perdiera la vida durante el descenso en un caluroso 18 de julio de 1995.
Máximo respeto y pequeño homenaje al campeón olímpico de ruta en Barcelona 92.
Con la emoción de quienes vimos la tragedia ante el televisor iniciamos la dura subida.
Coronamos,foto y a rodar, objetivo Ax Les Thermes.
Ruta preciosa que nos lleva hasta la ciudad de Foix allí iniciamos los últimos cuarenta kilómetros. Sin duda los más largos y pesados de lo que llevamos de ruta. Después de 127km y 6 horas en la bicicleta hemos llegado Ax les Thermes.

Mañana el objetivo será Prades, nuestro sueño un poquito más cerca.

Etapa7 Ax les Thermes-Prada de Conflent (Prades)

Nubes y chubascos amenazan con complicar nuestro sueño de llegar al Mediterráneo, la consigna es clara, hay que salir de Ax les Thermes cagando ostias.
Primera decepción de la mañana el  Col de Pailheres esta cerrado habrá que cambiar la ruta.
Toca ir por la nacional hacia Andorra y superar el Col de Portepuymorens que nos abrirá las puertas hacia la Catalunya nord. Ascensión larga y fria que da pie a un largo ascenso. Parada en Puigcerdà para cambiar un radio roto,20 minutos de espera 5,60.
Después de comer iniciamos el tortuoso ascenso del Col de la Perxa, las fuerzas van justitas i el camino hasta Montlluis se hace largo.
Se acabaron las subidas y los llanos ahora nos toca bajar, 39 kilómetros de descenso hasta Prades.
Llegamos a una de las ciudades de la Catalunya Nord, nos instalamos en un hotel anclado en los años 60 regentado por dos señoras mayores que nos hablan en catalán, nuestro estudio dice que dos de cada once personas lo sabe hablar.
Ojo!!!!en el pasillo hay un par de muñecas, serán diabolicas? Esperemos que no aunque hoy es viernes 13...

Etapa 8 Prada de Conflent-Portbou.

Cuesta mucho levantarse, mucho sueño y sobretodo mucho dolor de piernas. Nos ponemos en marcha la consigna está clara, hoy es el último dia, hay que disfrutar encima de la bicicleta.
La tramuntana se pone de nuestro lado y hace que rápidamente estemos en Elna, a una media de 37/40 km hora nos plantamos en Argelers de la Marenda(Argelers Sur Mer). En este pequeño pueblo y ahora turístico hace unas cuantas décadas se amontonaban en sus playas miles y miles de refugiados que huyeron de la guerra civil española y de la represión franquista. Mi homenaje a todos ellos y en especial a mi abuelo que me explicaba historias de cómo era la vida en el campo de refugiados de la playa de Argelers.
Ya estamos en el Mediterráneo, ahora hay que seleccionar el pueblo donde parar, será Colliure.
Baño fotos y abrazos, lo hemos conseguido, nos vestimos otra vez y a la bicicleta, queremos paella.
Superamos un pequeño col de costa y por fin llegamos, comida,vino café y copa...
Transpirenaica 16 terminada.

La meva primera transpirinenca, preparació i exposició de la ruta.

El gran somni de tot cicloturista és el de coronar totes les grans cimes que han marcat i marcaran grans fites en la història de la prova reina per  excel·lència, el Tour de França. Precisament amb el propòsit d'assolir aquest somni, el meu amic Àlex i jo marxarem divendres dia 6 de maig cap a Irún, amb la missió de travessar de mar a mar els Pirineus.

La excusa és anar del mar cantabric fins al mar mediterraní però l'objectiu real és el de rodar per les carreteres que pugen cimes i cols com els del Tourmalet, Aubisque, Marie Blanque, Aspin etc. 

La idea és realitzar la ruta en set etapes deixant-nos dos o tres dies de marge per sí el cansament o les condicions climatològiques ens impedeixen continuar. 

Tot seguit podreu veure les etapes, cal destacar que la ruta està dissenyada per Luís de ciclored.com, nosaltres l'hem agafat d'internet i ja ens la hem fet nostra. 

Si mirem cada una de les etapes és per posar-se a plorar però no afrontem aquest repte amb por sinó que ho fem amb valentia, determinació i sobretot amb el convenciment  que patirem i gaudirem com mai.

Nous reptes! Noves prioritats!

Bé , a partir d'ara aquest blog serà un lloc on l'esport i les aventures familiars tindran un espai central, no unic, no vull dir que no torni a parlar de política però sincerament ara mateix no em ve gens de gust fer-ho. 

Decebut? cansat? 

No, simplement estic enamorat, de la meva companya, de la meva filla i del cicloturisme i el muntanyisme. Aquestes son les meves passions i sincerament han estat aparcades durant massa temps per obtenir uns resultats poc reconeguts i poc valorats sovint. 

Tot això que escric no es cap missatge per a ningú, és simplement un anunci, perquè el proper text que llegireu explicarà com travessarem jo i un amic els pirineus en bicicleta de carretera durant uns 8 dies aproximadament.

Doncs apa salut i gaudiu de les petites coses i sobretot del vostre temps.

On és la Cup de Sant Boi?

Aquesta pregunta l’he sentit en boca de molta gent, gent que precisament tampoc és que ens tingui massa estima, sovint també la fan en to de mofa o burleta. No ens importa gaire que puguin pensar els que se’ns mofen o ens volen mal, certament no veuen ni veuran el que nosaltres veiem i el que poc a poc construirem.

Nosaltres seguim on érem, com hem i he explicat sovint nosaltres no ens movem per interessos personals, electorals ni mitjançant l’ús de la demagògia barata, no ens dediquem a formar govern amb partits que porten trenta anys al govern per cobrar uns grans sous i presumir de joventut. Tampoc ens dediquem a embrutar la reputació d’aquells que venen a guanyar-se la vida i a procurar un futur millor per als seus fills,no critiquem la banca i després treballem a una cèntrica oficina de bankia a la ciutat.

Nosaltres parlem de coherència de lluita i de construcció de moviment en favor de la lluita obrera i de l’alliberament nacional i de gènere, el nostre objectiu no és estar present en les representacions teatrals en que s’han convertit els inoperants consells de barri. Tampoc ho és anar als plens a fer-nos veure i a legitimar el seu sistema de participació antidemocràtic.

El nostre objectiu és teixir complicitats entre tots els sectors populars de la ciutat i lluitar per la consolidació d’un moviment polític que faci possible un canvi polític i social a Sant Boi, que faci fora d’una vegada per totes al PSC-ICV-EUIA i que doti al conjunt de la classe treballadora dels mitjans de producció.

Nosaltres dipositem esforços en la consolidació del projecte del Casal Cultural Popular El Baluard amb el que pretenem promoure l’esperit crític mitjançant activitats lúdiques i culturals, nosaltres som part en l’autoorganització dels més joves al carrer i als instituts.

Així doncs dir a tots aquells que fan mofa i befa, que som aquí i aquí seguirem sempre enfront vostre, amb les idees molt clares per la construcció del socialisme i per la independència,contra el feixisme,ni a la Coope ni enlloc.

NO PASSARAN!!!!

La vida parlamentària d’una organització de classe i revolucionària.

Per què som les cup i no pas la cup?

Les Cup, i per tant les candidatures d’unitat popular són assemblees que s’estenen per tot el territori dels Països Catalans, unes assemblees que aborden la lluita institucional a cada municipi responent a unes necessitats concretes des de una òptica rupturista i revolucionària. Posant en mans de les classes populars de cada poble una eina per confrontar idees i construir contra poder popular que doti a les classes populars del domini de l’acció política a cada municipi.

Aquesta i no una altre és la idea de les cup des de el moment que és van crear, pensades i concebudes per tenir una estructura horitzontal que permetés a cada militant ser partícip i responsable de la deliberació i sobretot de la presa de decisions. Una organització revolucionària que trenques amb els esquemes clàssics de les organitzacions polítiques jerarquitzades i que fugis i rebutges dels tics i de la definició de partit burgés.

És per aquestes raons que hem de parlar de les cup i no pas de la cup, el fet de parlar de la cup deixa clara un model de funcionament clàssic allunyat de la realitat actual. Suposaria evidenciar que la necessitat que marcaria l’òrgan nacional imposaria el ritme i l’ordre a la resta d’assemblees locals.

La institució no és l’objectiu sinó l’enemic.

 Creure que l’objectiu de les CUP és participar a la institució parlamentària és un error. És creure doncs en la idoneïtat de la democràcia burgesa i de la delegació de la presa de decisió dels ciutadans que a partir d’ara seran representats. Allunyar al poble de la presa de decisions no és una mesura o acció revolucionària ens al contrari és del tot reaccionaria

La participació de les diferents assemblees locals a les institucions municipals permet garantir el protagonisme dels ciutadans en la presa de decisions, no com a representats sinó com actors principals.

La jerarquització de l’organització suposaria la primera derrota del moviment rupturista i revolucionari i no seria promoguda per una victòria del capitalisme sinó per una derrota provocada per nosaltres mateixos. Caure en la trampa de les dinàmiques institucionals i modificar l’organització per respondre a les demandes que la institució genera provocarà la perversió del moviment i de l’organització. Una organització que deixaria de banda l’objectiu pel qual va ser creada, que no era un altre que el de provocar la desaparició de les actuals institucions.

Els perills de les dinàmiques institucionals.

-L’adequació del discurs, és evident que el perill o l’encert per guanyar vots o perdre’ls marca el dia a dia de l’acció parlamentària burgesa. Una acció parlamentària que en inici i en final ha de tenir únicament l’objectiu de promoure la confrontació d’idees i de ser altaveu de les classes populars. És per això que s’ha de mantenir en tot moment un discurs de classe, coherent i rupturista amb la institució i amb la resta de formacions polítiques. Nosaltres no pretenem ser un cop d’aire fresc que legitimi la democràcia burgesa ni el seu parlament, nosaltres som el moviment popular que vol la destrucció de les institucions burgeses i l’establiment d’una democràcia directa i proletària en la que els mitjans de producció estiguin en mans dels sectors populars. On els criteris de govern siguin únicament els de satisfer les necessitats del poble i no pas com ara el de satisfer les necessitats d’una minoria enriquida que tan sols pretén l’acumulació de capital.

Per tant no em d’adequar el nostre discurs a les dinàmiques parlamentàries, no hem de tenir por a dir el que som, no s’ha de renegar de les definicions concretes ni de fer certes referències, la nostra òptica no pot ser la mateixa que la de la resta. Som anticapitalistes i no pas socialdemòcrates, som rupturistes i no pas reformistes, volem el socialisme.

-La representativitat: La pròpia dinàmica parlamentària no permet a la militància ser protagonista de la presa de decisions, s’ha de trobar la manera de trencar amb la delegació de la presa de decisions. L’horitzontalitat i la democràcia directa en definitiva l’assemblearisme no radica en que tres persones siguin les que decideixin que han de votar en tot moment.

Per tant les cup i en concret les diputades només haurien de pronunciar-se sobre aquells temes que prèviament s’han definit en el programa electoral fet a les territorials i votat a l’assemblea nacional. Votar en un sentit o en un altre en lleis o mocions que no estiguin definides en el programa seria delegar i dipositar tot el poder de decisió a una elit i en conseqüència promoure la jerarquització de l’organització on unes poques serien les que imposarien un criteri a la resta de militants. Tal i com va quedar definit en la darrera AN els diputats i diputades de les CUP només s’han de limitar a pronunciar-se a aquelles qüestions definides en el programa polític que va ser votat per la militància.

-Els personalismes: evidentment sinó és trenca amb la dinàmica representativa el que passarà seguidament és la creació del polític professional i carismàtic. El fet de delegar tot el poder de decisió a tres persones crearà i fomentarà el personalisme, la gent ja no parlarà del projecte assembleari ni de les idees del moviment sinó que la gent parlarà del que diu en pepet o la marieta.

Relegar el que pensen les diferents assemblees i militants al que acaba fent una sola diputada és negatiu per a un moviment i en concret per a una organització que és defineix com a horitzontal i assembleària i que lluita contra els personalismes i la professionalització de la política.

Què han de fer les cup al parlament?

La funció de les cup al parlament, en primer lloc és la de promoure la confrontació d’idees, la de fer d’altaveu de les classes populars, la de traslladar les necessitats i el patiment de les classes populars. Les cup han d’evidenciar el fracàs del sistema capitalista, han de posar damunt la taula les desigualtats que aquest sistema genera. Cal que és visualitzi la lluita de classes i com de bé viuen uns pocs i lo malament que vivim la majoria.

Les cup han de promoure la ruptura amb l’actual ordre establert i avançar cap la construcció d’una societat en la que regni la justícia social i on tot sigui per a tots.

Com a organització revolucionària i de classe que pren l’assemblearisme i l’horitzontalitat com a model de funcionament, els i les diputades de les CUP així com els representants a les diferents comissions han de limitar-se a posicionar-se sobre aquelles qüestions que ja han estat aprovades i que formen part del programa electoral aprovat en la darrera AN.

Actuar per conta aliena i no fer cas al programa fet en assemblees obertes i aprovat i debatut en la darrera assemblea nacional suposaria un frau davant la militància i davant l’electorat. 

Hipòcrites,no us volem.

De tant en tant sentim parlar a suposats personatges que és consideren d'esquerres o lluitadors incansables en favor de les llibertats i de la justícia social. Però si observem bé la realitat ens adonarem que realment no són ni el primer ni el segon. Aquests tipus de personatges que estan més interessats en el seu creixement i interès personal que no pas en el benestar del conjunt de la societat, acostumen a engreixar les files de partits com icv,psc i erc, així com també te’ls pots trobar a sindicats com CCOO i UGT.

El més grotesc de tot és la seva actitud envers dels moviments d'organització popular i anticapitalistes , la seva actitud acostuma a ser xulesca i alliçonadora, sempre acostumen a repetir frases del tipus;

-No és pot ser més purista que el Papa, perquè sinó no es fa res.

-Quan arribeu al poder fareu el mateix que nosaltres home.

-Jo a la teva edat també era així.

-Amb els anys aniràs evolucionant.

-jo vaig ser un revolucionari antifranquista eh!

-si no fos per nosaltres encara retallarien més.

- a nosaltres ens encanta que hagi sortit un partit com la CUP, estem molt contents som companys de lluita.

I tantes i tantes frases que deixen anar.........

Vosaltres els trepes, sou els culpables de la desafecció per la política, sou els culpables de l’abstenció, els que vareu començar la política de retallades en educació,els que vareu aplicar el pla Bolonya i la mercantilització i al·litització de l’ensenyament universitari. Ara en canvi reclameu la baixada de taxes, tard i vergonyós.

Sou els que un dia vareu dir que éreu d'esquerres i de debò, al mateix temps reprimíeu a tots els estudiants que lluitaven en favor d'una universitat pública,gratuïta de qualitat per a tothom.

Els que vareu acceptar la temporalitat en el mercat laboral, els que vareu legalitzar les empreses de treball temporal, els que vareu signar l’entrada a la UE i la pèrdua de sobirania i drets per part del poble. Sí, vosaltres els que ara reclameu en període electoral tantes i tantes coses, els que dieu ser d'esquerres perquè un dia ja molt llunyà veu fer quelcom en favor de les classes populars, però sempre pensant en quina cadireta podríeu ocupar en un futur.

Vosaltres els hipòcrites sou els que convoqueu vaga per tal de rentar la vostra imatge, més condicionats per la convocatòria a nivell europeu que no pas per iniciativa pròpia. Si els CCOO,UGT,ICV,sou ninots al servei de les elits financeres, primer signeu les retallades i les renuncies i després convoqueu una vaga en contra del que heu signat.

Per què totes les vagues que feu són per protestar contra les retallades,per què mai convoqueu una vaga per guanyar drets?

Per què no heu convocat una vaga indefinida?

Per què teniu més alliberats que afiliats?

Per què poseu els interessos del sindicat i personals per sobre de els dels treballadors?

La resposta és dura però senzilla, perquè sou uns titelles que legitimeu a la patronal, atureu les protestes i les accions en contra de les rebaixes als convenis col·lectius, en definitiva perquè CCOO i UGT sou els primers enemics de la classe treballadora i del conjunt dels treballadors i aturats d'aquest país.

I nosaltres què?

Nosaltres som els i les  que estem farts d'aguantar les vostres mentides i les vostres lliçons de democràcia, som els i les  que ens hem cansat de treballar amb contractes temporals i un sou de merda. Som els i les que estem cansats de les polítiques en favor de les elits econòmiques i al servei del capital, els que estem cansats de pagar i veure com desmunteu l’estat del benestar, som els i les que denunciem els casos de corrupció a la sanitat pública catalana, som els i les  que hem denunciat l’especulació urbanística, en definitiva nosaltres som el poble i ho volem tot.

Tot menys a hipòcrites com vosaltres.

Pd: si algú és sent ofès, que no em pregunti a mi, tan sols cal que analitzi la seva consciència.

Al novembre cal una resposta popular, és l’hora del poble!

La història té reservada un altre cop un paper clau per al mes de novembre, si més no amb la propera convocatòria de vaga general, i amb l’avançament de les eleccions al parlament de Catalunya. Venen temps convulsos o si més no temps d’oportunitats de canvi, ja sigui de sigles o d’estatus. El que està clar és que depenent de la resposta i la participació popular el canvi serà en un sentit o en un altre, inapreciable o real.

Convocatòria anticipada d’eleccions;

Sóc dels que penso que l’avançament de les eleccions no és un fet casual sinó que és conseqüència directa del fracàs polític del president Mas i de CIU, en un moment en que la pressió social començava augmentar de forma exponencial ha decidit convocar eleccions responent a una demanda popular.

Evidentment el poble Català té dret a l’autodeterminació així ho venim reivindicant des de fa més de quaranta anys el conjunt de l’esquerra independentista, però no és menys evident que recollir ara aquest clam és un acte oportunista que tan sols pretén desplegar una cortina de fum que tapi per complert les actuals polítiques de retallades.

Un cop més CIU ha posat per davant de tot els seus interessos partidistes convocant aquestes eleccions. Al convocar les eleccions CIU ha aconseguit suspendre i aturar totes les comissions d’investigació que tenia obertes al Parlament pels diferents casos de corrupció. A més a aprofitat l’enrenou que a provocat el gir sobiranista  per censurar i condemnar a diferents mitjans i periodistes que fent periodisme d’investigació havien fet públics casos de corrupció a la sanitat pública catalana.

CIU i el president Mas han fet servir una causa justa i noble com és el dret a decidir per silenciar i contaminar les lluites populars per la defensa dels serveis públics. A ningú se li escapa doncs que la convocatòria d’eleccions és un fet programat  i interessat, realment el que CIU vol és mantenir la centralitat política o en altres paraules el manteniment de la seva quota de poder per sobre de tot.

En un moment on la gestió de la crisi no li era favorable han utilitzat el dret a decidir per a recuperar vots i tapar la política de retallades, fent veure que tots els problemes són per culpa de l’estat espanyol.

Canvi inapreciable o canvi real;

Després del 25 de novembre poden passar moltes coses, però de ben segur és que en la mesura que el repartiment del poder recaigui en els partits que actualment conformen l’arc parlamentari, aquest serà inapreciable. Ho serà ja que cap formació està disposada a trencar amb les actuals polítiques de retallades i a defensar els interessos de les classes populars. Ara mateix la única organització política que defensa obertament els interessos del conjunt de les classes populars catalanes és la CUP.

Si el 25 de novembre vols un canvi inapreciable vota qualsevol formació que actualment conformen l’arc parlamentari autonòmic, si per contra vols la ruptura amb el sistema capitalista i amb l’estat espanyol, tria la CUP.

Per què la CUP és garantia de ruptura?

En primer lloc perquè la CUP és una organització assembleària, això vol dir que s’organitza de forma horitzontal amb assemblees locals,territorials i en darrera instància l’assemblea nacional, que és el màxim òrgan decisori i on cada militant és un vot.

En segon lloc perquè tot el que facin els possibles diputats de la CUP està sota el control i la direcció de l’assemblea i per tant de la militància.

Perquè els possibles diputats de la CUP seran uns simples emissors i representants de l’assemblea , aquests últims serem els que guiarem i configurarem el paper i les decisions que prenguin els futurs diputats.

En tercer lloc perquè anem al Parlament a dir que aquest model no ens representa, que aquesta institució autonomista és un espai antidemocràtic que no promou la participació ciutadana i que resta al servei dels sectors financers i de les elits econòmiques.

10 punts d’acció política;

1. Els diputats tindran mandats limitats a una legislatura.
2. La retribució́ dels parlamentaris serà la retribució́ màxima de les persones assalariades de la CUP (1.600euros nets/mes).
3. La CUP apostarà per l’establiment dels mecanismes per fer efectiva la democràcia directa a nivell parlamentari.
4. El grup parlamentari de la CUP actuarà en estreta col·labora

ció amb les lluites i els moviments populars.
5. La CUP mantindrà la seva independència respecte als grups financers i les elits econòmiques.
7. Les persones que integren la CUP no podran tenir una duplicitat de càrrecs en les institucions ni en la mateixa organització.
8. Els parlamentaris entendran sempre com a marc nacional els Països Catalans.
9. La CUP defensarà la simplificació de les estructures administratives. Dissolució de les diputacions provincials i aposta per les institucions supramunicipals. Comarques i municipis com a base de les polítiques de proximitat.
10. Defensa d'un municipalisme nacional arrelat al territori per endegar un procés de construcció nacional i transformació social que retorni el poder de decisió al poble.

Els 18 eixos programàtics de la CUP #hovolemtot #eslhoradelpoble

- Per la Construcció Nacional

1. Independència nacional per als Països Catalans.
2. Una república dels Països Catalans per una democràcia real i directa.
3. Per l’Europa i la Mediterrània Solidàries dels pobles lliures.
4. Pel català com a llengua comuna i preferent.

- Per un nou model social, econòmic i cultural

5. Una economia al servei del poble. Aturem les retallades.
6. Nacionalització de la banca i les entitats intervingudes amb diners públic.
7. Sobirania econòmica i no pagament del deute il·legítim.
8. Nacionalització i autogestió dels sectors estratègics.
9. La cultura com a eina de transformació social.
10. Per un espai comunicatiu dels Països Catalans.

- Per la igualtat d'oportunitats, les llibertats, i els drets socials i laborals

11. Repartiment dels treballs i de la riquesa.
12. Pels drets i les llibertats. Derogar lleis discriminatòries com ara la d'estrangeria.
13. Per uns serveis públics universals, de qualitats i únics.
14. Pel dret a l'habitatge i a la terra.
15. Cap a una societat no patriarcal. Per unes polítiques públiques que facin efectiu l’avortament lliure i gratuït

- Per la defensa del territori

16. Per un model territorial respectuós amb el medi i al servei de les persones.
17. Uns Països Catalans sense nuclears amb un model energètic ecològic
18. Sobirania alimentària i per una nova cultura de l’aigua i de la terra.

Aquí teniu el programa sencer http://issuu.com/cupnacional/docs/cup-programa_politic_2012 abans d’anar a votar estaria bé que us el llegiu, quatre anys és massa temps com per prendre una determinació sense saber el que s’està votant.

Si us agrada el programa i voleu estar al cas de tot el que fem a Sant Boi podeu consultar la web www.santboi.cup.cat o bé també ens podeu seguir pel facebook de la CUP de Sant Boi, i si voleu formar part activa del canvi i de la ruptura amb l’actual sistema i avançar cap al socialisme i la independència dels Països Catalans doncs us convidem a passar-vos pel carrer Victor Balaguer nº21, allà ens trobareu cada dijous a partir de les 20:00 de vespre.